Inspiracció

Qui sóc?

La resposta automàtica que pots donar es començar pel nom, quants anys tens, després la professió, l’estat civil, si tens fills o no, on vius, si ets alta/baixa, la teva nacionalitat...i així anar descrivint tot el que creus que ets TU.

Segons Ekhart Tolle, això és la identitat de la forma, és a dir, la idea de que JO sóc el meu cos i les meves circumstancies.

Durant les últims 22 mesos, moltíssimes coses han canviat i la vida de molta gent s’ha capgirat 180º. Què passa llavors? Qui sóc sense la meva feina, la meva família, la meva casa, el meu compte corrent, la meva professió?? Segueixo aquí oi? No he desaparegut, llavors TU no ets el teu cos i la teva ment.

Quan totes les etiquetes que et definien cauen, és normal sentir-se que ja no saps qui ets? Pensaves que ho tenies tot clar i tot lligat i ara...ara què? Ara toca despertar.

Moltes de les coses externes que et donaven la sensació de control i seguretat, s’han esvaït. Per l’ego es dolorós es clar, abans d’aquests gairebé 2 anys era molt més fàcil aconseguir anestesiar o no mirar cap endins però a nivell espiritual, ha estat un regal.

Un regal de la vida, que amb el seu infinit amor ens treu tot el que ens obstaculitza el nostre creixement i evolució.

Els obstacles són desviaments en la direcció correcta.

Quan comences a veure la nostra vida a través de les lents de direcció en comptes de ser víctima del que passa al món, veus i sobretot experimentes les vivències d’una manera totalment diferent.

A través del prisma de les infinites possibilitats, creixem, sanem i canviem i veiem que estem totalment guiats per una energia que es la que tot ho crea i que es molt més gran que el nostre petit personatge que esta estancats dins dels pensaments egoics.

Els obstacles són oportunitats. 

Tot es energia, t’ho creguis o no, es així. Esta demostrat científicament des de fa dècades, un arbre, una pedra, el vent, l’ordinador que fas servir, la roba...tot, si ho mires amb un microscopi, veuràs que esta format d’àtoms i molècules igual que tot el teu cos i a més, a dins de cada partícula subatòmica, tot es buit. No hi ha res, tot es informació, energia.

Tot està connectat i és la teva ment, únicament la teva ment, la que et fa pensar que estàs separada, és la que dirigeix l’espectacle del nostre ego. La que et fa pensar que tu només ets el teu cos i les teves circumstancies, el que pots percebre a través dels teus cinc sentits. Però ja hem vist que si les teves circumstancies es capgiren, tu encara estàs aquí...per tant...és un patró de pensament, una creença que només està al teu cap.

La meditació es una eina fantàstica per ser l’observadora de tot el show. T’asseus a la butaca del cinema i veus les imatges passar i passar, sense enganxar-te. La segona part de la meditació és fer la feina de crear espai perquè aflorin les emocions que estan a dins, sentint que TU ets l’espai que ho conté tot.

Des de que comencem a tenir memòria, comencem a formar associacions sobre com rebre amor. Creixem en entorns on l’amor es condicionat. comencem formar creences sobre com es el món des de les nostres vivències i també comencem a tenir traumes que no som capaços de gestionar i que el nostre inconscient emmagatzema i només quan estem preparats per sanar-ho els treu.

Ara, l’energia de la terra, amb la seva sacsejada, fa que tot el que estava enquistat, enganxat i amagat surti més fàcilment a la llum, que ho puguis veure i sentir perquè ho puguis sanar i per tant créixer i evolucionar. Durant els propers mesos veurem caure moltes més estructures antigues que ens mantenien en un estat hipnòtic perquè un món nou esta emergent i el dolor i el patiment que veiem arreu és la por, la foscor, l’ombra que ha de ser vista perquè hi ha tanta llum ara mateix a la terra que es inevitable que es dissolguin. 

Molta gent fa una llista de propòsits de fites i objectius que vol aconseguir durant l’any entrant i la intenció està enfocada a crear una nova realitat. Això en conjunt fa que l’energia vibracional del planeta sigui mes alta aquests dies i per tant m’ajuda a sentir-me en sintonia amb la veu de la meva intuïció, la saviesa interior.

Les darreres setmanes he sentit la crida interna de parar i d’integrar més profund tots els aprenentatges que he fet fins ara. Integrar més profundament les coses que t’he anat compartint fins ara i sobretot PARAR DE FER i viure més des del SER.

M’he adonat que com més en SER he estat, més i més crida el meu ego em diu coses com ‘que fas aquí asseguda, parada sense fer res?’ i com més el veig des de l’observadora, mes sento totes les emocions reprimides que volen sortir i que no han tingut espai fins ara.

Des de petita aprens a rebre amor condicionat: si et portes bé – premi, si fas els deures – premi, si estàs quieta i callada – premi, si t’ho menges tot – premi, si treus bones notes – premi...els meus pares al igual que els teus o qualsevol persona que et cries, t’han ensenyat i t’han estimat des del que ells havien aprés, el millor que han sabut amb les eines i nivell de consciencia que tenien.

D’adulta he hagut d’assumir la responsabilitat de que la meva vida es com jo vull que sigui, i no com m’han ensenyat i sobretot a deixar de ser una víctima de les circumstancies, culpant als altres. He hagut de desaprendre i segueixo cada dia, per aprendre de nou a estimar-me incondicionalment, desfent-me de totes les creences que em limiten i em fan creure que no soc capaç de crear la vida que vull, que no soc mereixedora d’amor pel sol fet de SER i que no soc valuosa si no faig alguna cosa que ho demostri.

Durant aquestes darreres setmanes de silenci he pogut observar amb més claredat els mecanismes i patrons adquirits i apresos per evitar sentir la incomoditat de les emocions reprimides. Tots aprenem des de petits alguns mecanismes i vies d’escapatòria per evitar el dolor i alhora sentir-nos connectats a la nostra infància, al que és familiar i conegut.

Hi ha moments en la nostra vida, especialment durant la infància, on ens passen coses que ens provoquen una ferida emocional que en aquell precís moment no podem gestionar, i s’emmagatzema en un racó del nostre inconscient esperant el moment en que estem preparats per sentir-la i sanar. 

Els darrers dos anys han estat un escalfament per l’intens entrenament que viurem tots com a humanitat la 2022. Cada cop serà mes i mes difícil i dolorós ignorar les ferides que tots duem a dins, serà mes i mes difícil i dolorós defugir d’una mirada al interior amb addiccions passatgeres i mecanismes de defensa per anestesiar la incomoditat.

Durant el 2022, multitud de persones es veuran forçades si o si a encarar la realitat. Et veuràs obligada a enfrontar-te, a mirar, a reconèixer i a resoldre aquelles coses que has estat evitant o aquelles que simplement no has prestat atenció. El tema principal d’aquest nou any serà la crida a la SIMPLICITAT. Simplificar és eliminar allò que no és essencial per tal de posar focus, temps, energia i acció en les coses que realment son IMPORTANTS I VALUOSES PER TU.

El primer pas es revisar i avaluar les prioritats actuals i estar present amb TU per sentir què es el que realment és genuïnament important i valuós PER TU. La honestedat amb tu mateixa es la clau per tal de donar les passes conscients cap a la nova direcció. 

La terra ens demana que despertem perquè un mon nou està sorgint i aquest any s’han acabat les mitges tintes: o tries màgia amb el canvi des de l’interior o tries caos absolut des de la inconsciència.

Silenci. És una paraula a la qual ens hem desacostumat...cotxes, gent, trucades de telèfon, missatges, la tele, la radio...és constant durant tot el dia el soroll que ens envolta.

El silenci sovint es veu com una cosa incòmoda o que cal evitar omplin amb paraules i opinions que només contribueixen al soroll.

Tanmateix, les idees més creatives que es defineixen i s'executen, sorgeixen quan donem espai al silenci durant un període de temps.

el silenci en realitat té molts beneficis: Et pot ajudar a que t’enfoquis més en allò que importa; et permet meditar i frenar l'ansietat i l'estrès; obre l'element creatiu; alleuja el soroll constant i restableix un estat de pau necessari per funcionar amb eficàcia; ens recorda que el món funcionaria sense nosaltres, tot es temporal i ens permet que la veu de la nostra saviesa interior es faci més forta

El veritable poder del silenci s'amaga al fons de cadascú de nosaltres.

Està relacionat principalment amb la capacitat de reconèixer la situació en què ens trobem i és crucial per a la nostra millora personal. La capacitat de callar val or. Per què?

En primer lloc, és educat callar quan algú parla. No vols interrompre ningú. Practicar el silenci et permetrà explorar realment en què consisteix escoltar, una escolta activa, i no ho pots fer amb una ment sorollosa.

Si et trobes en una situació difícil, és millor parar un moment i pensar en la possible sortida. Estar en silenci t’aporta un avantatge enorme i ets capaç de veure amb més claredat la millor manera de resoldre el problema o repte que tens al davant.

És millor romandre en silenci que parlar de coses sobre les quals no estàs qualificat. Per davant dels nostres nassos ens passen moltes informacions útils sense adonar-nos-en, perquè estàvem parlant en el moment que van arribar.

Gaudir del poder del silenci és un art. Pensa abans de parlar, escolta més i gaudeix del moment. La vida ens pot posar a prova de moltes maneres diferents i estem aquí per reaccionar a aquestes proves de la manera adequada. El poder del silenci ens dóna la força per mantenir l'ordre a les nostres vides i definitivament l'hauríem d'utilitzar. 

Si el silenci fos més estimat, tindríem una població més feliç i més sana. Som un tot, no només d’aliment es nodreix el nostre cos, també de la informació que deixem entrar, de la gent amb la que passem mes temps i de les converses que tenim. 

Les pauses tranquil·les al llarg del dia et poden ajudar a calmar la ment i a connectar em el teu interior, escoltant la teva intuïció d’una manera més oberta.

El silenci no es tracta només de l'absència de soroll, sinó d'aconseguir que tu mateixa afluixis la marxa per entrar en contacte amb el silenci interior.

El silenci interior és harmonitzar-te amb el teu Ser i vibrar amb allò que no té forma, on no hi ha temps, la font d'on sorgeix tot el que existeix en el món material, i que es pots anomenar consciència pura, el buit, amor incondicional, Déu, com tu vulguis, tot és el mateix. Potser t’ajuda posar el focus únicament a l'aire que entra i surt per les fosses nassals mentre respires lentament. 

Si el silenci és una cosa que poques vegades aconsegueixes o fins i tot ho t’incomoda, inclina't per activitats que t'ajudin a practicar-lo: Prova una classe de ioga. Escolta els sons de la natura. Condueix amb la ràdio apagada. Seu a la terrassa, al balcó o en un banc al parc i gaudeix de la tranquil·litat i la quietud. Una biblioteca pública, un museu, una galeria o algun altre lloc on predomina el silenci pot resultar un oasi al mig de la ciutat. Quan vagis al llit, deixa que el silenci t'ajudi a passejar pels records feliços o enumera mentalment pel que estàs agraïda a la teva vida ara.

Com sempre t’animo, passa a l’acció: Tria fer del silenci una part de la teva vida. Hi ha moments en què el silenci pot parlar més fort que les paraules

Vivim en una cultura basada en la por, que s'obsessiona a intentar controlar la vida. Tenim por de la incertesa, o més aviat, de la història que ens expliquem sobre la situació incerta, així que estem constantment anticipant tot el que pugui sortir malament i fent tot el que estigui al nostre poder per protegir-nos d'un desastre inevitable.

A la nostra vida diària, tan ocupada fent malabars entre la carrera, la família, els amics i les rutines obligatòries, ens veiem moltes vegades funcionant en pilot automàtic.

Podem passar dies, setmanes, mesos i fins i tot anys sense comprovar-ho amb la nostra intuïció. No ens adonem que ens falta la connexió interna amb nosaltres mateixos, la connexió amb la nostra intuïció, la nostra saviesa interior que ja tenim des del dia que vam néixer.

És allà amb una veu molt silenciosa, bloquejada per la intensitat del soroll extern. Podem trobar la nostra intuïció si ens donem el permís per donar-li l’espai per escoltar-la.

Quan tenim una gran pregunta o una decisió important per prendre, molts de nosaltres busquem les respostes fora.

La veritat és que com més desenvolupem l'autèntica connexió amb la nostra intuïció, que al cap i a la fi és el llenguatge de la nostra ànima, millor ens tornem a prendre decisions des del nostre jo superior, en lloc de l'ego. L'ego farà tots els intents de convèncer-nos que estem bojos i que estem perdent el temps, la qual cosa ens farà dubtar de nosaltres mateixos, no creure en nosaltres i, en definitiva, ens farà sentir dubtes i por. 

La intuïció es un coneixement més gran, un coneixement més enllà de la intel·ligència, contrari al nostre pensament racional. És l'estat últim de la humanitat, així com els animals confien en el seu instint, els humans tenim intuïció.

Desenvolupar una connexió forta amb la vostra intuïció és tot un repte, sobretot si us heu passat tota la vida sense escoltar-la o directament no confiant en les vostres pròpies habilitats. La veu del teu cap que crea la baixa autoestima, la poca confiança, el dubte, la culpa o el judici, ha anat ofegant la teva intuïció. La intuïció hi és, sorgeix dels nostres sentiments i coneixements, pren una forma present en les nostres relacions. Presta-hi més atenció i es farà més forta.

En convidar la intuïció a la teva vida quotidiana, trobarà la manera de presentar-te davant tu, en els teus somnis, visions, sensacions, signes, música, emocions. La intuïció trobarà una manera de cridar la teva atenció. 

T'adonaràs que la realitat més profunda és aquest moment, i nosaltres creem la realitat a cada moment. La intuïció que tens és real i et convida a una nova perspectiva.

Tots estem equipats des de que naixem amb una intuïció que és potent, fiable i impecable en sintonia amb el nostre veritable camí. Algunes maneres de pujar el volum d'aquesta veu interior:

1. Passar temps en silenci t'ajudarà a escoltar i interpretar els missatges interns.

2. Comença a notar tot el que puguis amb els teus cinc sentits convencionals i augmentarà la sensibilitat al sisè sentit.

3. Participar en activitats amb imaginació i creatives calma la ment cognitiva i permet que la teva intuïció parli.

4. Posa a prova els teus pressentiments, escriu les teves intuïcions i comprova-les més tard. Mira amb quina freqüència tenies raó.

5. La teva intuïció et parla a través del teu cos, i com més cultives la consciència somàtica, més sensible et tornes. Si tens una sensació física incòmoda quan estàs intentant prendre una decisió, presta atenció

6. Sent més, pensa menys. La ment pensa, sempre xerrant com una boja. La intuïció, en canvi, se sent. 

7. La ment pot allunyar-te de la teva integritat, la teva intuïció mai no ho farà.

8. Exercicis de respiració: tècnica 4-7-8 per calmar el cos

9. Preguntes directes per rebre respostes mes clares

10. Passa a l'acció quan rebis la resposta

Son les bases sobre les quals fem el nostre dia a dia i també son les creences sobre les que vivim i veiem el món des de la nostra perspectiva individual.

Els valors són conceptes abstractes que es manifesten en qualitats i actituds que desenvolupem per tal de viure en comunitat i relacionar-nos.

Són una guia per indicar-nos la direcció que seguim per viure la nostra pròpia vida.

Ens proporcionen una pauta per formular fites i propòsits personals o col·lectius. Són creences fonamentals que ens ajuden a preferir, apreciar i triar unes coses en comptes d'altres, o un comportament en comptes d'un altre.

Llibertat, honestedat, respecte, salut, amor, paciència, empatia, gratitud, alegria, independència… Són una petita mostra del que entenem per valors.

És molt important a l’hora de fer eleccions saber quins valors tens per poder anar per la vida amb coherència: pensar, dir i fer en la mateixa direcció.

El teu sistema de creences i valors és exclusivament personali mitjançant aquest sistema donem significat i coherència al teu món..

En el camí de l’auto coneixement i el creixement personal hi ha un punt clau on et qüestiones les creences per les quals t’has regit fins ara i aquest inici fa por, i pots sentir que desestabilitza tot el teu sistema i el nostre món.

Què dona significat a la meva vida? Què és imprescindible per MI viure en una relació amorosa, en una amistat, a la feina, , i fins i tot a casa meva? Quins son els valors sobre els quals vull avançar i predicar amb l’exemple?

No son preguntes fàcils de respondre i cal molta honestedat amb tu mateixa per contestar amb franquesa.

L’escala de valors pot canviar a mesura que la teva vida canvia òbviament però potser observes que hi ha uns valors que son primordials per tu i que potser canvien d’ordre però sempre hi son.

En aquest episodi vull anar un pas més enllà d’anomenar-te una llista de valors generals que se suposa que hauríem de compartir els humans i m’agradaria que fessis una reflexió profunda i honesta per sentir si combregues amb el que dius.

Els valors es tradueixen en pensaments, conceptes o idees, però el que més apreciem és el comportament, és a dir, allò que fan les persones, ja que assumir una conducta basada en valors és, en realitat, una decisió.

Avui en dia podem observar com es sobreposen els valors materials i la necessitat de “tenir” davant els valors humans i la importància del “ser”.

Tenim la capacitat de reflexionar sobre les nostres creences i valors, ja que aquí és on hi ha gran part de la nostra essència com a humans.

Treballar des de les creences i valors no és gens fàcil, però sí l'única manera d’avançar realment cap a un veritable auto coneixement i canvi intern profund que es pugui veure reflectit en el teu exterior posteriorment.

Tot canvi sempre va de dins cap a fora, mai a la inversa. Quan TU canvies, tot canvia. Paraula

El desafiament per a cadascun de nosaltres, jo la primera, és el de ser conseqüents amb els valors que prediquem en el dia a dia, en les petites coses quotidianes doncs és on es construeixen i demostren els valors i principis definint la nostra identitat com a persones.

Moltes vegades anem darrere d'una felicitat, que només s'aconsegueix sent conseqüent amb els mateixos valors que prediquem.

L'aplicació de principis o valors costa. Siguem, doncs, conscients d'aquest cost i aquest esforç que és el que ens fa millors persones, ens dóna sentit i millora la societat

Estem d’acord sobre la importància de tenir valors i el que vull puntualitzar és que la major importància ve quan som coherents amb ells

El dia a dia t’ofereix una infinitat d'oportunitats de posar-ho en pràctica, aprofita-ho!!

La clau per està plena d’energia, ser mes productiva, tenir més empatia, ser més receptiva, tenir mes paciència, estar mes contenta, mes alegre i ser capaç de donar el millor de tu és DORMIR

Si, ja veus, que complicat de vegades ho fem tot quan creiem que necessitem formules complexes per tenir-ho tot

Doncs resulta que ho tenim tot ARA i per veure-ho amb mes claredat encara, el mes important es dormir BE

Sovint li donem poc valor a les coses mes importants i dormir es una d’elles.

Avui parlaré de la importància del son i d’alguns beneficis científics del son per a la salut.

També acabaré amb alguns consells provats per dormir que us asseguraran que descanseu tota la nit i que n'obtingueu la quantitat adequada.

1. No dormir prou està relacionat amb el greix. Quan dormim, la temperatura corporal baixa i això genera que el cos cremi més greix, ja que el son condiciona la temperatura de la pell i influeix en la circulació de la dermis i del teixit adipós subcutani.

2. Dormir bé Millora el teu sistema immunitari Un altre benefici per a la salut del son és ajudar-te a lluitar contra la malaltia.

3. El somni ajuda a millorar l'aprenentatge. El nostre cervell està mes receptiu a analitzar informació nova i processar-la

4. El son redueix el risc de desenvolupar depressió estimat que el 90% dels pacients amb depressió també pateixen alguns d'apnea del son.

5. Les persones que dormen més de manera natural mengen menys. Quan no dorms prou, les fluctuacions de les hormones provoquen més desitjos i un pitjor control de la gana

7. El son ens ajuda a empatitzar amb els altres. Un altre benefici estrany per a la salut del son és una millor comprensió dels senyals socials.

8. El son millora el rendiment esportiu. Un millor descans nocturn millora els temps de reacció, la velocitat i la precisió dels jugadors així com la coordinació

T’indico alguns consells per dormir que estan a l’abast de tothom:

#1. Dorm en una habitació el mes fosca possible. La melatonina, també coneguda com l'hormona del son, s'aixeca quan el sol es pon per indicar al nostre cos que és hora de descansar. El problema és que els llums no naturals confonen aquesta hormona i l'enganyen fent-la pensar que encara és de dia. Feu un apagat complet de la vostra habitació i notareu una GRAN diferència tant en la qualitat del son

#2. Tingueu una rutina Els humans som criatures habituals i crear una rutina sistemàtica millorarà el son. 

#3. Utilitzeu el vostre llit per a res més que dormir i, ocasionalment... activitat física.

#4. Utilitzeu un coixí entre o sota les cames per mantenir l'alineació de l'esquena i millorar la postura al llarg del temps

#5. Si et sents neguitosa o nerviosa abans d’anar a dormir, col·loca un bol de vidre o fang amb aigua i sal sota el llit o a la tauleta de nit per tal que la densitat energètica que encara portes a sobre o l’habitació mateixa tingui sigui absorbida durant la nit

#6. Si ets de les que et costa agafar el son, quan estiguis estirada al llit, repassa el teu dia des de la nit fins al mati, és a dir, recordant que has fet abans d’estar al llit, abans d’això i així anar tirant enrere fins al inici del dia. Aquest exercici serveix molt per prendre consciencia de si ha estat un dia que ha valgut la pena i si no es així, prendre acció per canviar el que no t’agrada.

Pensa que ningú te garanties d’estar viu al dia següent per tant fes que cada dia compti, sigui especial pel sol fet d’estar viva i gaudeix de TOT el que la vida t’ofereix. Un altre punt important es que quan dormim es quan el nostre ego està apagat i només està present el nostre inconscient.

Això al nostre ego no li agrada gens i per això vol sortir de festa tota la nit, o allargar la nit veient un episodi més...Podem sanar moltes coses dormint veient les situacions des d’una altre perspectiva al dia següent. Com màgia podriem dir

Es normal pensar que som humans de pensament lliure i que la majoria de vegades actuem de manera racional i intencionada. Malgrat aquesta reflexió lògica i racional, a l’hora de prendre decisions, la part emocional juga un fort paper, crucial diria.

Molt resumit, tots tenim dos motivadors principals a la vida: el dolor i el plaer

Essencialment, allunyar-se del dolor implica que fer alguna cosa concreta serà menys dolorós que no fer-ho. Per exemple, si tenies sobrepès a una edat primerenca i et van assetjar a l'escola i et vas sentir humiliat, podries convertir-te en un addicte al gimnàs a la teva vida adulta perquè va ser una de les coses més doloroses que vas experimentar i no vols sentir-ho de nou. Així que no fer exercici i no estar tan en forma com sigui possible pot significar que tornis a caure en el parany del que et va passar quan era un nen. El dolor o el record del dolor t'està impulsant a fer alguna cosa.

El segon motivador principal és el plaer, és a dir, fer alguna cosa dona més plaer que no fer-ho en absolut. Per exemple, vols veure els teus amics el cap de setmana perquè és molt més divertit i distret fer-ho que quedar-te a casa i netejar.

Tots dos motivadors principals són molt diferents, però tenen alguna cosa bàsica en comú: tots dos tenen un fort component d'aferrament emocional.

Quan es tracta d'estalviar diners, per exemple, per a la majoria de la gent, el segon motivador principal és el que impulsa la part emocional perquè gastar els diners ara mateix per obtenir plaer és més atractiu que estalviar-los i retardar la gratificació.

Si multipliques això amb tots els teus amics que van al bar i es diverteixen o comprant l'última joguina que sigui de moda avui dia... sents una pressió addicional per ser com ells perquè ets el reflex del teu entorn.

La gratificació endarrerida o gratificació diferida és la resistència a la temptació d’un plaer immediat amb l’esperança d’obtenir una recompensa més valuosa i duradora a llarg termini

Quan es tracta de creixement i desenvolupament personal, passa una cosa semblant. És molt més atractiu deixar-se impulsar pel plaer de les coses externes per adormir els teus sentits en lloc de quedar-te amb el teu malestar i veure-ho i estimar-lo.

Acostumem a fugir tan ràpid com podem del caos, sobretot si tenim una manera fàcil d'escapar i "oblidar-nos dels problemes" encara que només sigui durant unes hores.

Si ningú al teu entorn prioritza el seu creixement personal ni convertir-se en la seva millor versió, és fàcil entendre per què tampoc no ho estàs fent tu.

El teu principal motivador és evitar el dolor.

En aquest cas el dolor està íntimament associat a la por: por a preguntes incòmodes, por a sentir-te rebutjat per les teves noves inquietuds, por a sentir-te sol, por a no pertànyer més al grup, por d’escoltar el que el teu cos et vol dir, por d’escoltar la teva intuïció mes que els consells de la gent que t’envolta, por a no complir amb les expectatives que els altres tenen de tu...

La bona noticia és que pots entrenar la teva capacitat per endarrerir la gratificació immediata, de la mateixa manera que pots entrenar els teus músculs al gimnàs. Una i altra vegada fins que el teu cervell digui: 1) sí, val la pena esperar i 2) sí, tinc la capacitat per fer-ho. 

1. Comença increïblement petit. Fes el teu nou hàbit tan fàcil que no pots dir que no. 

2. Millora aquest hàbit, en un 1%. Torna-ho a fer demà. El progrés incremental et permet generar confiança

3. Determina una franja de temps que sigui assolible i realista per tu, ni massa curta ni massa llarga

4. Comença AVUI

Hi ha una popular frase que diu que La veritat ens farà lliures, i jo crec que és tan certa com que el Perdó encara et fa més lliure.

Si ja fa uns quants anys que estàs per aquí vivint, segur que has experimentat situacions on t’has sentit ferida, traïda o enganyada per algú que era important per la teva vida. També es possible que hagis estat tu qui ha ferit, traït o enganyat i te’n penedeixis.

Com ens costa oi? com perdonar i seguir endavant?

Una pregunta encara més important, al menys per mi i la meva pròpia experiència personal es, com perdonar-me a mi mateixa per les coses que he fet i me’n penedeixo? Com perdonar-me i estar en pau amb mi mateixa?

Perdonar es una acció vital per créixer i ser lliure.

El perdó es defineix sovint com una decisió deliberada de deixar anar els sentiments d’ira, ressentiment i odi cap a algú que consideres que t’ha fet mal. Tanmateix, tot i que pots ser bastant generosa en la teva capacitat de perdonar els altres, pot ser que sigui molt més difícil amb tu mateixa.

El perdó en si mateix no es tracta de deixar-te trepitjar ni és un signe de debilitat. És un acte d’amor, en majúscules, cap a tu mateixa.

Quan no perdones, les emocions destructives d’ira, ressentiment i rancor te les quedes TU al teu interior, només et fas a mal a TU i mai ajuden a ningú.

Com sempre la teoria es una cosa i la pràctica una molt diferent, es mes fàcil tenir els conceptes clars a un nivell mental que baixar-los a terra i integrar-los.

Com tot a la vida, es un aprenentatge i entendre i sentir que quan no perdones, només et fas mal a tu mateixa pot ser una qüestió de temps, d’escoltar-te i en última instància, sempre es una decisió.

Allibera totes les emocions negatives que dus a dins, sense filtres, buida’t de tot allò que no et serveix, crida, plora, dona cops als coixins, el que sigui que t’ajudi a treure!! Dona’t temps per processar-ho abans de decidir perdonar.

Un punt a destacar MOLT important. Perdonar no significa en absolut que acceptis l’acte ni que toleris de cap manera que això torni a passar. Perdonar algú tampoc significa ni implica que tornis a confiar en aquella persona.

El perdó i la confiança son dos temes totalment separats. L’acte de perdonar algú té a veure amb TU, amb la teva decisió d’alliberar-te de les emocions nocives que et mantenen dins del pou i la confiança es un fil que t’unia a l’altre i si s’ha trencat, pots decidir que mai més es torni a unir.

L’acte de perdó no suggereix que estiguis tolerant el comportament ni tant sols que hagis de mantenir cap tipus de relació amb aquella persona. L’acte de perdó ho fas per TU, no per l’altre. 

La paraula perdonar ve del llatí perdonarei significa "donar completament, oblidar una falta, lliurar d'un deute". Així que mira-ho des d’aquesta perspectiva: quan perdones, t’estàs fent un REGAL a tu mateixa. Un regal de llibertat, mental, emocional i espiritual.

Totes les lliçons importants que hem d’aprendre en aquesta vida, en aquesta experiència humana, venen amb una càrrega emocional molt forta amb la finalitat de que integrem l’aprenentatge. Utilitza aquests sentiments de culpa i remordiment com a trampolí per a un canvi de comportament en positiu.

En cada situació, sempre pregunta’t:

- Què puc aprendre d’aquesta experiència?

- Com aquesta situació em pot ajudar a créixer? 

Amb sàvies preguntes venen sàvies respostes. 

El perdó és un dels actes més admirables de l'ésser humà perquè implica que, tot i els danys que puguem haver patit o infligir, hem sabut deixar enrere el passat i podem mirar a el futur assumint una nova perspectiva.

En paraules de Martin Luther King "qui és incapaç de perdonar, és incapaç d'estimar".

TOTS tenim el nostre poder per sobre del que la gent digui o opini, per sobre del que se suposa que hem de fer. He vist i que sentit que TOTS SOM LLIURES.

Sempre tenim el poder d’escollir. Sempre .

Podem escollir escoltar el soroll extern i no prestar-nos atenció.

Podem escollir viure en el victimisme de pensar i creure que la vida es injusta i que totes les coses dolentes sempre ens passen a nosaltres.

Podem escollir quines converses tenim, quina informació dels medis deixem entrar al nostre cervell i de quines persones ens rodegem.

Podem escollir si volem anar a la feina amb una actitud d’aprendre i aportar el millor de nosaltres o des d’una actitud d’obligació, com si algú ens apuntes amb una pistola al cap cada mati.

Podem escollir què mengem, podem escollir dormir menys perquè volem veure un altre episodi d’aquella sèrie que tan enganxa.

Podem escollir no tenir una escolta activa cap a les persones properes.

Podem escollir no tenir cura de nosaltres.

Podem escollir estar en queixa, en critica i en enveja cada dia.

TOT es sempre una elecció que tenim a les nostres mans.

Vivim en una cruïlla permanent, sempre podem triar viure des del camí de l’amor o des del camí de la por.

No hi ha mes camins.

Com a humans, la nostra fe no es tan gran com per saltar al buit sense garanties, estem constantment buscant garanties per donar la següent passa, sense escoltar-nos profundament.

Aquesta busca permanent de garanties fa que la majoria de vegades no prenem acció per fer o dir allò que volem, la por ens paralitza. Aquí et convido a que ho miris en petit, no a grans decisions transcendentals com canviar de país o deixar la teva feina, sinó a les petites coses.

Cada mati quan surts de casa, estàs segura de que tornaràs al vespre i amb aquesta convicció, et comportes de certa manera, deixes de dir t’estimo a la gent que estimes, potser no t’adones del bon dia que fa i agraeixes a la mare terra el cant dels ocells o els arbres i flors que et trobes pel camí.

Estàs immersa en la llista de coses que has de fer durant el dia, el que passarà o no passarà en les properes hores i t’oblides fins i tot de mirar-te amb amor i sentir com està el teu cos.

La paradoxa més gran es que mai hi ha garanties, ni d’èxit ni de fracàs, l’única garantía segura que tenim es que algun dia ens morirem i que no sabem quan arribarà aquest dia.

Un dels camins és el conegut, el que ara mateix estàs caminant, la zona de confort encara que no sigui massa còmode, encara que et molestin les pedres que tens a dins de la sabata. És un camí on et sents ‘aparentment’ segura perquè creus que el tens sota el teu control. Aparentment.

No passa res si decideixes seguir aquí, tens total llibertat per fer-ho. Si no vols transformar, si no vols explorar el teu potencial i la màgia que tens a dins, si no vols transitar noves zones desconegudes. Tot està bé sempre i quan assumeixis les conseqüències que aquesta decisió comporta. Això passa per deixar la queixa, la critica i l’enveja apartades per sempre, acceptant plenament que has decidit quedar-te on ets i que tot es perfecte. No tens cap dret a queixar-te per allò que TU has decidit que així sigui.

L’altre camí és totalment nou i desconegut, sense cap garantia de res, i per descomptat que fa por, molta por!! És un camí que prens només amb la FE i confiança total en la vida, des de la plena responsabilitat que tots tenim sobre nosaltres mateixes. Només TU ets responsable de la teva vida, no hi ha culpables, només responsabilitat.

Per viure des de l’amor és tan senzill com preguntar-te cada dia, en cada decisió: què faria si no tingués por? Què escolliria si no tingués res a perdre? 

Agafa les roses del teu camí sense por de punxar-te amb les espines. La vida es un regal, cada instant compta i sempre val la pena.

Al principi d'una relació, les imperfeccions passen feliçment inadvertides, fem petites concessions, per conquerir, per agradar a l'altre.

PERÒ, aquestes petites accions que semblen insignificants al principi poden tenir un pes molt important després.

Arribats a un punt, poden fins i tot ser origen de molts conflictes, creant aquestes gotes de ressentiment i amargor que acaben ofegant en molts casos la relació.

Tot comença per un mateix. És molt difícil trobar una persona a la nostra mida si no hi ha prèviament una consciència pròpia ben desenvolupada: qui som, què ens agrada, quins són els nostres valors, quin propòsit de vida tenim, etc ... Poden semblar qüestions molt òbvies a priori. Però, realment t'has parat a reflexionar i experimentar en tu tot això?

Estàs alineada amb la teva essència i coherència interna?

Aquest és un factor clau a l'hora de trobar la parella ideal. Perquè atraiem el que som.

Si nosaltres estem molt allunyats de la nostra essència o desalineats i desequilibrats energèticament, sens dubte atraurem això a les nostres vides.

La veritat és que en cada moment de la nostra vida pot haver-hi una parella ideal. No necessàriament és la parella que tindrem tota la vida, però sí una que ens fa de mirall i ens permetrà madurar i créixer.

Cal ser HONESTA amb una mateixa i saber establir límits sans perquè la nostra relació sigui enriquidora i no destructiva. L'objectiu de tota relació és créixer i quan una persona evoluciona en una direcció i l'altra o bé s'estanca o bé creix en una altra direcció, cal saber veure-ho i parlar-lo.

Hi ha formes d'arribar a un punt mig si es té la voluntat que hi hagi entesa i sobretot tenint clar que TOT té un preu i cedir en favor de la relació generalment és una mala decisió.

Molts conflictes arriben també amb les expectatives que posem sobre la relació i sobre l'altra persona. La immensa majoria de conflictes de parella que he viscut i que he presenciat tenen una mateixa arrel: falta de comunicació assertiva.

Ningú llegeix la ment: si vols alguna cosa digues-ho clarament

Accepta que l'altre no té perquè canviar, és més, no ha de canviar perquè TU ESTIGUIS BÉ. La parella és el major mirall juntament amb els fills. Atraiem allò que som i per tant, la parella sempre ens mostrarà allò que no tenim sanat ni treballat, allò que més et treu de polleguera que potser al principi fins i tot t'agradava o et feia gràcia

Parla amb freqüència i exposeu obertament les VOSTRES necessitats. Al loro!! les teves necessitats NO són ​​una llista de coses que l'altre ha de fer perquè tu estiguis contenta, sinó que són coses o accions que tu necessites per sentir-te en pau, tranquil·la i bé

L'amor comença per un mateix. L'altre no és aquí per fer-te feliç sinó per acompanyar-te en el viatge, creixent junts i creant un espai en comú SENSE perdre l'espai individual que cadascú porta amb si mateix a l'inici de la relació.

Som éssers imperfectes en continu desenvolupament i creixement, i ningú et pot satisfer el 100% en totes les teves fonts de satisfacció. Una relació va creixent, evolucionant i modificant-se al llarg de la vida

L'amor no és suficient per a conviure. Calen habilitats de convivència, que tenen a veure amb la comunicació, amb la capacitat de resolució de problemes i les habilitats de negociació. La diferència entre una persona que es està satisfeta en la seva vida en parella i una infeliç no són els problemes, sinó la manera de afrontar-los. 

Quines qualitats d'una persona són primordials i imprescindibles per a tu? 

Ningú pot donar del que no té. Si no has fet el procés d'estimar-te primer, difícilment podràs trobar l'amor enlloc.