Inspiracció

L'amistat és una de les fonts imprescindibles de benestar d'una persona.

Com a éssers humans estem dissenyats per connectar, per crear lligams emocionals que ens facin sentir que som part d’un grup que ens dona suport, que podem comptar amb aquella persona o persones que no son directament del nostre clan familiar.

Els amics i amigues sumen moments de felicitat i són un suport important quan estem travessant mals moments. No obstant això, les persones que ens envolten no sempre ens aporten sentiments positius i és llavors quan hem de revisar si aquesta relació es sana o tòxica pel nostre benestar.

Cap amistat està lliure de conflictes o desacords, per la qual cosa és important determinar si un problema que et molesta es pot resoldre o si mereix un descans complet.

És molt important tenir ben clars els nostres límits i comunicar-los per tal de que les coses estiguin clares. Tenim obstacles i línies personals que tracem, estàndards sobre com volem ser tractats i valorats pels nostres amics

És difícil admetre que necessites trencar amb algú que t'importa. A l'igual que en les relacions romàntiques, dediquem molt de temps, energia i accions personals a les nostres amistats.

Els finals mai són fàcils i el final d'una amistat de vegades pot semblar el final d'una era o una versió de tu mateixa.

El canvi i el creixement són inevitables i durant el camí hi haurà gent que t’acompanyarà un tros i gent que t’acompanyarà tot el camí, és un fet.

La realitat és que moltes amistats no estan plenes de la mateixa profunditat i emoció. Alguns estan al nivell de la superfície, i això està bé (depenent de quant temps desitgis oferir-los). No obstant, què passa quan algú et pren més energia vital de la que et dona?

Moltes de nosaltres suportem massa perquè el dolor que ens porten certes relacions ens espanta menys que el mal de deixar anar a les persones que estimem.

Quan sents que no hi ha connexió o l'altra persona et drena més del que t’aporta, potser has de plantejar-te si ha arribat el moment de posar fi a una amistat o si més no, posar distància. Aquesta situació que, a priori, pot semblar egoista és realment un acte necessari que acabarà beneficiant a totes dues parts perquè quan quedis amb aquesta persona serà perquè realment vols quedar i no perquè et sents obligada o compromesa.

Recorda que si mantens una relació d'amistat tòxica és perquè obtens un benefici secundari. Què t'aporta "positivament" en aparença aquesta relació?

La vida dona moltes voltes i tu no ets la mateixa persona fa 10 o 15 anys que ets avui ni fas les mateixes coses que feies abans potser ni vius al mateix barri ni a la mateixa ciutat: quan la teva vida canvia també ho fa el teu cercle d’amistats, és un fet.

L’amistat es una cosa preciosa i que tots necessitem per sentir-nos connectats. Tenir amics és important però mes important es estar be amb nosaltres mateixes així que si hi ha alguna situació o persona que t’angoixa o et fa sentir malestar, revisa quins patrons estan fent servir, quin es el benefici que en treus i estableix límits sans.

Ningú pot caminar per tu. Ningú pot viure la teva vida. Nomes tu ets responsable de la teva vida i de la gent que permets que entri.

Estem programats per a la supervivència, però no sabem moure'ns bé en entorns on no està clar què ha de passar.

Per reduir la sensació incòmoda que genera la manca de certesa creem expectatives

La nostra experiència, el que vivim i aprenem de totes les situacions per les que passem, va d'alguna manera modelant i donant-li forma a les nostres expectatives, les que tenim sobre nosaltres mateixos i sobre els altres.

Una expectativa és una Previsió de què és molt probable que succeeixi i per tant ho vivim com l'anticipació d’aquest FET.

Pot ser individual o col·lectiva, basada en una simple creença, en la nostra intuïció, en l'anàlisi racional de l'escenari present o la probabilitat en base a experiències passades.

Les expectatives estan formades mitjançant suposicions sobre el que creiem que hauria de ser, en base al que ens han ensenyat i hem après.

Moltes vegades, la majoria, les expectatives que tenim s'allunyen de la realitat i ens trobem de ple amb la frustració. És inevitable tenir expectatives sobre alguna cosa o d’ algú. Tots ens les anem formant com un procés automàtic de la nostra ment.

Les expectatives no es divideixen en bones o dolentes, simplement ens impedeixen ser qui realment volem ser.

Què passa quan sortim del que se suposa que s'espera de nosaltres? Apareix la frustració de les persones que ens han vist sempre en aquest mateix paper de complidor d'expectatives. Si reaccionem com no estava previst i vam decidir comportar-nos d'una altra manera, les nostres relacions canvien. Ens sentim culpables per haver defraudat.

Alliberar-nos de les expectatives que els altres tenen cap a nosaltres és un gran pas, una tasca difícil que requereix de molt valor.

Si a més aconseguim entendre que no hem fracassat i que la decepció i la frustració és dels altres, que s'han format unes creences sobre com hem de ser sota totes les circumstàncies haurem après a més que no podem viure constantment darrera d'aquesta màscara, i acabarem per despertar el nostre autèntic SER.

En aquest despertar sorgeix la nostra autenticitat, prenem les nostres pròpies decisions tenint en compte el que necessitem i el que volem. Comencem a elaborar el nostre propi recorregut per la vida.

Anem comprenent que la nostra frustració sobre com crèiem que algú era, ha estat producte de la nostra il·lusió. Les persones no som específicament d'una determinada manera. Hi ha multitud de factors que influeixen en com ens comportem, i les decisions que prenem.

Si m'he defraudat pel que esperava d’algú, és la meva responsabilitat acceptar que era la meva creença, la meva expectativa, la qual jo m'he creat. L'altra persona està en el seu dret de no correspondre al que jo esperava d'ella.

A l'entendre el procés i mecanisme de les nostres expectatives, anem restant importància, comprenent, sent més compassives i més flexibles amb les situacions.

Anem acceptant i estimant les persones i a nosaltres mateixos pel que són, pel que som, amb els nostres errors i encerts. Ens permetem ser com necessitem ser, permetem als altres ser com necessitin ser i com vulguin ser.

Si parlem de relacions de parella, tots creem expectatives. El més important per crear una relació sana és no esperar que l'altre canviï. Si necessito que canviï, és que no m'agrada com és. A més, l'altra persona no canviarà ni té per què fer-ho. Molt menys perquè a nosaltres no ens sembli bé que sigui així

Funcionem així inconscientment, però tenim l'opció d'actuar sobre la nostra manera de pensar perquè jugui al nostre favor. Primer necessitem confiar, però sense expectatives concretes. La confiança és diferent a l'expectativa. La primera és més oberta i inspiradora, mentre que la segona és més específica i concreta, de manera que genera més frustració, ja que no depèn de nosaltres.

Saber deixar anar es un aprenentatge i com tot a la vida, requereix de paciència i pràctica

Per poc que afinem la nostra mirada, ens adonem que sovint ens aferrem molt a infinitat de coses, persones, pensaments, records, anticipacions, emocions i un llarg etcètera.

I és que saber deixar anar és una actitud que, en certa manera, va contra natura.

De fet, la nostra biologia està programada per aferrar-se, en primer lloc, a la vida. Com sabem, l'aferrament és necessari durant la infància per establir una relació amb els progenitors i amb el món. Més tard, també serà necessari per establir vincles d'intimitat i amor amb els altres.

Partint d'aquest fet és totalment comprensible que el desaferrament no sigui el nostre fort. Ens aferrem, per no sentir el dolor, la por, o la tristesa que ens dona desprendre'ns d'allò, que ja va ser o ja va passar en les nostres vides.

Estem enganxats a "el que va poder ser, i no va ser" i sense voler-ho seguim atrapats en un cercle sense sortida. En les inevitables pèrdues hi ha implícit un missatge clau: el d'aprendre a obrir la mà, deixant partir allò que ja no pot romandre.

Davant d'això, podem sentir un gran dolor i fins i tot sofriment. Perquè deixar anar fa mal ... Perquè cada vegada que sentim la ruptura de la desafecció, una part de nosaltres també mor. La intensitat de la ruptura dependrà, en gran mesura, del nostre nivell d'autoconsciència, així com de l'entrenament en la capacitat de deixar anar

Sentir el dolor no és el mateix que patir

Per aprendre a deixar anar, el primer pas consisteix a identificar a què ens solem aferrar. Deixar anar és, en últim terme, acceptar la impermanència de totes les coses, materials i no materials. I aquest aprenentatge pot donar-se "a les bones o a les males". Es dona "per força" quan no ens tornem conscients de la font de dolor o quan, davant la pèrdua, malbaratem la nostra energia i atenció tan sols en patir, sense extreure l'aprenentatge que batega després de cada vivència dolorosa. No obstant això, l'aprenentatge es dona "a les bones" quan, amb cada caiguda, tractem de posar consciència en què és el que fa mal.

Travessar, vol dir, permetre'ns sentir aquest dolor, o aquesta por, que sentim, a el dir adéu a allò que tant de temps hem conservat amb nosaltres. És a dir, hem de fer un dol.

En major o mesura, tots tenim tres tipus d’aferraments: material, mental o emocional.

El segon pas consistiria a prendre consciència de com la nostra ment tendeix a jutjar com a "bo o dolent" allò que vivim, i defugir aquests judicis, es a dir, convertir-te en observadora dels pensaments sense jutjar-los. A mesura que la nostra consciència es va alineant amb el propi moviment de la vida, despleguem una major capacitat d'acceptació. Una acceptació que està estretament vinculada amb la capacitat de deixar anar.

En aquest sentit, l'actitud més intel·ligent és la d'aprendre a relegar el control d'allò que no ens correspon controlar. A mesura que ens deixem fluir amb el riu de la vida, més pau interna experimentem.Deixar anar té alguna cosa d'actitud de no lluita: al deixar anar deixem de lluitar amb allò que la vida posa en el nostre camí.

El tercer pas consisteix a CONFIAR. Un cop, has acceptat, que les coses són com són, (fixa’t que dic acceptat en comptes de resignat) i has pogut sentir aquest dolor, sense censura dins nostre, estàs preparada per deixar anar allò que et lligava al passat. Estàs preparada per acceptar i poder canviar alguna cosa en la teva vida, per no només passar pàgina sinó començar un llibre nou.

És en aquest moment on, pots donar espai a una cosa nova, i has de donar-te la possibilitat de confiar en la vida, i en tu mateixa per experimentar totes les coses noves que la vida et té preparada.

Aquest episodi es una recapitulació dels aprenentatges que se m’han presentat fins ara despres d’aquests 25 primers episodis

Ens trobem de nou el 16 de setembre!!! 

Gràcies!! 

Aquest episodi el tenia feia moltes setmanes en ‘pausa’ i recentment he tingut accés a més informació que m’ha permés obrir-me a una altre visió del que es l’ego i com educar millor.

Anem al gra, qué es l’ego??? Això que tan sentim i escoltem i que molta gent, jo inclosa, ha tingut malentès durant molt de temps?? És una cosa bona? L’hem de matar?

Per entendre millor que és primer vull explicar alguns conceptes perquè situar-te.

1. Partim de la base que som essers espirituals vivint una experiència humana per creixer i evolucionar.

2. En aquest pla físic existeix la dualitat (hi ha amor i hi ha por, hi ha llum i hi ha foscor, o absència de llum) i per tal de que poguem experimentar el nostre lliure albir (queda’t amb aixo pq es clau) també existeix Ego i Ser.

El ego ens ha permes la supervivencia de l’especie durant tots aquests anys i es una part vital de la nostra experiència humana, aixi doncs el primer que has d’entendre i acceptar, es que l’ego es important i que mai mai mai desapareixerà de tu mentre visquis.

Dins nostre existeixen dues veus, una que és es el nostre Ser i saviesa interior i l’altre és l’ego

La veu interior del nostre Ser en molts casos es molt fluixa perque fa molt de temps que no li prestem atenció però hi es, mai ha deixat de ser-hi, es la veu del teu autentic Ser, l’amor, i es la veu que et diu qui ets, que segueixis el teu próposit, que estimis als altres, et dona pau, serenor, i et convida a compartir i a somriure a la vida.

L’ego es fácil de reconeixer (escasez fm o la loca de la casa) es aquella veu que et dira coses com que tu no pots, faras el ridicul, tu no vals, tens raó i això justifica el rancor cap una altre persona,  aquella persona es mes llesta/guapa/alta que tu o al contrari, tu et sentiras més que un altre, et dira que ets massa jove o massa vell per fer segons qué…sempre existeix a la dualitat.

Per tant, donat que hem de viure amb ell, que millor que entendre com funciona i poder convertir-lo en el nostre aliat més que en enemic, no?

La funcio de l’ego es mostrar-nos a ON tenim tancades les portes de l’Amor. En quins aspectes de la nostra vida/experiencia ens hem treballar més.

Si tenim un ego ‘ben educat’ i fa la seva funció, és un gran aliat per anar per la vida pq sempre ens mostrarà els punts més febles que ens hem de treballar durant aquesta experiencia en aquest pla.

L’ego ens permet l’existència del lliure albir per triar en cada moment i cada situacio viure des de l’amor o des de la por, viure des del nostre personatge petit que només existeix en el pla físic o viure des del nostre Ser sabent que som molt més.

Viure en pilot automàtic és viure en el futur o en el passat, obviant el moment present i tot el que conté.

L’ego viu de la dualitat i es per això que és un fan de les etiquetes i de les categories i de les jerarquies. Sempre que tu pensis que jo soc diferent que tu, sempre que pensis que ets pitjor/millor que jo, sempre que hi ha dualitat hi ha patiment.

La por utilitza les etiquetes per enfrontar-nos i que seguim creient q estem separats, per evitar q ens unim i treballem conjuntament cap a l’amor.

L’ego es manifesta a través de creences limitants. El software que tenim instal.lat ja sigui per cultura, familiar o ancestral, moltes vegades ens crea patiment. És amant de la zona de confort i odia el canvi, adora la culpa cap als altres si alguna cosa canvia perquè li encanta tenir raó i no prendre responsabilitat.

Has d’entendre que es una partida permanent i que cada jugada o guanya l’ego o guanya el ser i la nostra feina es posar atenció al moment present i intentar cada vegada, treballar des del Ser. la feina de l'ego es fer-nos d'adversaris perque el joc tingui mes emoció

A l’episodi d’avui et vull parlar de l’’energia de la lluna perquè és potent i poderosa i es pot utilitzar com una eina molt útil per connectar més profundament amb nosaltres mateixes i amb els nostres sentiments.

Tot és energia, absolutament tot és un camp electromagnètic amb una freqüència determinada i nosaltres, el nostre cos, com a camp electromagnètic també, emet una energia i recull energies que ens envolten, tant si ens adonem com si no, i de vegades aquestes energies poden quedar-se estancades amb nosaltres.

El propòsit de l’energia es fluir per tant és important ajudar a netejar tot allò que impedeix el flux natural de la vida.

Netejant el nostre cos energètic podem tornar a un estat de totalitat i equilibri. Podem garantir que la nostra energia sigui autèntica del que realment som.

Perquè es important netejar les nostre cos energètic? Imagina’t que vols plantar verdures al teu hort, les pots plantar directament o primer fer neteja de les males herbes i condicionar-ho perquè, quan plantis, l’energia de la terra flueixi cap a les llavors i tinguis gairebé assegurada una bona collita.

En aquest episodi em vull focalitzar en La LLUNA, la qual representa el nostre ‘món interior’, les nostres emocions ocultes, desitjos, el nostres ombres, les pors / preocupacions i els nostres somnis.

Representa els nostres sentiments, les nostres creences inconscients, el passat i el nostre arquetip yin o deessa femenina. La Lluna ens ofereix la capacitat de sentir, aprendre del passat i desbloquejar i expressar creativament la nostra essència. Cada cosa desagradable que ens ha passat o ens passa, cada trauma que experimentem, cada dolor que sentim, té afegit una lliçó d’aprenentatge i creixem i està en el nostre lliure albir respirar-ho, acceptar-ho, perdonar i passar pàgina per seguir endavant el nostre camí, mes sàvies i mes lleugeres i sobretot deixant espai lliure perquè noves coses puguin ser creades.

La Lluna Nova ens posa disposició una energia per plantar llavors d’allò que volem veure materialitzar. Durant aquests dies és un bon moment per establir les nostres intencions, escriure objectius o començar nous projectes per al proper cicle. A la foscor, amb el terreny fèrtil, plantem les llavors dels nostres sentits desitjos a la Lluna nova, centrant conscientment la nostra ment/cos/esperit en l’emoció i vibració que ens provoca veure’ls fets realitat. 

Durant la fase de lluna creixent s’està construint l’energia de la Lluna nova ‘Intencions, objectius i previsió’. Durant aquest temps, permet que els teus somnis i curiositat siguin els teus guies per portar al món de les formes els teus desitjos de manifestació. Convida la sincronicitat a la teva vida, creu en la màgia, veu un món més bonic a través del teu cor. Rendeix-te als regals de l'Univers i deixa que l'abundància, l'alegria, el riure i la felicitat et guiïn.

Durant l’energia d’una lluna plena s’incrementa i s’amplifiquen les emocions, els sentiments, els processos mentals, els somnis, etc. En aquest moment, el nostre cos energètic està ple i per això ens podem sentir més angoixades, cansades, o saturades. En aquest moment la lluna t’ofereix la seva energia per veure mes clarament que hi ha al teu interior i treballar-ho. Pensa en la lluna plena com el moment idoni per sanar, perdonar, fer un canvi de perspectiva, netejar i renovar. 

Durant la fase minvant l’energia s’alenteix cap a l’interior, un temps de reflexió interior, revisió i contemplació. Des d’un lloc de no judici i de ser l’observadora de tots els aspectes de la vostra vida: relacions, treball, creativitat, abundància, salut, benestar. 

Cada mes, tenim a la nostra disposició les energies de les quatre llunes. Vols aprofitar aquesta eina? Tu tens el poder

Vols millorar la teva salut? practica la gratitud

Estar agraït és molt més que bones maneres.

S'ha demostrat que una pràctica diària d'agraïment augmenta significativament la felicitat i la salut física. Practicar l’agraïment millora el son, augmenta la immunitat i disminueix el risc de patir malalties.

Els estudis realitzats per psicòlegs han demostrat una forta correlació entre les pràctiques d’agraïment i un impacte positiu rebaixant els símptomes depressius quan s’anotaven les coses per agrair-les al llarg d’una setmana envers un acte puntual de reflexió, que també mostrava un augment de la felicitat però no tan durador.

Els metges han observat que altres sistemes físics es veuen afectats positivament, com ara respostes inflamatòries i immunes, nivells de cortisol, el pols, la pressió arterial i el sucre en la sang.

No, escriure una nota d’agraïment no baixarà immediatament el colesterol, però convertir-lo en un hàbit diari donarà els seus fruits a la llarga: Quan experimentes la sensació d’agraïment, el cervell allibera una combinació de dopamina, oxitocina i endorfines.

si no esteu familiaritzats, la dopamina és responsable dels sentiments de felicitat i plaer. L’oxitocina és vital per ajudar-vos a reduir l’estrès i les endorfines poden ajudar a alleujar el dolor i augmentar la felicitat.

Això és una prova que és essencial buscar aquests aspectes positius que ens envolten en cada situació, la connexió cos-ment i centrar-te en la consciència interna per viure una vida més feliç i amb més sentit.

L’objectiu és que la teva ment passi de la gratitud de tant en tant a convertir-la en una segona naturalesa. Finalment, baixaràs el vostre llindar d’agraïment perquè estiguis agraïda de les petites coses i aprendràs a escampar una mica d’agraïment durant tot el dia.

Aquí em sento, escollint centrar la meva atenció en les coses que agraeixo avui: un bonic passeig amb el sol a la cara, un deliciós cafè, una estona de conversa amb una bona amiga, trobar alegria i valor terapèutic en escoltar música mentre em preparo un menjar deliciós, ballar.

Per a mi, l’agraïment i la presència en aquest moment sovint han estat una gràcia salvadora quan el meu cap vol viatjar a un lloc que probablement provoca malestar.

Quan era més jove, ningú no deia que la vida fos fàcil, però tampoc ningú em va dir que estigués a l’aguait de l’increïble que és estar viva.

Naixem per estimar i viure des d’un lloc centrat en el cor. Tot i així, la vida encara passa, i ballem entre allò que és alegre i difícil

Igual que tothom, he viscut moltes dificultats, atrapat en pensaments negatius i predient fracassos. Tot i això, també m’he trobat emocionada per les possibilitats d’alguna cosa més sana enmig del dolor i del canvi.

El meu propi replantejament de la definició de gratitud és l’elecció per continuar avançant, malgrat tot el que hem de suportar, i continuar fent una tria cada dia per buscar la bellesa d’aquest món. Us animo a fer el mateix trobant una pràctica que us convingui.

A part d’afectar positivament la salut física, practicar l’agraïment també afecta la salut mental i el rendiment en funcionament.

alguns consells per ajudar-te a començar:

- Porteu un diari d’agraïment. Escriu en un diari d’agraïment cada dia. Anoteu notes ràpides. Compta qualsevol pensament o acció positiva, per petita que sigui.

- Utilitzeu senyals d’agraïment. Qualsevol nou hàbit necessita recordatoris. Mantingueu visibles les fotos de coses o persones que us facin feliços, notes positives o cites inspiradores a la nevera o al vostre ordinador per reforçar els sentiments d’agraïment.

- Feu un pot de gratitud. Conserveu un pot buit, paper ratllat i un bolígraf en un lloc accessible de casa. cada dia escriu en un tros de paper una cosa i deixa-la al pot fins que estigui ple. Llavors llegir-les totes amb amor i agraïment.

Confiança és una paraula que fem servir molt, però, què és la confiança i com funciona i per què és tan important a les nostres vides?

La confiança és essencialment un sentiment humà; sabem quan sentim confiança, però no és una cosa que puguem mesurar o acordar fàcilment sobre què és.

Per tant, una manera de pensar-ho és que si els diners són la moneda de les transaccions, la confiança és la moneda de les interaccions. I quan comences a veure-ho així comences a veure per què és tan fràgil i per què és tan valuós en la nostra vida. De fet, la confiança té més definicions que l’amor i la felicitat.

Si busques a google imatges de confiança n’hauràs vist algunes: una persona saltant d’esquenes sobre una pinya de gent o un trapezi, o fins i tot una d’un lleó amb un ratolí ballant davant del nas. I quan penso en totes aquestes imatges, tenen en comú alguna cosa molt poderosa.

Són una barreja de vulnerabilitat i expectatives i és en aquesta alquímia on resideix la confiança, per això de totes les definicions de confiança que he trobat, la que més em representa és la més senzilla.

La confiança és una relació segura amb allò desconegut.

Com més gran sigui la incertesa, més gran és la incògnita i per tant, més confiança es requereix.

Una de les coses complicades que em trobo sovint és sobre el llenguatge que fem servir al voltant de la confiança. 

Per exemple, la idea de que la confiança és una cosa que se’ns dona i ja la tenim per sempre, és ben al contrari, la manera com funciona la confiança és que ens l’hem de guanyar contínuament. Un altre és la idea errònia que més transparència equival a més confiança, si tornem a la definició de confiança, que és una relació segura amb allò desconegut, podem veure que si necessitem que les coses siguin més transparents, hem renunciat a la confiança.Una altre idea errònia és que és aquesta idea de confiança general. Confio en algú o no confio en algú.

La manera de pensar en la confiança és pensar sempre de forma contextual i molt subjectiva. Llavors, quan es fa la pregunta de en qui es pot confiar? Sempre hauries de pensar com confiar en algú per fer alguna cosa concreta

Un punt molt interessant que vaig trobar mentre indagava sobre la confiança és el que s’anomena la psicologia del risc.

La forma en què es defineix el risc és com l’exposició a la incertesa amb una pèrdua potencial que importa.

El risc és la probabilitat que alguna cosa vagi malament i, si surt malament, fins a quin punt pot ser greu aquesta conseqüència. I quan veus aquest risc, comences a entendre per què la confiança i el risc són com germans i germanes.

De fet, la confiança és la força que ens porta sobre aquest pont entre allò conegut i allò desconegut. La confiança resol problemes de risc.

La forma de veure aquesta relació és el que s’anomena un salt de confiança. Un salt de confiança passa quan ens arrisquem a fer alguna cosa nova o a fer alguna cosa d’una manera totalment diferent.

Els humans estan connectats per fer salts de confiança. Hem estat saltant des dels inicis dels temps. Pensa en la primera vegada que la gent va passar d’intercanviar una olla de metall a confiar que el paper moneda. Pensa en la primera vegada que vam utilitzar un caixer automàtic, que vam pujar a un avió. 

A través de la prova social, l’aversió a la pèrdua i la llei de familiaritat, podem entendre les barreres que obstaculitzen les persones que no volen o els hi costa sortir del lloc conegut, on se senten segures. Fonamentalment, el que ens impedeix assumir aquests riscos, és el que està realment enfrontant les nostres pors. 

Hi ha una ciència darrere de per què donem la nostra confiança a la gent, el que fa que algú sigui fiable: els trets de capacitat, com algú fa alguna cosa, i el de caràcter, que són els motius pels quals fem certes coses.

Quan alguna cosa es desconeguda i no tenim el control de les circumstàncies, això provoca estrès o dolor, ens sentim vulnerables.

Aquesta manca de resolució en si mateixa s’afegeix a l’angoixa que sents per no trobar una solució, una sortida, una resposta. Comences a sentir-te impotent i desesperada.

quan lluitem amb la incertesa la estem resistint, i això ens porta a donar voltes i voltes intentant trobar una resposta o una solució que no arriba.

Acceptar la incertesa,  no des de la resignació, sinó des de l’amor, la confiança i la curiositat que neix d’ella, és en realitat, el que ens ajuda a avançar cap endavant, a passar de pantalla i a que la resistència es comenci a dissoldre.

Ara t’estaràs preguntant: ja però que faig quan hi ha incertesa sobre una situació i m’incomoda, no m’agrada??

Primer pas: deixa d’intentartrobar una solució. En comptes d’intentar de totes maneres sentir-te dins de la certesa, de la comoditat, de la seguretat, SENT l’emoció de la incertesa, dóna-li espai, i agraeixi que se’t mostri des de la presencia incondicional, sense critiques ni judicis.

Segon pas: començar a viure sota aquesta premissa: el que m’està passant és obvi que havia de passar perquè està passant i m’obro a veure perquè. En altres paraules, saps amb certesa que tot  en aquesta vida passa per un motiu i tot es perfecte, i t’obres amb curiositat per explorar el que aquesta experiència porta com a aprenentatge. Tinc clar que la vida, mai et posa res al davant amb el que no siguis capaç de lidiar. Si ho estàs vivint es perquè estàs preparada per viure-ho. Les situacions i circumstancies que estàs vivint no son la causa del teu patiment. La causa del teu patiment és el pensament, la narrativa del teu ego que et diu que això no hauria de d’estar passant o se suposa que no ha de passar o que les coses haurien de ser d’una altre manera. Si ho penses fredament, no pots estar segura la 100% de que el que t’està passant no hauria d’estar passant. Sent amb lleugeresa aquesta afirmació.

Ara et demano anar un pas més endavant i obrir-te a la possibilitat, dins de les infinites possibilitats, de que el que està passant ha de passar  perquè és el camí que has de fer, les experiències que has de viure, per créixer i recordar l’amor infinit que ja ets.

Tercer pas: sortir de mode víctima i pregunta’t sempre què puc aprendre d’aquesta situació? Quin aprenentatge m’està regalant la vida amb aquesta situació? Les experiències que vivim, totes, son miralls que la vida ens posa a davant per mostrar-nos allò que hem de treballar, allò al que no estem prestant atenció suficient o que directament no veiem per ignorància.

Quart pas: pregunta’t de què tens por. No tens por a la incertesa en si mateixa sinó al que tu penses que saps sobre la incertesa, és a dir, les conseqüències que penses que poden passar i de les que no tens cap control. Per tant pregunta’t: què crec que conté la incertesa?

Cinquè pas: deixa anar l’aferrament cap al resultat final. La incertesa pot generar molt de dolor i patiment i si estàs molt aferrada a que la situació es resolgui d’una manera molt concreta i precisa, estàs en control i no fluint i acceptant el que és i tampoc estaràs oberta a que el resultat sigui com ha de ser.

Sisè pas: observa els aspectes positius que t’envolten. Quan estàs en un moment d’incertesa, estàs atrapada pels teus pensaments majoritàriament negatius per tant es molt important veure les coses amb perspectiva.

Seté pas: abraça la curiositat. És una fortalesa caracteritzada per un interès per les experiències i les coses, la capacitat de trobar, explorar i descobrir. Ens desenvolupa com a persones. 

L’única certesa és que tots tenim garantida la mort i la incertesa ens acompanya 

Què són els límits? Els límits que establim amb nosaltres mateixos al voltant del que tolerarem i no tolerarem.

Què està bé i què no?

La majoria de nosaltres ni tan sols ens hem plantejat on es troben els nostres límits i com que no els tenim definits clarament per a nosaltres i per als altres, la gent creua aquestes línies tot el temps i ens ferim.

Si com jo era abans, ets una persona que et costa dir no, que sempre ets la primera a compromet massa, intentar complaure a tothom, en fer-ho, al final t’acabes fent mal a tu mateix perquè no et prestes l’atenció i la cura que mereixes.

Hem gastat molt de temps i energia gestionant la percepció dels altres i assumint més responsabilitat que la nostra, de manera que ens hem estat abandonant per assegurar-nos que altres persones estiguin bé en lloc de consultar-nos amb nosaltres mateixes per veure si estem bé

Doncs, recuperem el nostre poder, controlem emprem el nostre temps i energia en lloc de donar-ho tot a tothom.

Deixa d'esgotar-te i dóna't realment el que necessites

Tu ets la teva millor amiga, la número u de la teva llista.

El primer pas com sempre és l’autoconsciència. Cal que et coneguis a tu mateixa, com et sents sobre les coses, on es troben els teus límits. En qualsevol situació, pregunta’t: quina és la meva preferència? Quin és el meu desig?

El segon pas després de conèixer-te i saber els teus límits, és comunicar-se i expressar els seus desitjos. Expressa aquests límits perquè altres persones sàpiguen on et situes i on són aquestes línies.

Si no ho expresses mai, la gent no ho sabrà. És el moment d’expressar la teva veritat, expressar la teva opinió honesta, els teus pensaments honestos, com et sents, encara que sigui incòmode, fins i tot si tens por sobre el que altres persones puguin dir, fins i tot si algú se sent ofès.

És totalment possible expressar quines son les teves necessitats i on estan els teus límits de manera directa, honesta i amable. No cal ser borde ni mal educada. Només pot ser honesta. Normalment, quan parteixes des d’un lloc d’honestedat i amabilitat, la gent ho entendrà. Si la gent s’enfada té els seus propis problemes, no ets tu, són ells.

Aquesta comunicació oberta et permet arribar a un compromís amb l’altra persona perquè expressis les teves necessitats i desitjos. Totes les relacions sanes tenen com a premissa la pregunta: Com podem aconseguir que tots dos acabem contents o, com a mínim, respectem la decisió de l’altre?

Un punt important que vull assenyalar és: NO ets responsable dels sentiments d’altres persones. Si ets una persona amb molta empatia, potser pots predir com se sentiran altres persones i, com que no vols ferir-les o ofendre-les, et retens, t’impedeixes voluntàriament de ser TU de veritat, ser honesta i això és un error perquè no pots assumir aquesta responsabilitat pels altres.

Quan ho fas, fas com si aquella persona no pogués gestionar els seus propis sentiments i emocions.

En el que t’has de centrar és posar primer les teves necessitats i posar-te en primer lloc de manera que protegeixis la teva energia.

Pas següent, deixa d’intentar mantenir la pau. Deixa d'intentar manipular-ho tot per mantenir l'harmonia i que tot estigui bé entre tots. Intentar crear harmonia a tota costa té un preu molt elevat, ve a costa de la teva pròpia autenticitat i el teu benestar. Deixa d’intentar que tot estigui bé i accepta que la gent no sempre s’entendrà, que mai no li cauràs bé a tothom i que està bé que així sigui.

A continuació, digues NO al que no et serveixi. Cal aprendre a dir que no amb gràcia i gratitud. Està bé dir NO.

Tot això te com a punt de partida l’amor propi, aprendre a estimar-te a tu mateixa, a tractar-te amb amabilitat, a donar prioritat al teu benestar. 

Aquesta és una lliçó que molts de nosaltres hem d’aprendre.