Inspiracció

Sovint s’entén la resistència com el gran llop dolent d’una terra anomenada  intentar aconseguir el que volem però la majoria de la gent no té ni idea de què és la resistència.

Més enllà d’això, la gent encara té més dificultats per esbrinar que en realitat està en resistència.

Per entendre la resistència,una analogia pot ser una imatge d’un riu que te un corrent ràpid i que hi ha una barca amb sis remers. Tres estan enfrontats de cara, remant amb la corrent i tres d’ells en direcció contrària remant contra corrent.

Els tres remers remant contra corrent en una terra anomenada el que vols és riu avall estan en resistència.

La resistència no és res més que la força d’oposició. Pots trobar-te amb oposicions externes o internes. L’oposició externa és òbvia, són coses com persones que s’oposen a nosaltres, circumstàncies que ens obstaculitzen, qualsevol cosa que s’oposi al nostre moviment cap endavant en la direcció del que volem o conscientment volem.

El que no entenem i necessitem entendre, és que la resistència externa es un reflex de la resistència interna. Són pensaments, paraules i accions que s’oposen als nostres desitjos que s’oposen a la nostra direcció i al nostre major bé.

En altres paraules, les resistències internes i externes van de la mà. La resistència que trobem a l’exterior és el reflex d’una resistència interna que existeix.

Normalment tenim resistències internes que desconeixem completament. Pot presentar-se en forma de pensaments, paraules i accions.

La incoherència de pensar en una direcció, dir en una altre i fer en una altre, fa que estiguem en resistència interior i que no ens movem de lloc, repetint la mateixa realitat una vegada i una altra.

Ens manté en un estat fragmentat i dispers i ens fa patir. No podem avançar en cap direcció, estem estancades.

Ara és com la gent reacciona internament a aquesta resistència que provoca la major quantitat d’angoixa i patiment dins de la plasmació humana.

El que fan les persones quan es troben internament amb aquesta resistència és intentar impulsar-la, ignorar-la, negar-la, suprimir-la i intentar assolir el que volen aconseguir de totes maneres.

Sabem que el que resisteix persisteix, ho has sentit un milió de vegades I es una de les lleis fonamentals de la física, quan s’exerceix una força contra un cos, s’emet una força igual en sentit oposat.

Que passa quan resistim la resistència?

Es converteix en aquest horrible joc d'estira-i-arronsa. On tot el que intentes fer és superar o guanyar el partit afegint més pressió a un bàndol. Guanya el bàndol que vulguis tenir.

La manera com les persones s’enfronten a la resistència és intentar combatre-la. 

Prendre consciencia de les nostres resistències internes es el primer pas de tots abans de prendre qualsevol acció perquè nosaltres sempre manifestem de dins cap a fora per tant les resistències que tinguem a dins sempre seran el primer a canviar si volem passar a l’acció en una direcció concreta.

Si notes que estàs posant molta energia i esforços en crear una cosa i notes, sents, que facis el que facis no avances, el primer que has de fer es PARAR i veure que hi ha a dins teu que et frena, quina resistència tens que això succeeixi.

Per fer aquesta feina has de ser totalment HONESTA amb tu mateixa, escoltar-te i sentir-te completament respirant en el teu cos des del moment present. En el teu interior tens totes les respostes i pots saber la raó principal que et frena. Quina es la teva ancora?

Tots tenim creences, poden ser limitant o potenciadores i son les primeres les que ens frenen d’aconseguir allò que volem. Les creences poden ser d’identitat, de capacitat o de mereixement i es una feina de vida anar descobrint-les. 

L’energia de l’univers sempre conspira al teu favor, la resistència es dissol amb l’entrega sincera i la confiança total

Aquest episodi esta basat en el famós llibre Els 4 acords de Don Miguel Ruiz. Un llibre que jo personalment el tinc a la tauleta de nit i que rellegeixo una i una altre vegada cada cop que em sento desconnectada o que la vida m’està portant a circumstancies i situacions que no entenc o moments amb els que m’identifico tant amb el meu personatge de Mònica Segovia que vull tenir el control i tenir la raó per tal de sentir-me bé.

Primer acord: sigues sempre impecable amb les teves paraules.

En un episodi anterior vaig fer-te cinc cèntims sobre el poder de la paraula i aquest acord ens ho confirma. Les paraules que fem servir a diari son conjurs poderosos que mostren com veiem el món que ens envolta. Ja sigui en veu alta o mes important encara, el nostre diàleg intern, presta atenció a les paraules que utilitzes, sent molt reflexiva i deliberada sobre tot el que dius internament o externament i fins i tot el que escrius.

Aquí la base radica en la intenció que vols tenir, es a dir quin es el missatge que vols transmetre a un altre persona i fer servir les paraules de la millor manera possible perquè el missatge arribi, fent servir l’assertivitat per comunicar-te amb altres persones en comptes de l’impuls o de parlar sense pensar abans i haver-te de penedir i disculpar després.

Ser impecable amb les teves paraules significa fer un bon us de la teva energia i per tant això es el que també rebràs. Realment, nomes amb aquest acord, nomes si mantens aquest compromís amb TU mateixa, tota la teva canviarà SEGUR.

Segon acord: no prenguis res com a personal

Aquest acord et convida a sortir del victimisme i a posar-te en el paper observadora, sent conscient que si algú et diu alguna cosa per afalagar-te o per ferir-te, no té res a veure amb tu sinó amb l’altre.

Tu NO ets responsable en absolut de com se sent l’altre persona. Tu nomes ets responsable de tu mateixa per tant si has dit o fet alguna cosa que ha molestat a un altre persona, el problema es de l’altre persona. Es ella la que ha de gestionar l’emoció que sigui que li ha sorgit arrel del que tu has dit o fet. La vida es un mirall constant, i tot el que veiem en l’exterior es un reflex del nostre interior.

Cada persona individual te la seva perspectiva sobre la vida en base a com ha estat criat, que ha vist, viscut, sentit i quines creences te per tant hi ha tantes realitats com persones al mon.

Tercer acord: no facis suposicions.

Aquest acord va de ma amb l’anterior perquè tenim molta tendència a fer suposicions sobre perquè una persona ha reaccionat d’una manera concreta per exemple sense aturar-nos a preguntar primer. Donem coses per fetes que NO SON CERTES, son purament suposicions.

Sobretot amb persones properes com la parella o la família, tenim molt automatitzada la idea de ens han de llegir la ment i que, amb el temps que fa que ens coneixen, hauries de SABER que ens agrada o que ens molesta. Estem pressuposant contínuament i això ens porta a la majoria de discussions absurdes que tenim a la vida. Si vols una cosa digues-ho. 

Nosaltres mateixes creem molt verí emocional només fruit de les suposicions i de prendre’ns les coses de forma personal. Cadascú de nosaltres veu el que vol veure i escolta el que vol escoltar per tant les suposicions nomes ens fan patir i crear caos intern

Quart acord: fes sempre el millor possible

Aquest últim acord permet als tres anteriors la integració total perquè es refereix a l’acció per part teva i si has integrat els tres anteriors, els teus actes parlaran per si sols. Facis i el que facis i siguis on siguis, recorda sempre ser el millor possible, no ho intentis, sigueu-ho. Dona sempre més i de la millor manera possible perquè es l’energia on s’estableix l’abundància, des del donar perquè tens molt per oferir. Cadascú expressa el màxim que ES en el mínim que FA

Sovint menyspreem o no donem gran valor a les petites passes i és aquí on moltes vegades ens paralitzem i no passem a l’acció.

Penses en la fita a aconseguir i la veus tan gran i tan llunyana que t’angoixes només de pensar per on començar.

La primera passa per aconseguir qualsevol cosa a la vida sempre és la mateixa: prendre la decisió i comprometre’t amb tu mateixa.

És molt important tenir present que has de marcar la direcció, és a dir, petites accions que et portin a on vols anar. 

Tingues present que durant el dia prenem milions de decisions, la gran majoria de forma totalment automàtica per hàbits adquirits i quan poses consciencia en canviar, de mica en mica, algunes de les accions, poc a poc, veuràs gran canvis a la teva vida.

A continuació t’indico 5 micro hàbits amb els que pots començar i que t’ajudaran a sentir-te millor i per tant a elevar la teva energia perquè segueixis el camí amb més confiança i força.

Micro hàbit 1 – activa el teu cos durant 3 minuts

Al mati quan et llevis, activa tot el teu cos amb exercicis senzills com saltar, obrint i tancant cames i braços i fes alguns estiraments.Durant la nit quan dormim, el nostre cos està en descans i activar-lo quan ens llevem es molt important perquè la sang torni a fluir i a més, es una de les millors maneres per ajudar-te a despertar. 

Pots començar amb 1 minut, simplement 1 minut de moviments conscients per estirar el teu cos i activar-lo n’hi ha prou. 

Micro hàbit 2 – diari de gratitud

Cada dia escriu 3 coses per les quals estàs agraïda. L’objectiu es centrar la teva atenció en les coses positives de la vida, que son moltes i sentir l’emoció de gratitud per tenir-les. Jo tinc una llibreta petita a la cuina i cada matí, mentre esmorzo, penso en 5 coses per les que estic agraïda. 

D’altra banda, fer-ho al mati i començar el dia amb l’emoció de la gratitud et posa en una posició positiva per encarar el dia amb una altre perspectiva i et fa somriure i sentir-te plena per tot el que ja tens.

Micro hàbit 3 – allibera espai

Desfés-te i llença totes les coses que ja no necessites ni fas servir. No ho facis tot en un dia, el més important és començar a prestar atenció a totes les coses que estan limitant i bloquejant que l’energia flueix de forma harmònica i positiva a la casa teva i per tant a la teva vida.

Micro hàbit 4 – planifica el teu dia la nit anterior

El punt d’aquest exercici és distingir el que és important del que és urgent. Sovint el que és urgent ve d’altres persones i moltes vegades no és important per nosaltres. 

Son coses petites, pot ser una trucada, o escriure un mail o enviar un paquet per correus, el que compta és que ho apuntis en un post-it o en un paper la nit anterior i que dirigeixis la teva atenció en les teves necessitats primer, en el que és important.

Micro hàbit 5 – res de pantalles una hora abans d’anar a dormir

Dormir és una de les accions més vitals dels éssers humans. La llum que desprenen les pantalles alteren la melatonina, hormona inductora de la son REM, que és quan somiem i el nostre cervell es reorganitza. També és aconsellable deixar completament a les fosques el dormitori durant les hores de son.

El resultat que obtenim tots a la nostra vida, és una suma de totes les accions i decisions que prenem, per tant, si vols un canvi a la teva vida, has de canviar les accions i començar a prendre decisions de manera conscient, sempre amb la pregunta: això m’apropa o m’allunya de la vida que vull tenir?

Un manera senzilla de definir els Txakres es entendre’ls com a punts energètics encarregats del equilibri del nostre cos i la nostra ment, creant una connexió entre la nostra part psicològica, orgànica, espiritual i emocional.

Els Txakres es troben repartits per tota la columna vertebral, des dels malucs fins al cap, i a la vegada, estan connectats a les diferents glàndules endocrines del nostres cos.

Si tenim això en compte, podem adonar-nos que els txakres tenen una forta influència en diverses funcions del nostre cos, amb la qual cosa, mantenir el seu equilibri és vital pel benestar integral del nostre organisme.

La paraula sànscrita Txakra es tradueix literalment com roda o disc. A ioga, meditació, i Ayurveda, aquest terme es refereix a les rodes d’energia en tot el cos.

En un episodi anterior vam parlar sobre l’energia masculina i femenina que tots tenim en el nostre interior. Aquestes dues energies estan en constant moviment i es van entrellaçant al llarg de tot el cos. Els punts on les dues energies coincideixen son els txakres i en aquests discos o rodes, l’energia es neutra, ni masculina ni femenina.

els Txakres son els centres energètics del cos, a través dels quals flueix la força de la vida.

Perquè ens puguem sentir bé i a gust amb nosaltres i amb el nostre entorn, és fonamental que tots aquests punts estiguin en equilibri. Si un o diversos txakres estan bloquejats, tots els altres comencen també a fallar i en conjunt perdem el nostre equilibri interior. Tot està connectat, un txakra no es independent del grup

Per visualitzar un txakra en el cos, imagina una roda de remolí d’energia on la matèria (el cos físic)i la mentes troben. Aquesta energia invisible, anomenada Prana, es la força vital de la vida, que ens manté vibrants, saludables i vius.

La llum del sol es la nostra font més gran de llum, calor i energia. La llum solar no només sustenta la vida a la terra, sinó també substancia la Terra en sí mateixa.

Nosaltres utilitzem moltes d’aquestes energies a la nostra vida diària:

- Rebem energia per mitjà dels ulls, que després estimulen la retina i les seves cèl·lules. Aquests impulsos, viatgen pel nervi òptic fins a l’escorça visual del cervell per mitjà de la glàndula pituïtària, estimulant altres glàndules i les seves hormones de secreció cap a diverses parts del cos.

- La llum pot també entrar per la nostra pell i la nostra respiració. D’aquesta forma, podem rebre energia de llum addicional per mitjà de l’equilibri del consum d’aliments de diversos colores, herbes, aroma teràpia, teràpia de sons, minerals, la roba que portem i la decoració del nostre entorn.

Si posem un prisma sota el sol, podem dividir l’espectre dels raigs de llum visibles en set tonalitats diferents de color. La llum està constituïda per les set energies del colors: vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violeta.

La llum i els colors son inseparables. Cada raig de llum visible te diferent longitud d’ona i freqüència de vibració que ens afecta de forma diferent.

Moltes funcions del cos són estimulades o retardades per la llum i els diferents colors i això és el que afecta al nostre sistema txakra. Ja que la llum i els colors afecten físicament glàndules i  hormones, també tenen una influència molt marcada en els nostres estats d’ànim i sentiments.

La teva ment per si sola no pot nodrir tot el teu ser, tampoc una dieta alimentària pot resoldre els teus problemes. És important entendre que “ETS UN TOT” i tenir cura de cada aspecte per tal de tenir “CASA TEVA” en ordre.

El benefici d’aprendre sobre el propi sistema txakra és perquè entenguis que com un TOT (ment, cos i esperit en harmonia) quan els set txakres treballen conjuntament i en aliança, tindràs pocs o cap desordre energètic.

Ningú més és responsable tu...excepte tu mateixa!!!

Cap etapa de la nostra vida es tan intensa ni tan vulnerable com la infància. Totes les vivències d’aquesta etapa tenen un pes enormement decisiu en el desenvolupament de la nostra personalitat i la nostra forma de sentir i actuar.

Hi ha multitud d’estudis que confirmen que la personalitat es crea durant els primers set anys de vida, per tant totes les experiències i situacions que patim durant aquests anys son les que ens fan començar a crear creences sobre COM ES EL MÓN

Per definició, un trauma es crea quan una persona no te la capacitat de gestionar un esdeveniment que amenaça profundament el seu benestar o la seva vida.

Els problemes que vivim durant la infància influeixen directament a la qualitat de la nostra vida adulta.

Donat que una mateixa experiència pot ser viscuda de diferent manera per diferents persones, el fet que un esdeveniment acabi derivant un trauma psicològic no deixa de ser una qüestió purament subjectiva, així doncs, la mateixa situació pot causar un trauma a una persona però no a una altre. Aquí no val generalitzar. 

Cada persona és única

Els motius que poden donar lloc a traumes son infinits i no cal recòrrer a casos extrems de violència o abusos sexuals per parlar de trauma infantil.

Un trauma es pot ocasionar per qualsevol  experiència en la que, com a infants, ens vam sentir indefensos, que perillava la nostra seguretat vital, per exemple si un dia et vas perdre, o vas presenciar un discussió dels teus pares elevada de to o vas patir un accident de trànsit.

També poden ser experiències basades en l’arrelament i l’afecte. Si per exemple, com a infants, no ens vam sentir estimats ni escoltats, no vam rebre cap o molts pocs gestos d’afecte per part dels nostres pares, si no sentiem que érem importants per ells. Parlem de qualitat (no quantitat) en l’atenció que li dediques, que se senti vist, escoltat i estimat.

Aquí no estem buscant culpables ni fent retrets a ningú, TOTS VAM FER EL QUE MILLOR SABIEM AMB LES EINES QUE TENIEM i el primer pas per sanar ferides es reconèixer precisament això i saber perdonar i estimar des de la compassió.

Els conflictes, traumes i decepcions que vivim durant la infància gairebé mai queden en el passat. De fet, la immensa majoria de vegades, aquestes vivències que tant de mal ens van fer, determinen tota la nostra existència de forma totalment inconscient.

Aquestes experiències acaben creant ferides emocionals profundes que inclús, com a persones adultes, ens sentim com aquella nena humiliada, abandonada o espantada que vam ser un dia.

Si tenim en compte que nosaltres som un tot i que només existeix el present, podem entendre que tots els nostres JOS de tota la nostra vida formen part de nosaltres ara, per tant quan es parla del nen o nena interior, es fa referència a aquesta part de nosaltres no sanada.

Des de la ment ens podem intentar convèncer que ara com a persones adultes, allò que va passar no va ser per tant i que ja ho tenim superat però hem de veure-ho des d’un altre punt de vista: el nen o la nena que aquell dia va patir una humiliació, va passar vergonya, es va sentir traída o abandonada, com que en aquell moment no tenia eines per gestionar-ho, aquella emoció s’ha quedat estancada dins del nostre inconscient i per tant dins del nostre cos.

Per l’inconscient no hi ha passat ni futur, tot es ara, per això quan de vegades revivim situacions doloroses, el nostre cos reacciona com si ho estiguéssim vivint ara mateix, encara que faci mes de 30 anys que va passar!!

L'arrel de tot es pot resumir en 3 punts : NO SENTIR-SE VIST, ESCOLTAT I ESTIMAT

T’animo a que donis llum a totes les ombres que volen ser vistes,escoltades i estimades.

Només podem sanar allò del que som conscients.

Molta gent, de fet la immensa majoraria de nosaltres, fem servir moooolta energia i temps en fer que les coses siguin ‘perfectes’ abans de llançar-nos a publicar un article, començar algun projecte o a demanar un augment de sou. Però saps que? El perfeccionisme és la major causa de fracàs a nivell mundial. El perfeccionisme directament matarà els teus somnis. És el que separa la gent que te èxit de la gent que està en el ‘quiero y no puedo’ en qualsevol àrea de la vida.

Cap de nosaltres és immune eh!!! A la que et despistes, és fàcil caure a la ratonera de nou...però si ens anem entrenant i practicant, com tot a la vida, cada cop serà més fàcil seguir endavant i no escoltar la veueta ‘perfeccionista’ del nostre cap.

Un dels mantres que faig servir a diari i que em van ajudar moltíssim a arrancar, va ser el de focalitzar les meves energies en el camí, no en el destí: progrés no perfecció. Repeteixo constantment perquè l'objectiu és mantenir-se sempre en una mentalitat orientada al creixement on estàs orientada a l’aprenentatge i l’experimentació, on es millora cada dia, dia a dia, passa a passa.

En cap moment estic dient que comencis de qualsevol manera de pressa i corrent, crec fermament en que hi ha d’haver-hi ganes, treball i esforç darrera de qualsevol cosa que vulguis crear; em refereixo als retocs interminables sobre petits detalls i mes retocs, i retocs que segueixen la veueta que diu ‘espera, encara no’.

Tot el que hi ha darrera d’això es la procrastinació que no deixa de ser una manifestació d’un por interna que tenim, conscient o inconscient.

La procrastinació es pot resumir com: deixar per més endavant el que puc fer avui. Sense data concreta: un dia d’aquests no és cap data en el calendari, quan em senti preparada no és cap data en el calendari, quan vingui el bon temps no és cap data en el calendari...veus on vull anar a parar, si no hi ha data, no hi ha pressió bona que et fa posar les piles.

El compromís més gran sempre és amb tu mateixa.

Sigui quin sigui el teu somni, sempre t’has de fer tres preguntes i en aquest ordre: Para que? Què? Com? Es l’ordre que et farà tenir les coses molt clares i a més farà que vegis que el teu propòsit sempre és més gran que tu i les teves pors. 

Per mi, el meu Para que sens dubte era per COMPARTIR amb el món tot el que he après i segueixo aprenent  per si algú, sigui 1 persona o 1 milió, és igual. El Qué el tenia molt clar també perquè fa anys que sóc consumidora de podcasts i m’encanta la versatilitat que donen per poder moure’t fent altres activitats mentre l’escoltes i a més m’arriba més el missatge que amb vídeos on potser em despisto més amb les imatges, els gestos de la persona que parla, què hi ha de fons...en fi, això va a gustos com tot en aquesta vida. Ara ja només em calia el Com que va ser posar fil a l’agulla recopilant tota la informació sobre com poder començar i òbviament, prenent ACCIÓ!!!

Abraça la imperfecció

Tots els éssers humans som profundament imperfectes i, tot i així, la majoria de nosaltres gastem molta energia en negar-ho. Ho Entenc. No volem ser definits pel fracàs o que la gent pensi en les nostres imperfeccions.

Al llarg del camí, has comès errors i has experimentat un o més fracassos. Per tant, és el moment d’adonar-te que els errors són un combustible potent que condueix el teu aprenentatge i creixement. Qualsevol forma d’error o fracàs és en el fons només un tipus de retroalimentació que t’orienta en una direcció més productiva, si pares atenció. Pots ignorar aquest incident o pots prendre la decisió de permetre que aquest incident esdevingui un autèntic moment d’aprenentatge. 

La vida no està escrita a foc, és un camí per caminar, descobrir i crear. L’única variable que és mantindrà constant, és que tot canvia.

La seqüència a seguir per atraure allò que vols a la vida es SER-FER-TENIR.

Com veus, tenir és la conseqüència final i l’arrel de tot es SER. Moltes vegades, a la nostra vida, ens enfoquem al revés i esperem tenir resultats bons, ràpids i duradors...i a més a més ens enfadem perquè no funciona!

Un exemple clar poden ser els diners. Els diners, com a eina que son, amplien allò que ETS per això multitud d’estudis demostren que les persones que s’han fet riques d’un dia per l’altre, si no canvien el seu SER, es a dir, si segueixen vibrant en carència de no mereixement, de no sentir-se prou valuós o qualsevol altre creença limitant, en poc temps, ho acaben perdent tot i inclús acaben en situacions pitjors de les que estaven abans de ser rics.

“SER” significa ser la persona que encarna tot el que és la manifestació del meu desig. Em converteixo en estudiant, amant, ajudant, participant, oient i un imant pel que sigui el meu desig.

Quan em permeto “SER” això, llavors sabré clarament què “FER”, què és necessari, requerit i correcte en totes les meves eleccions i decisions que involucren el que sigui la meva passió. Estudio, practico, dono temps, demano ajuda, assumeixo riscos, empenyo la meva zona de confort, tinc consideració pels altres, deixo anar el meu ego, estic disposada a tenir èxit i també a fracassar.

Estàs feliç de “FER” sense expectatives de recompenses específiques. Simplement estimes el procés. Sempre és a partir de “SER” seguit de “FER” que obtindràs els resultats que vols.

Només des d’aquí es crea la possibilitat de "TENIR" el teu desig manifestat sense esforç i amb alegria.

La majoria de nosaltres hem crescut amb la idea errònia del model TENIR-FER-SER, es a dir, posar el focus en els resultats i les fites i això comporta que els objectius es tornen més importants que jo i els meus principis.

Quan estic perseguint els meus objectius, ocupada fent tot el que crec que he de fer per aconseguir-ho, de vegades ens podem convertir més en un FER humà que en un SER humà.

Molts de nosaltres tenim la creença que tinguéssim aquella feina, més diners, més temps...llavors podríem prendre acció per convertir-nos en allò que volem: ser una persona exitosa, realitzada i feliç en definitiva. El problema d’aquesta mentalitat es que ve des d’un lloc de carència i escassetat.

El primer que has d’entendre i que a mi em va costar molts anys de veure es que una fita o resultat té dos aspectes a considerar:

Si ho analitzes bé te tot el sentit perquè imagina’t que a principi de curs li dius a la profe: ‘’si em dones bones notes, prometo fer tots els deures i els examens correctament i seré un bon estudiant’’  - oi que no te sentit?? Doncs la major part de la nostra vida ens la passem així

Un exercici molt potent es imaginar-te d’aquí a 10 anys per exemple o qualsevol altre període de temps que vulguis establir com a horitzó temporal. Qui ets? Com ets? Que fas? Com és el teu dia a dia? Es molt útil agafar paper i boli i escriure a mà com seria un dia de la teva vida tenint el que tens. Enfocat sobretot en com et sentiries fent el que fas, que menjaries, on viuries, quina roba portaries, com seria casa teva, amb qui comparteixes la vida i intenta fer volar la imaginació tot el que puguis sent el més específica i concreta possible. L’objectiu d’aquest exercici quan acabis es veure qué es realment important PER TU, quins son els teus valors.  Amb aquest exercici et podràs enfocar en els propers pasos durant els propers mesos i anys. 

Per SER-FER-TENIR el que vols en 10 anys, Què hauràs aconseguit en 5 anys? i en 2 anys? i en 1 anys? finalment, què pots fer AVUI per començar a treballar cap a la vida dels teus somnis?

El mindfulness El podríem definir com ‘estar presents’ aqui i ara, ja sigui enfocant-me em la respiració, en com esta el meu cos, em els sons que escolto...qualsevol dels 5 sentits ens pot arrelar fàcil i ràpidament al moment present, l’unic que existeix, ARA.

La meditació seria un pas més, és a dir, des de la connexió amb el moment present, entrar a observar tots els pensaments que surten, com si es tractes d’una pel·lícula, Sense enganxar-te en cap escena o imatge concreta, sense jutjar ni criticar, Només observant el que va apareixent. Quan notes que la teva ment vol enredar-se en una escena, tornes a connectar amb el moment present, amb qualsevol dels 5 sentits, I segueixes com observadora de la pel·lícula.

Si alguna vegada has escoltat que per meditar necessites ‘posar la ment en blanc’ o seure en postures incomodes, cremar incens o escoltar mantres estranys, deixa’m dir-te que TOT AIXO SON XORRADES, explicades per gent que segurament no ha meditat mai i que NO ES VERITAT.

Primer de tot, no es possible deixar la ment en blanc, la ment no es un dispositiu que es pot encendre o apagar, sempre está connectat.

Per començarà practicar només necessites seure còmodament on vulguis i en la postura que vulguis, et recomano que sigui on sigui tinguis el cap lliure per evitar adormir-te;

Pots tancar els ulls i prestar atenció al que passa al teu cos, per exemple a l’aire que entra i surt dels teus pulmons o com está la teva columna vertebral, potser demana a crits una postura més còmode pq está acostumada a estar mes aviat encorbada durant el dia. Si mantenir els ulls tancats et fa que la ment vagi mes accelerada, pots enfocar la teva atenció en observar una espelma o una planta. També pots escoltar música relaxant que t’agradi i si estàs a l’aire lliure, els ocells o el mar. Qualsevol dels 5 sentits ens pot arrelar fàcil i ràpidament al moment present.

Un exercici que et convido a fer es combinar el màxim de sentits alhora, el que escoltes, el que olores, el gust que tens a la boca, com está el teu cos i el que veus (encara que tinguis els ulls tancats, potser veus petits punts de color o simplement la foscor).

Amb tot això, pots entrar en la meditació, es a dir, en observar qué hi ha dins teu. Es tracta d’aconseguir serenor i, sobre tot, la capacitat d’adonar-te del que està passant al teu voltant.

Has de tenir molt clar que la meditació NO es un esforç o una lluita, els pensaments NO son l’enemic, sino que es tracta d’una auto observació i entre pensament i pensament, hi ha haurà moments ‘en blanc’; de vegades serà un micro segon, de vegades serà mes extens i aquests moments et donaran claredat mental i silenci allunyat del soroll extern, que faran que gaudeixis de l'experiència.

El punt no està en buscar que això passi, sino en deixar que sigui una conseqüència natural de la teva practica constant. Simplement gaudeix del camí.

Tant el Mindfulness com la Meditació, et pot nodrir en qualsevol moment del dia, ja sigui treballant, anant en metro o preparant el sopar, cadascun d’aquests actes pot ser una pràctica activa de mindfulness i meditació.

Existeixen moltes classes de meditació i CAP te com a propòsit deixar la ment en blanc.

L’autèntic propòsit de la meditació és calmar la ment, observar els pensaments, anar a poc a poc entrenant-la per evitar caure en el bucle dels pensaments desenfrenats i caòtics que ens porten a l’ansietat o a l’angoixa, ja sigui per recordar esdeveniments passats o inventar escenes futures. El pensament en bucle ens allunya del ARA, de les oportunitats reals que tenim davant nostre.

Tenim molt instaurada la idea equivocada que ser la primera de la teva llista es ser egoísta.

La paraula egoisme ve del llati ego (jo) i es defineix com un excessiu amor per un mateix que fa que ens enfoquem nomes en l’interés propi, malgrat poguem causar mal als altres.

Aquí estem parlant de prioritzar-te, de tenir cura de tu mateixa primer, per poder donar el millor del tu.

Com pots veure, son coses molt diferents.

Tenim tant arrelada la idea de que estimar-nos es egoísta, que ens estimem amb culpa i per educació o per vergonya no ens diem coses boniques en públic, potser ni a soles. Tenim mes acceptada la queixa i la critica que el cumpliment i l’amor propi.

Imagina’t una taula on estas amb unes amigues i arribes i comences a queixar-te de la feina, del teu cap, del gobern…segurament et sentiras acompanyada i rebras missatges de suport en la teva espiral negativa….ara imagina’t que arribes i dius en veu alta que et sents feliç, contenta i que et trobes especialment guapa…potser llavors ja no reps tants missatges de suport i acompanyament i fins i tot reps alguna critica fruit de la enveja. El primer que et poden preguntar es ‘i perquè estàs tan contenta? Que t’ha passat?’ com si haguessis de tenir un motiu molt concret per sentir-te be…quan en realitat tots tenim moltes coses per les quals estar agraïdes i sentir-nos felices cada dia.

A la majoria de nosaltres ens han criat per ser humils, sempre pensant primer en els altres, plenes de consideració i respecte pels demés. pero perquè pensem que hem de triar? Prioritzar-te no vol dir pensar NOMÉS en tu i oblidar-te dels altres,  sino posar-te la primera de al teva llista donant-te allò que necessites per estar BE i en equilibri.

Els altres, els altres, i jo? Jo quan? Jo després o pitjor, jo mai, amb por de dir el que vull dir, a fer el que vull fer, a demostrar-me a mi mateixa que soc capaç.

Com a dones, aquesta creença està mes arrelada que en els homes per la senzilla raó que durant molts anys hem rebut informació sobre que les dones hem de cuidar, protegir i donar. Ara si ens qüestionem si això es veritat, podem arribar a la conclusió de que la balança ha estat desequilibrada durant molt de temps, potser has estat tan dedicada als altres que t’has oblidat de tu mateixa i no saps ni per on començar. Una de les emocions mes comunes es la culpa, sentir que ho estàs fent malament pero et pregunto:

· Es egoista voler que els teus fills tinguin un bon exemple?

· No creus que es important que la gent del teu entorn estigui be i no es preocupi per tu?

Ser la número 1 de la teva llista és el millor regal que li pots fer als que t’envolten:

- estar més sana

- estar més alegre

- sentir-te més sexy i atractiva

- sentir-te realitzada professionalment

- tenir més energia, més paciència i més bon humor

Estimar-te es el gest mes gran d’humanitat. Si realment m’estimo i em prioritzo, mai llençaré un paper al terra per exemple, perquè jo em mereixo caminar per carrers nets. També somriuré més i seré mes amable i empàtica, fent que es redueixin els casos de possibles conflictes tan a casa com a la feina.

Un principi que aporta molt de valor a les nostres vides es el que anomenem LLIBERTAT.

Aquest ‘’sentir-te lliure’’ està directament relacionat al que sents que ‘’et lliga’’, al que succeeix a la teva vida i creus que t’impedeix ser lliure.

Una de les primeres accions que has de fer es descartar la sensació de sentir-te presonera de la teva feina, de la quotidianitat i de la teva situació actual. Pren consciencia de que NINGU et pot privar de sentir-te lliure pq tu i nomes tu ets RESPONSABLE de la teva vida.

La sensació de no sentir-te lliure va lligat a COM vius la teva vida i no en la vida mateixa. La sensació de llibertat radica més en la comunicació amb tu mateixa, el diàleg intern i amb les teves emocions que no amb el que passa a la teva vida.

Una de les primeres coses que descubriràs es que si no et sents realment LLIURE es perquè no tens clar qui ets ni quin cami seguir a la teva vida. La llibertat es relaciona amb l’harmonia que ha d’exisitir entre el que sents, el que penses i el que fas, la coherència de viure.

Quan resistim un fet o una situació concreta que ens afecta, el que fem es enfortir-la. El que resisteix – persisteix. Per exemple, si no ets sents lliure perquè creus que ‘has d’anar a treballar’, es una energia de resistència i no d’acceptació o gratitud pel que tens. NINGU et posa una pistola al cap perquè vagis a treballar, TU esculls anar a treballar (pels motius que siguin) i aquest simple canvi d’enfoc t’apodera a que ets tu qui decideix i també ets tu qui decideix des de quina energia hi vas; si vas a donar el millor de tu i a compartir i a aprendre o si vas simplement ‘perque em paguen’. També ets lliure d’anar teixint un pla B cap a un canvi de carrera professional si així ho desitges, tot depen del teu diàleg intern: si et dius no soc capaç, soc massa gran, jo no se fer res mes…la llibertat te l’estas limitant tu i ningú més que tu.

La forma més efectiva de transformar una situació és acceptar-la – acceptar el caos.

Des d’aquí i només des d’aquí, es pot modificar i convertir-la en allò que vols.

En canvi, quan no acceptem la situació i la neguem o ens tanquem en banda pensant i dient ‘’aixo es el que hi ha, el que m’ha tocat viure i no puc fer res per canviar-ho’’ des d’aquí no es produeix cap transformació, tot segueix igual.

Quan més sentis que estas atrapada sense saber qué fer o quan creguis que el que vols fer no ho pots fer, es quan més lligada et sentiràs.

La teva llibertat està A DINS teu, no es a fora ni depen de ningú més que de TU.

Pots viure en un lloc on tens llibertat absoluta pero segueixes presonera dels teus propis pensaments, pors, decisions no preses i fites no cumplides. Tenir por a ser tu mateix/a es igual que ser presonera amb la diferencia de que ho ets de la teva propia ment degut a les teves inseguretats.

Aquestes inseguretats i dubtes son les que bloquegen el teu potencial i et fan sentir que ‘’no tens alternativa’’

La llibertat no significa fer el que et doni la gana sense mirar, sino tenir la capacitat de prendre DECISIONS sobre la teva propia vida i fer-te responsable de les conseqüències