Inspiracció

A l'episodi d'avui et vull compartir com una manera de funcionar molt habitual ja no funciona ni serà sostenible en el temps.

Si prenem decisions que ens porten a accions, basades només en voler evitar sentir-nos frustrats o avergonyits, el resultat ja no se sostindrà i caurà

Si un dia has menjat mes del compte o alguna cosa que no ''hauries'' i prens la decisió de no menjar res al dia següent perquè et sents culpable, avergonyida o ressentida amb tu, el resultat no durarà.

Les decisions que ens porten a accions només seran sostenibles i a mes a mes acompanyades per l'energia de la vida, si son presses des de l'amor i el perdó cap a tu mateixa.

La propera vegada que facis alguna cosa que creus que ''no hauries'' haver fet i et sentis malament, atura't i no prenguis cap decisió.

Estigues present per l'emoció que vol ser vista, no la jutgis, no la critiquis ni la reprimeixis. Visualitza on notes en el teu cos que algún punt on l'energia la sents estancada, porta l'atenció a aquell punt i visualitza un bany de llum que el dissol. Amb l'expiració surt del cos i es transmuta.

Les emocions son energia en moviment i si aturem el moviment per no sentir les que son incomodes, es queden estancades en el nostre sistema nerviós.

Sanar passa per acceptar i perdonar des de l'amor infinit que som.

L´inici de la història de la humanitat inaugura el temps lineal. Fins llavors, l'home prehistòric vivia al món mític, el temps del qual és circular.

D'aquesta manera, dues formes del temps coexisteixen a la història: el temps circular, diví, etern i igual a si mateix, i el temps lineal, humà, el de la llibertat i el canvi.

El temps Diví és perfecte! Res no passa ni abans ni després, sinó quan ha de passar. 

Per això et vull animar a mantenir la certesa que allò que tant anheles arribarà. Ho manifestaràs quan tot estigui llest. Quan tu estiguis preparat per rebre-ho.

Ha de ser respectat per tots nosaltres pel nostre propi bé. 

No obstant això, com a petites espurnes de Déu que som, tenim lliure albir i ens deixem portar per l'egoisme i la tossuderia i de vegades anem en contra del flux del temps Diví. 

Després ens preguntem perquè les coses no surten com ens agradarien...

Tot opera d'acord a les Lleis Universals i al Temps Diví. 

Això significa que certes parts del que demanem, necessiten organitzar-se al lloc i temps correcte i això permetrà reunir totes les peces necessàries per aconseguir el resultat final.

És la creença que tot a la teva vida passa exactament en el moment adequat. 

Tot i que les coses o els esdeveniments poden semblar difícils, inusuals o no tenen sentit, el temps diví t'assegura que l'Univers està posant persones, coses, reptes i més a la teva vida quan pots gestionar-los, ni abans ni després.

És una sensació increïble saber que estàs sent guiat i que les coses estan passant realment per una raó. 

Sempre hi ha una lliçó que es pot aprendre de tot. 

També és important tenir en compte que sou un co-creador de la vostra vida. Depèn de tu co-crear amb l'Univers veient aquestes coses que s'estan introduint a la teva vida en un moment diví i després treballant amb elles.

L'univers mai et donarà res per al qual no estigues preparat. Pots argumentar-ho i dir que les coses et venen en mals moments, però estàs absolutament preparat per fer front a qualsevol cosa quan arribi.

El que estàs passant t'ensenyarà la lliçó que has d'escoltar ara, ni abans ni després.

La intenció que li posem a l’acció que realitzem te un impacte directe amb el resultat que obtenim

Hi ha la intenció primera que potser es la mes conscient i després hi ha la real de la teva anima.

Moltes vegades, les bones intencions, per si mateixes, no són suficients. Donar suport és tot un art, ja que oferir ajuda a una persona no vol dir necessàriament ser d'ajuda a aquesta persona.

L'autoconeixement és clau com sempre, no hi ha dreceres, i ser conscients que certes regles transformen la nostra intenció d'ajudar, donar suport, en una acció veritablement útil.

El nostre desig d'ajudar pot estar molt condicionat per sentiments personals. Encara que siguem conscients, els activem de forma inconscient davant del patiment.

Partim de la falsa hipòtesi que nosaltres estem bé i ell malament quan oferim la nostra ajuda a algú.

Aleshores, les solucions que oferim poden anar més encaminades a que el nostre amic ens ajudi a nosaltres que a ser-li veritablement útil.

El que estem fent és intentar evitar el nostre patiment, sense adonar-nos-en, gràcies a veure'l millor a ell.

Aquesta situació es veu clarament reflectida en les paraules que fem servir a l’amic que està passant un mal moment. Més que acompanyar-lo en el seu dolor, una cosa gens fàcil, aconsellem.

Amb els nostres consells volem canviar el seu estat d’ànim per ajudar-nos a suportar, per exemple, la impotència que sentim en veure'l patir.

Altres vegades, l'ajuda que oferim actua sota la influència inconscient del sentiment de culpa.

El que aconseguim fent-nos càrrec dels problemes dels altres és evitar la veu de la nostra consciència acusant-nos de passivitat davant del patiment dels altres

Oblidar de donar consells i solucions sense filtre. És molt més efectiu fer les preguntes adequades perquè la persona que pretens ajudar pugui orientar la seva ment cap a la solució.

És la persona implicada qui ha de fer el veritable treball dirigit cap al canvi.

La nostra tasca consisteix, “simplement”, a oferir un suport exterior que faciliti el procés.

Molts de nosaltres passem la major part del dia desperts però com a anestesiats, seguint patrons habituals que hem desenvolupat al llarg dels anys.

Ens movem de tasca en tasca en pilot automàtic, lluny de construir una vida intencional on viure desperts, conscients i alineats amb els nostres valors personals.

Una vida en què precedeix a les nostres accions una intenció conscient.

Cada decisió que prenem, cada acció que fem, neix d'una intenció.

Si ens aturem i baixem del pilot automàtic, les intencions conscients faran que prenem decisions i accions impulsades al canvi real.

La realitat que percebem en el nostre dia a dia es molt molt molt limitada respecte a tot el que realment ens envolta.

Si estiguéssim en un aeroport o en un supermercat ple de gent, i poguéssim veure, escoltar i sentit tot el que realment ens envolta, el nostre sistema nerviós col·lapsaria.

Tota la gama de colors que realment existeix, totes les emocions de les persones que ens envolten, tots els sons, olors…es impossible percebre-ho tot. El nostre sistema nerviós no està dissenyat per rebre tanta informació i fa moltíssims filtres fins que ens arriba el que sigui que ens arriba.

Per tant, la informació que ens arriba sobre la realitat que estem vivint i experimentant, es molt limitada però alhora altres realitats estan coexistint a la vegada encara que nosaltres no les puguem percebre.

Aquí es on entra el camp de les infinites possibilitats.

Hi ha tantes realitats com persones al mon, o sigui, més de 7 bilions.…totes son certes i totes son valides, cap es mes o menys valuosa que l’altre. 

Cadascú experimenta el que esta condicionat a experimentar.

Hi ha molts factors que influeixen en aquest filtre:

Primer de tot, a un nivell cerebral, tenim el sistema reticular que no es res mes que un circuït de diversos nuclis neuronals on estan implicades en moltes funcions, totes elles fonamentals per a la nostra supervivència com ara on posem el focus d’atenció i els trànsits de somni i vigília entre d’altres.

Aquest sistema neuronal el podem visualitzar com un casquet que envolta el cervell i esta format per multitud de xarxes de connectors i son la porta que connecta el subconscient i el conscient. O sigui, aquest sistema es com el porter de la discoteca que diu ‘’tu entres, tu no entres’’

I quins son els requisits perquè et deixin entrar al local? 

El primer filtre que fa es el nostre nom de pila, per això encara que estiguem en mig d’una multitud de gent, si sentim el nostre nom des de l’altre punta, ens girem i el captem.

Un altre filtre que fa que es el va lligat al focus d’atenció, és a dir, allò al que prestem mes atenció i mes energia, les nostres neurones graven automàticament que allò és important per nosaltres i el sistema reticular deixarà passar el filtre a totes les experiències i vivències i sensacions que vagin lligades a allò que te gravat com ‘això es important per la mi’

Per exemple, si tens pensat comprar un cotxe concret i no pares de comentar-ho, de pensar-hi, d’imaginar-ho…endevina que? Veus aquest mateix cotxe a cada cantonada.

Sigui el sigui, si li poses tota la teva atenció de forma intensa, les teves neurones graven que allò es el que han de filtrar, en altres paraules, et portaran evidencies que constatin el que estàs pensant constantment. El punt clau quan saps això, és que per una banda confirma que co-creem la nostra realitat i en segon lloc, ens dona tot el poder per donar-li les directrius que volem perquè filtre allò que volem.

Tot depèn de nosaltres. Que es important per mi? 

Un altre filtre vital que fa el sistema reticular està basat en la nostra supervivència, és el que ens alerta d’un perill però aquí un matis molt important: pots ser un perill real com ara un cotxe que ve a tota velocitat o algú que s’acosta pel darrera o pot ser un perill basat en les nostres creences limitants. Són creences que hem après al llarg de la nostra vida i aquestes creences han marcat des de molt petits el que filtra el nostre sistema reticular

Per tant, si prenem consciencia de que el que veiem, vivim, sentim i experimentem es individual a nosaltres en base al que filtra el porter de la discoteca, podem veure com la discoteca pot ser com jo vulgui que sigui. 

Les infinites possibilitats hi son a cada moment esperant que triem veure la vida d’una altre manera.

El verb maternar prové de la paraula maternitat. Maternar és cuidar des de l'amor, des de la capacitat d'establir vincles afectius, emocionals i energètics amb el nostre objecte a maternar: truqueu-vos fill, família, treball, projecte o fins i tot un mateix.

Maternar és vincular-se des de l'amor. 

La mare interna és un aspecte propi, és la part de mi que té cura de mi, que em protegeix, em vigila, m’observa, em nodreix i m'alimenta. 

La creem dia a dia quan triem com estar disponible per a mi quan em necessito. Maternar-nos és connectar-nos amb una font d'amor inesgotable que ens ajudarà a restaurar i curar el que calgui per continuar expandint i desplegant el nostre autèntic poder,tant a benefici propi (a la nostra pròpia vida) com, de retruc, al nostre entorn.

Aquest rol intern vam aprendre del que va rebre de la mare externa que vam tenir (biològica o no). El primer pas seria aprendre a prendre allò que ressona amb tu d'allò que vas rebre. També afegir a la llista les qualitats que admires en mare dones que coneixes o aquelles qualitats que t'hauria agradat que la teva mare hagués tingut amb tu. Exemple: afectuosa, atenta, etc.

Pots fer una llista d'aquestes qualitats, maneres de fer i dinàmiques que ressonen amb tu i vols que t’acompanyin i així començar la teva motxilla personal de recursos.

Amb el que NO vas rebre, et pots preguntar el següent: Què em van donar en lloc de no donar-me això? i agrair també. Amb el que consideris dolent o injust és important comprendre que pots triar que ja no et pertany, que son coses que vas aprendre i que ara tens la capacitat i tot el potencial dins per sanar-ho.

Un cop revisat l'escenari de partida, ve el més bonic: triar com vull ser jo la meva millor mare per a mi mateixa. A cada moment on em necessiti, com triaré estar per a mi? Com triaré nodrir-me, cuidar-me, protegir-me, mimar-me i mirar-me?

Escriu les diverses situacions que consideres desafiant per a tu en aquest moment de la teva vida i pregunta't:

· Que faria aquesta mare si m'equivoqués.

· Què faria aquesta mare en veure'm cansada.

· Què faria aquesta mare en veure'm trista.

· Què faria aquesta “Mare” ideal en aquesta situació?

Com poder començar a maternar-me? El primer és començar a descobrir aquest ideal de mare que habita en nosaltres, el costat constructiu de l'arquetip de la Mare. Potser ho descobriràs a partir del que sempre vas esperar de la teva pròpia mare (t'ho hagi donat o no) i també del que potser t'exigeixes a tu mateixa com a mare dels teus fills. Aquesta energia ens dóna l'oportunitat de curar la nostra pròpia relació amb la mare interna que ha estat influenciada i creada a partir de l'experiència que vas tenir amb la teva mare i totes aquestes expectatives, desitjos i necessitats que no van ser satisfetes.

La majoria de nosaltres tenim alguna història de dolor amb la pròpia mare, del passat o present, que ha gestat una ferida en aquesta versió infantil que cadascuna carrega fins al dia d'avui.

Des d'aquest lloc, encara que ja hagin passat uns quants anys, seguim relacionant-nos amb els altres i nosaltres mateixes des d'aquest abandonament, des d'aquella distracció. Des d'aquesta negligència que per aquí vivim realment o la sentim com a tal. Perquè encara que avui ja siguis una dona adulta, quan no et respectes, cuides o nodreixes, repeteixes un cop més aquest patró d'abandonament.

Però aquesta vegada, no és “l'altra persona” que ho fa, sinó tu mateixa, cap a tu mateixa.

Aquestes ferides del passat amb la teva pròpia història maternal, fan que avui, de forma inconscient segueixis sent aquesta nena que no ha rebut allò que necessita, allò que genera insatisfacció, cerca constant en allò extern (persones, coses, títols, etc). Buit. Ansietat. i uns nivells altíssims d'autoexigència.

La Mare ideal pots ser tu.

Per molt que intentis planificar la teva vida, es produirà un canvi inesperat i el canvi es pot produir en moltes formes: pèrdua de feina, dificultats econòmiques, canvis de relació, malalties, etc. La veritable pregunta és què sents i què vols fer.

Acollir els canvis inesperats d’una manera efectiva és una habilitat que es pot aprendre. Requereix que comencis a pensar en el canvi en un context molt més ampli. Ja que el canvi és inevitable, la tàctica final és ser més una persona més resilient

La resiliència és la capacitat que té una persona per a resistir i afrontar situacions traumàtiques per tal de "tornar" al seu estat estàndard, a més també és l'aptitud de reaccionar positivament malgrat les dificultats. Ser resilient no significa que no pateixis conflictes ni inquietuds, sinó que saps com superar-los i treure el millor profit

En primer lloc, el canvi és normal i natural. Des dels inicis dels temps moderns, sempre s’ha tractat d’afrontar noves maneres de fer. El canvi és inevitable. És a tot arreu. És cert, acceptar el canvi és una habilitat. Es necessita honestedat, autoreflexió i una mica de temps, però és una habilitat que es pot aprendre. 

I a mesura que guanyis comoditat gestionant amb més cura els canvis de la teva vida, la teva experiència es multiplicarà exponencialment, un bé per tu i pels que t'envolten. Tria si vols veure aquest problema en un context més ampli. Opta per veure-ho com una cosa que pots fer servir, no només per suportar.

El primer que t’aconsello que facis és res. És cert, de vegades és millor fer un pas enrere i no intentar gestionar el problema immediatament.

Molt sovint, quan el nostre entorn extern canvia, les emocions passen per sobre. Així que aquí tens una norma: No prenguis decisions importants com a mínim durant 48 hores. Deixa que les emocions tornin a la normalitat. 

exercicis que t'ajudaran:

1. Reduir el repte a parts més petites. No et centris a la muntanya. Centra’t en el primer o com a molt dos passos

2. Comprova la memòria: és molt probable que hagis enfrontat aquest problema en el passat o segurament alguna cosa similar. Els records d’aquestes experiències et poden ajudar a recordar que aquest és un canvi més i que et farà ser millor.

3. Deixa de comparar el canvi que estàs experimentant només amb les teves experiències passades. Pensa més gran.

La realitat és que no hi ha sentiments acceptables o no acceptables. No podem negar l'existència del que es genera dins nostre. El més recomanable és aprendre a reconèixer i gestionar aquests sentiments i les emocions.

Per potenciar la resiliència cal aprendre a identificar, acceptar i gestionar les emocions .

És important tenir clar que no són les situacions en si mateixes les que defineixen les emocions, sinó la valoració personal que fem de cada situació, el significat que li donem.

- Comença cada dia amb l’opció de veure el que passi des d’una perspectiva d’oportunitat i que aquesta elecció formi part de la teva rutina cada matí

- El següent pas es fer-te conscient que ets molt més que el teu ego, ets molt més que això, que ets l’energia total que ho engloba tot

- Un altre consell és comptar les teves habilitats i virtuts i practicar la gratitud

- L’última tàctica clau per construir resiliència és tenir present la cura personal. Ets la persona més important de la teva vida i només si estàs sana i plena d’energia podràs donar el millor de tu als que t’envolten.

La vida és una sèrie d’eleccions, així que t’animo que triïs una visió positiva davant del canvi.

Mira, pots sentir llàstima o pots fer passos cap a la teva pròxima victòria, pots maleir la mala sort o començar a treballar per millorar les teves probabilitats.

Tot comença i acaba en tu. Ningú pot fer viure la teva vida.

Quan som infants, l’aferrament es necessari per la nostra supervivència i a mesura que anem creixent, anem aprenent patrons de comportament per tal de mantenir aquest vincle que és essencial.

Els nostres pares, amb el seu nivell de consciència i amb la intenció de fer el que creuen que es millor, ens condicionen a seguir certes pautes de comportament, premiant unes i castigant d’altres.

Amb aquesta condicionalitat, aprenem que depèn del que fem i diem, obtindrem un resultat o un altre. El resultat que volem obtenir quan som petits, es en essència amor i seguretat.

D’aquesta manera comencem a tapar i a evitar el nostre autèntic ser. La nostra essència més autèntica, allò que ens fa únics.

Si de petits vam aprendre que per ser estimat i sentir-me segur, he de fer contenta a la mama o al papa, em negaré directament la opció d’escoltar-me i sentir-me.

I així cadascú de nosaltres, va creant el seu propi búnker on el nostre autèntic ser queda amagat i quan han passat 30-35-40 anys està tant enterrat, que si ens pregunten que sentim no ho sabem.

Ens desconnectem de la nostra essència i de la nostra intuïció i per tant, de les nostre emocions. La autenticitat no te res a veure amb dir i fer tot el que et doni la gana sense tenir en compte a ningú.

La autenticitat va lligada amb l’auto coneixement i a la consciència sobre nosaltres mateixos. Només podem ser autèntics al nivell que ens coneixem i això vol dir una mirada cap endins.

I encara fa mes por i et paralitza més si mai has fet aquesta mirada i si esta tant i tant enterrat en el subconscient que d’entrada no tens accés.

No saps com connectar amb les teves emocions, ni expressar-les, ni gestionar-les. 

No saps perquè mai ningú t’ha ensenyat, mai ho has vist en el teu entorn i pot ser fins i tot mai ningú t’ha preguntat: com et sents?

La bona noticia es que el fet de que no sàpigues, no vol dir que no puguis aprendre. 

La connexió no l’hem perdut mai.

Quan negues com et sents, per tal de que els altres no ho vegin i evitar ser jutjada o criticada, estàs negant la teva autenticitat.

Quan fas o dius coses amb la intenció de quedar bé i agradar estàs negant la teva autenticitat.

Quan la teva intuïció intenta avisar-te de que preguis una direcció i la ignores i fas el que l’exterior et diu que es el millor per tu,  negant la teva autenticitat.

A mesura que la teva consciència i auto coneixement van creixent, comences a veure amb mes claredat les incoherències entre el teu mon interior i el mon exterior.

No es fàcil ser honesta i admetre que hi ha coses en tu que jutges i critiques en els altres. Veure i abraçar parts de nosaltres que no son ‘’acceptables’’ als ulls del món creat sota les nostres creences.

El nostre ego te un fort aferrament des de la infància a ser estimat i sentir seguretat, i això vol dir, ser acceptat, ser bona persona segons uns estàndards concrets segons en quin entorn hagis crescut. 

Moltes vegades, només estem disposats a ser autèntics quan el dolor que sentim d’haver viscut negant el nostre autèntic ser tota la vida és tan gran i insuportable que no veiem una altre manera de viure.

No cal arribar a extrems. En un episodi anterior, compartia que la vulnerabilitat és imprescindible per crear vincles ferms i profunds i sobretot una relació autèntica amb els altres. Doncs per ser autèntic, hem d’abraçar-la. No hi ha més, autenticitat i vulnerabilitat van de la mà.

Tot el camí d’auto coneixement es únic i individual i nomes el pots fer TU. Pots tenir guies, ajuda, demanar consells i fer teràpia però la FEINA l’has de fer tu.

Fa mes de 50 dies em vaig apuntar a un grup on compartim el repte de meditar cada dia durant 1 hora durant 90 dies i observar què canvia en cadascun de nosaltres i de retruc, en el nostre entorn exterior. 

Els reptes sempre ens fan créixer i sobretot descobrir més sobre nosaltres mateixes.

La meva prioritat és la meva connexió amb la divinitat, l’univers, la vida, diga-li com vulguis. Aquest és el meu propòsit principal, ser la meva millor versió.

Per què? Doncs perquè quan tu t’enfoques en ser millor i en vibrar en sintonia amb el que la teva ànima anhela i desitja, el teu ego cada vegada està mes en segona posició.

Quan tu canvies, tot canvia. El canvi SEMPRE va de dins cap a fora. Si jo vull que la meva vida sigui diferent, he de començar per mi mateixa.

El que et vull compartir sobretot és que amb cada meditació he entrat en el món de les infinites possibilitats.

He pogut veure en el meu exterior com circumstàncies que semblaven problemes, s’ha resolt com per art de màgia. Al jo sentir més pau, estar més present i més en sintonia amb la meva veu interior, estic menys reactiva, més abraço tot el que arriba amb una nova curiositat de ‘’què he d’aprendre d’això?’’, més desperta estic a viure el present, a agrair i a gaudir de tot el que m’envolta. 

Estar més connectada amb mi mateixa em va sentir que no necessito tant perquè la vida em prové de tot el que necessito. 

Al estar més present prioritzo el que és important a la meva vida a cada moment.

Meditar o escoltar el silenci interior, es una eina accessible per tots i que ens ajuda a re connectar amb la nostra veritat, el nostre autèntic Ser. La connexió de fet no l’hem perdut mai, el que passa es que l’hem tapat amb patrons egòics que ens han fet oblidar la veritat de qui som. Estem tant adormits en el nostre paper 3D ens creiem que som aquest personatge.

Un món nou vol ser creat a través teu, on les teves capacitats tinguin espai per brillar i per oferir, servir i donar el millor de tu a la comunitat. Però perquè es pugui materialitzar en aquest pla 3D, primer ha de morir, ha de caure tota l’estructura antiga de patrons.

La caiguda i a la destrucció sempre es mes rapida que no pas la creació d’una cosa nova. Imagina’t un edifici vell que ha de ser enderrocat perquè un de nou s’ha de construir en aquell solar. Primer l’has de tirar a terra i no pots evitar aquest pas i a més a més no pots començar a construir el nou edifici fins que no ha caigut totalment l’antic i has netejat les runes que ha deixat.

El que et dic et pot semblar catastrofista o apocalíptic fins i tot però també t’ho pots mirar com una enorme oportunitat de redreçar el teu camí cap a una vida amb més coherència, sentit i significat.

En tota aquesta caiguda, sentirem mes fort que mai com el nostre ego es resisteix a caure, com moltes de les pors surten mes i mes a la superfície i mes dolor i patiment es reflexa fora.

L’aferrament que cadascú tingui a la seva falsa identitat es farà molt mes obvi i la vida t'empenyerà amb força a deixar anar i connectar-te més amb la infinitat que ets.

Et convido a que no defugis, a que no intentis reprimir totes les emocions que et vagin sortint perquè es un procés de purga i sanació.

El nou món necessita aquesta llum que només tu tens, els teus regals, la teva millor versió, amb els teus dons i talents posats al servei de la comunitat.

Molt s’ha parlat de la llei d’atracció des de que es va publicar el famós llibre de ‘El Secreto’ i la pel·lícula però moltes idees malenteses han sorgit també arrel d’això

En primer lloc has de veure-ho des de la perspectiva de que tot es energia, TOT, nosaltres també i de que atraiem allò que SOM per tant no es tracta de pensar positivament amb la ment i desitjar tenir coses concretes com un Ferrari o una mansió i que aquesta es manifestarà al moment. Això no passarà.

Si la teva energia interna vibra Baix, atrauràs escenaris i situacions que confirmin com ETS. Per tant, si vols atraure noves coses a la teva vida, has de elevar la teva freqüència vibratòria.

Un punt de partida que has de tenir present es entendre que TU vas néixer amb una freqüència MOLT ALTA, vas néixer com el que ets: AMOR INCONDICIONAL i que per tant elevar la teva vibració no es una cosa que ve de fora i has d’aconseguir sinó que es tracta de deixar anar, treure capes, per tal de tornar a l’estat natural.

Els infants son purs, no tenen condicionaments, ni expectatives, ni prejudicis. No saben dir mentides ni amaguen el que senten. Vibren en AMOR i busquen el gaudir en cada cosa. Així som TOTS d’inici. A mesura que creixem, anem afegint capes i capes que fan que la llum, l’amor que som en essència quedi camuflat i tapat.

Imagina’t una habitació fosca on hi ha un fanal al mig. Ara poses una manta sobre el fanal i un altre manta, i ara un abric, un altre manta…fins que l’habitació torna a quedar a les fosques. PERO el fanal segueix encès amb la llum intacta. La nostra feina per tornar a brillar en la nostra essència es anar traient aquestes mantes i roba i pes que hi ha sobre el fanal.

Aquestes 5 accions que t’indico a continuació son les que a mi personalment més m’ajuden en el dia a dia. 

1. Desaferra’t de l’objectiu concret a aconseguir: com més obsessionada o focalitzada estàs en materialitzar o manifestar una cosa, menys probabilitats tens de que succeeixi. Perquè? Per què estàs vibrant des de la carència i escassetat, projectes energia de necessitat, fora del moment present i estàs aferrada mental i emocionalment a una idea molt concreta i especifica. Això provoca que la vida no tingui marge de maniobra per oferir-te el que la teva anima realment vol i la vibració de carència nomes farà que atreguis mes d’això. Estàs emeten una resistència amb aquesta necessitat.

2. Mantén la teva vibració alta. La nostra ment està còmoda amb la familiaritat i busca constantment aquest estat per ‘mantenir-nos vius’ i això també afecta a les nostres emocions. Si energèticament estem familiaritzats amb energies de baixa vibració com la culpa, la ràbia, el rancor, el ressentiment o la ira, i de sobta entra a la nostra vida alguna cosa que ens fa entrar en un estat d’alegria o goig, inconscientment ens auto sabotejarem i estarem tenses fins que tornem a la vibració ‘coneguda i familiar’. La teva vibració pot canviar si prens consciencia d’aquests bloquejos, creences o limitacions que tens instal·lades com a ‘familiars’, que serveixen com un mecanisme de defensa inconscient i que et mantenen en una vibració baixa.

3. Presta atenció a TOT el que alimenta el cos energètic: el menjar, les converses, les pel·lícules, series, programes de televisió, companyies, entorn...tot que el que deixes entrar en el teu cos te un impacte directe sobre com et sents.

4. Tu atraus a la teva vida les coses que tu creus que mereixes. Les circumstàncies, situacions i vivències son un reflex del teu nivell de mereixement i amor cap a tu mateixa. El grau de recepció està directament relacionat amb el grau de mereixement.

5. Prenent acció es confirmar-li a la vida que volem anar en una direcció i les sincronicitats i aprenentatges aniran sorgint pel camí. Sense compromís sincer no hi ha canvi real.

Quan parlem de començar de nou, ens referim a fer una mena de reset, és a dir, a esborrar totes les dades que hem anat arxivant fins ara (les experiències, les vivències, les tristeses, el patiment)

És com fer una neteja de l’armari: revises què hi ha, treus el que és vell i fas espai per al que és nou. 

Encara que realment mai no comences de zero,les teves peces preferides es queden després de la gran neteja.

Quan es tracta de la teva vida no deixes anar peces, sinó mals hàbits, relacions tòxiques o que et debiliten i et limiten, pensaments fútils i qualsevol altra situació que estigui frenant l'evolució de la teva ànima.

L'únic que ha de romandre són els aprenentatges que t'han deixat aquestes situacions.

Estàs a punt per escriure un nou capítol a la biografia de la teva vida, hi ha tres passos que has de seguir:

1. Avalua la teva situació actual

Quan observes la teva situació de manera objectiva, és com si prenguessis un mapa i busquessis el punt vermell que diu “Estàs aquí”.

El primer que has de fer per començar de nou és avaluar la teva posició actual. Pren un full. A la part de dalt dibuixa un punt vermell i escriu “Estic aquí”. Immediatament després comença a desglossar els detalls de la teva situació. Aquí hi ha algunes preguntes que us ajudaran:

• Com et sents?

• Què funciona?

• Què no funciona?

• Què has fet bé i has de continuar?

• Què has fet malament i has de canviar?

• Quines són les teves fortaleses en aquest moment?

• Quines són les teves debilitats?

• Anota tres coses que has aconseguit en el passat i et fan sentir orgullosa

• Anota tres situacions que t'agradaria millorar

Si estàs tractant de reconstruir la teva vida perquè vas travessar un moment difícil; el teu millor amic va morir, el teu negoci està en fallida o vas acabar una relació de dos anys; és probable que tot es vegi gris. No reprimeixis al dolor, millor canalitza'l.

2. Decideix a on vas

El moment en què tanques la porta és quan prens inventari i defineixes la situació actual. Després t'has d'atrevir a somiar en gran! dona't el permís, t'ho mereixes

Pren un nou full, posa un gran punt blau a la part de dalt i escriu “Aquí vaig”. 

Explica com és un dia a la teva vida avui, escriu en present i en primera persona. L'únic límit és la teva imaginació. Detalla el màxim possible: a quina et lleves? com es el teu dormitori? què esmorzes? quina roba portes? de qui t'envoltes? on vius?

3. Traça un pla d'acció

Saps on ets i on vas. Ara necessites un mapa que t'ajudi a connectar A amb B. La manera més fàcil és començar amb B i treballar a l’inrevés.

El vostre pla d'acció dependrà del punt A (la vostra situació actual) i no és estàtic.

Quan posis això en pràctica, trobaràs buits i et toparàs amb obstacles inesperats. Això és precisament el que fa al camí divertit i entretingut (i el que desespera més al teu ego i et va prendre més consciència d’on tens les resistències més limitant)

Fes servir cada contratemps per créixer, sempre ENDAVANT.

“No pots tornar enrere i canviar el principi, però pots començar on ets i canviar el final...” C. S. Lewis