La intenció que li posem a l’acció que realitzem te un impacte directe amb el resultat que obtenim

Hi ha la intenció primera que potser es la mes conscient i després hi ha la real de la teva anima.

Moltes vegades, les bones intencions, per si mateixes, no són suficients. Donar suport és tot un art, ja que oferir ajuda a una persona no vol dir necessàriament ser d'ajuda a aquesta persona.

L'autoconeixement és clau com sempre, no hi ha dreceres, i ser conscients que certes regles transformen la nostra intenció d'ajudar, donar suport, en una acció veritablement útil.

El nostre desig d'ajudar pot estar molt condicionat per sentiments personals. Encara que siguem conscients, els activem de forma inconscient davant del patiment.

Partim de la falsa hipòtesi que nosaltres estem bé i ell malament quan oferim la nostra ajuda a algú.

Aleshores, les solucions que oferim poden anar més encaminades a que el nostre amic ens ajudi a nosaltres que a ser-li veritablement útil.

El que estem fent és intentar evitar el nostre patiment, sense adonar-nos-en, gràcies a veure'l millor a ell.

Aquesta situació es veu clarament reflectida en les paraules que fem servir a l’amic que està passant un mal moment. Més que acompanyar-lo en el seu dolor, una cosa gens fàcil, aconsellem.

Amb els nostres consells volem canviar el seu estat d’ànim per ajudar-nos a suportar, per exemple, la impotència que sentim en veure'l patir.

Altres vegades, l'ajuda que oferim actua sota la influència inconscient del sentiment de culpa.

El que aconseguim fent-nos càrrec dels problemes dels altres és evitar la veu de la nostra consciència acusant-nos de passivitat davant del patiment dels altres

Oblidar de donar consells i solucions sense filtre. És molt més efectiu fer les preguntes adequades perquè la persona que pretens ajudar pugui orientar la seva ment cap a la solució.

És la persona implicada qui ha de fer el veritable treball dirigit cap al canvi.

La nostra tasca consisteix, “simplement”, a oferir un suport exterior que faciliti el procés.

Molts de nosaltres passem la major part del dia desperts però com a anestesiats, seguint patrons habituals que hem desenvolupat al llarg dels anys.

Ens movem de tasca en tasca en pilot automàtic, lluny de construir una vida intencional on viure desperts, conscients i alineats amb els nostres valors personals.

Una vida en què precedeix a les nostres accions una intenció conscient.

Cada decisió que prenem, cada acció que fem, neix d'una intenció.

Si ens aturem i baixem del pilot automàtic, les intencions conscients faran que prenem decisions i accions impulsades al canvi real.