Et vull compartir algunes idees com a punt de partida del que explicaré a continuació.

1. El present és l’única cosa real que existeix i es l’únic punt de partida des del qual es poden canviar les coses

2. La vida és basa en l’amor

Per mi, aquests dos decrets son certs incondicionalment i em moc per la vida sentint que aquestes son les bases sobre les quals vull viure.

Sento que nomes prenent consciencia del present, del que ES i acceptant-lo tal i com es, es poden canviar les coses.

Des del present, la tristesa se’m va presentar i sense jutjar-la, ni criticar-la ni tan sols entendre-la des de la ment, sentia que m’estava convidant a seure amb ella.

Durant 17 dies vaig viure aquest trajecte, sentint interiorment que no hi havia drecera, que l’únic camí era travessar-lo des del present i des de l’acceptació total del que ES

Des del mode observador, els aferraments es desfan sols, cauen. 

Veiem que no som nomes un cos i una ment i veiem que el nostre patiment ve de la por que neix en l’ego que hem creat per experimentar la vida humana.