Eric Revis es el contrabaixista i líder en aquest excellent ”Parallax”, any 2011. Una música de llibertat que l’apropa al Free, això si un Free molt endreçat i ordenat, un poderós treball col·lectiu on cada individualitat hi juga un paper importantant, començant pel bateria Nasheet Waits que col·labora i de quina manera a sentar bases i posar ordre des de la bateria, un Ken Vandermark al tenor i clarinet baix, fortament influït pel Peter Brötzman i un Jason Moran amb una aportació tan decisiva com subtil. De l’Eric Revis recordar que ja a finals dels 90’s era peça important en un dels millors grups del Branford Marsalis. Quatre excel·lents individualitats amb una gran capacitat per crear col.lectivament.

A finals dels anys 40 i a la dècada següent gairebé tothom volia tocar el saxo alt com el Charlie Parker, no era el cas del Lee Konitz , que ven aviat es va desmarcar d’aquesta corrent principal i va marcar les seves pròpies normes de joc. Ell va contraposar la distancia i contenció del Cool a la desmesura i visceralitat del BeBop, ¿aquesta distància i contenció volen dir fredor i manca de passió?, quan escoltem aquest ”Motion” del 1961 veiem clarament … QUE NO !. L’acompanyen el Sony Dallas un esplèndid contrabaixista i un Elvin Jones que ja era un puntal bàsic en els quartets del Coltrane, ells teixiran un suport rítmic impagable al saxo alt del Lee Konitz perquè pugui construir les seves imaginatives línies d’exploració. Imaginació sempre inacabable i que estic segur podrem comprovar en directe aquest proper mes de Novembre al Jamboree de Barcelona.