I s’havia de presentar la reforma del finançament autonòmic i no s’ha presentat. Se’ns riuen a la cara.

Els dóna igual que els valencinas ens hajam d’endeutar fins l’infinit per poder tindre sanitat i educació de qualitat i altres serveis per millorar la nostra vida.

El més fotut és escoltar a polítics valencians dir que el que és important ara és que la reforma del finançament està en l’agenda d’Espanya, no que s’aborde.

En fi.

Tot açò no denota una altra cosa que el curt circuit mental que té l’esquerra espanyola quan s’ha d’abordar el problema territorial.

Sempre hi ha que fer alguna cosa més important.

Primer, acabar amb les desigualtats socials. Després fer front a l’emergència climática. Ara s’ha colat atendre les necessitats del que s’anomena l’Espanya vaciada i després, ja de cas, abordarem això del finançament pero abans caldrà reformar la Constitució per poder obtindre més recurssos.

Que no dic jo no que siguen coses importants. I que cal atendre totes eixes necessitats.

Pero anem a fer-ho a l’inrevés. Anem a crear repúbliques independentes, als pobles que vullguen, es clar.

I des de bon començament fem una Constitució que resolga les desigualtat socials, assegure que tothom visca amb condicions dignes, lluite contra el canvi climátic i siga feminista.

Perquè queda clar que amb esta del 78 no anem enlloc.

El que està clar es que, tot i l’esperança expressada a Alcoi pel vicepresident del Consell, Héctor Illueca, Espanya és irreformable.