Una persona major em va dir una volta que a este món no hem vingut per a competir els uns contra els altres.

Hem vingut per a ajudar-nos

I no tan sols ajudar si un de nosaltres està malalt o acaba de rebre un colp econòmic.

Si no ajudar al fet que tothom puga tindre una vida digna

¿Com podríem ajudar? No és gens difícil.

Per exemple, i ja que estem a la vora de Nadal. Els torroners haurien de comprar almela i mel de productors pròxims. I si algun fabricant no ho fa no comprar-li la seua marca.

O, nosaltres, consumidors de peu, comprar raïm del Vinalopó per acomiadar l'any als mercats d'abastos de Sant Roc o la Zona Nord.

A la carta dels Reis Mags, posar que agafen els joguets de comerciants locals

Si anem a un restaurant a celebrar les "milanta" coses que cal per estes dates, mirar en la carta si hi ha vi amb Denominació Alacant, València o Utiel Requena.

I si voleu cava has de saber que el d'Utiel Requena no ha d'envejar-li res al cava català o al xampany francès.

I si no tenen ni vins i caves valencians, anar a dinar i sopar a un altre lloc. Per cert, en ta casa també els pots consumir.

En definitiva. Que estic preconitzant una economia circular, que afavorisca el medi ambient, clar que sí.

Però també al teu veí.

Vaig a contar-vos el que jo considere l’última ocurrència del PP per eliminar la nostra llengua.

Corre per tots els correus electrònics dels seus membres el següent argumentari: L'Acadèmia Valenciana de la Llengua s’ha allunyat de la parla popular.

És la versió suau del que diu Vox. Que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua és un niu de pancatalanistes que cal exterminar.

Perquè clar, cal acontentar a Vox, no siga cosa que no estiga d’acord amb el nom del nou president i tinga'm que anar a eleccions anticipades.

El que jo em pregunte és: ¿de quina parla popular està allunyant-se l'Acadèmia? ¿De la que parlem ací a Alcoi? ¿D’eixes “os” obertes exagerades que pots escoltar a la Safor, del Salat de Tàrbena, de l'apitxat de la Ribera o de la varietat tan bonica que es parla a Morella?

Totes eixes parles populars, precioses totes elles, tan sols fan que reafirmar que tenim una llengua ben parida que hem de conservar.

L’Acadèmia, el que està fent, és recuperar un idioma amb molts anys de desavantatge amb altres, sobre tot el castellà, i donar a conéixer el valencià estàndard.

El valencià que s’ha d'utilitzar en l'administració o en la literatura, per posar dos exemples. En cap cas el que pretén és eliminar la parla popular de cada indret del nostre país ni allunyar-se d'ella. Això és riquesa lingüística i la resta es fum de canyot, ¿veritat Verònica?

Però això de dir que l'Acadèmia s’ha allunyat de la parla popular no és res més que una altra estratègia per a crear conflicte al voltant de la llengua per part d’aquells que volen que desaparega.

L'ONU i una gran quantitat d'organismes internacionals s'han posat d'acord des de fa anys que a una DANA o a un gran incendi no se li pot dir catàstrofe natural o desastre natural.

Perquè la Naturalesa no és la que causa els desastres, sinó la mà de l'ésser humà.

Això és el que va explicar Carmen Grau, valenciana, natural de Tavernes de la Valldigna i investigadora sobre prevenció i gestió de desastres de la Universitat de Waseda, al Japó i que va ser entrevistada en la ràdio autonòmica À Punt.

Així que se'ls ha de dir desastres o catàstrofes a seques, perquè són conseqüència de l’escassa preparació dels serveis de prevenció i emergència d'un territori o perquè no s'han tingut en compte a les persones més vulnerables o bé, i és d'allò més freqüent, per una mala planificació urbanística.

En el cas que segurament tu ja tens al cap, per una informació escassa i/o tardana.

Per cert. El recentment creat Pla Director d'Anàlisi i Anticipació i Reacció Davant Catàstrofes Naturals de la Generalitat Valenciana continua utilitzant, com es pot apreciar, una terminologia antiquada.

Carmen Grau també va dir que està molt bé crear legislació per evitar les conseqüències dels desastres. Però va afegir que si li s’haguera fet cas a tota la que ja existia hauríem d’haver lamentat moltes menys morts.

Al Patricova, un pla per a construir en zones inundables, cap polític ni constructor li ha fet cas des de fa més de dos dècades.

I el que cal és, com al Japó, un gran consens per a fer front a les catàstrofes.

No sé jo. Però a mi em dona que açò del consens, tal com estan les coses, serà el més difícil d’aconseguir.

Les persones de bé ens hem d'inventar una altra província. O directament eliminar la d'Alacant i que ens situen per la nostra comarca. És a dir, jo soc de l'Alcoià i valencià i prou.

Em negue a pertànyer a una província la capital de la qual ha renegat del seu idioma. I si hom renega del seu idioma, renega de la seua identitat. I esta identitat és la valenciana.

Ja sabeu el que ha passat. Vox li diu al PP que inste a la Generalitat que declare Alacant zona de predomini lingüístic castellà i el PP, que estrany, va i ho accepta.

No em puc sentir còmode dins eixe esquema. No em puc sentir còmode quan Alacant traix segles d'història.

Ni tampoc es sentiran còmodes, dins l'Alacantí, pobles tan valencians com Xixona, La Torre de les Maçanes, Sant Joan, Agost, El Campello...

Ni tampoc aquells que viuen a El Comtat, Marina Alta i Baixa, i les comarques del Vinalopó.

És com si el germà major haguera abandonat al xicotet i tot per 30 milions d'euros, els que necessitava Luis Barcala per llançar-se als braços de Vox i fer front a una situació financera delicada creada pel seu regidor d'Hisenda.

Ja sabeu que val el valor de la valencianitat. Ens han venut per 30 milions d'euros

Els polítics valencians són, en general, bastant hipòcrites quan parlen de finançament autonòmic.

Este tema, com el de la llengua, ha passat, simplement, a ser una arma per a atacar el rival.

Els que tenim certa memòria hem vist governs del PSOE i del PP a Madrid i governs del PP i del PSOE a València.

Si a Madrid i a València governa el mateix no s’escolta ni mu sobre finançament. Si a Madrid hi ha un partit i a Valencià, un altre sí, aleshores lo del finançament és cabdal.

Però no us enganyeu. No hi ha cap voluntat per solucionar els problemes dels valencians, els pitjors finançats de tot l’Estat.

No ajuden gens ni miqueta eixos vora 30 diputats valencians de totes les formacions que estan al congrés dels diputats

Ens han deixat a la nostra sort des de fa, no dècades, sinó segles. PP i PSOE són dos potes d’un Estat que ens falla una volta i una altra.

Igual cal fer un pensament i presentar batalla política. Però no de “postureo” sinó de veres.

Perquè a mi em fa pena haver de pregar almoina a Madrid per solucionar les nostres carències. No seria millor disposar de tots els nostres recursos?

Canvie de tema perquè no puc resistir no contar-ho. Vaig escolar Abascal dir que Francisco Camps no seria un bon líder per a la Comunitat Valenciana perquè era un catalanista confés.

Sí. Sí. És cert. Ho va dir. Va dir que Francisco Camps era un catalanista. I la meua riallada es va escoltar des d’Oriola a Vinaròs, jajajaj

Quan estiga emetent-se esta columna estarà a punt de començar l'última jornada de la IX Trobada d’Investigadors i Investigadores en Càncer Ciutat d’Alcoi.

És una activitat organitzada per +queuntrail i que jo considere cabdal. Perquè l'organització d'una carrera de muntanya com el Trail Solidari d'Alcoi cobra tot el seu sentit.

Fomentar la investigació contra el càncer és, per descomptat, la millor manera d'ajudar els altres perquè la malaltia no cedeix en el seu atac contra l'ésser humà i hem d'estar més que preparats.

Pel CADA d'Alcoi estan passant científics de nivell internacional que ens estan mostrant els últims avanços sobre esta malaltia que, atenció, va afectar 280.000 persones i que es preveu un increment del 3,3% al llarg de 2025.

Afortunadament, gràcies a estos científics la investigació avança i cada volta és més alt l'index de supervivència. I són molt importants els hàbits de vida. No debades estes jornades porten per títol "Impulsant la vida. Metabolisme, exercici i nutrició contra el càncer".

Una reflexió final. Em pregunte a voltes si els alcoians som conscients de la importància d'estes trobades. Si som conscients que Alcoi es posa a l'avantguarda de la investigació nacional i internacional.

Per això, si no som conscients, és hora de ser-ne.

Era evident que hui tocava parlar de llengua.

Era un 23 de febrer ben plujós i jo estava a casa veient informatius. Era el torn de la 1 després d’haver vist el d'Apunt.

La seqüència de l’espanyola en va sobtar. Manifestació en Madrid contra la política educativa d'Ayuso, protesta a Galícia perquè es fomente més el gallec i prèvia sobre la Crida a les falles que es celebrava eixa vesprada.

Ni un segon per contar que ací els pares i les mares havien de votar si els seus fills han d’estudiar en valencià o en castellà. Una mostra més del que importen els valencians a tots aquells que viuen cap a l’oest.

Una consulta ben inútil perquè l’únic que ha demostrat que hi ha zones valencianoparlants que prefereixen el valencià, entre elles la nostra, i zones castellanoparlants que prefereixen el castellà. Quina novetat més gran.

El valencià, tot i les traves i la pressió cada volta més gran del castellà, encara manté una més que acceptable bona salut.

El que sí que m’ha sobtat han sigut els resultats que he analitzat col·legi per col·legi i institut per institut ací a Alcoi.

El valencià guanya per golejada als públics i el castellà guanya per golejada als concertats.

En els salesians, per exemple, valencià, un 24 %; castellà un 76 %; Al Romeral, valencià un 94 % i castellà un 6 %. I així amb tots.

¿Quina és la raó? Jo m’he calfat el cap, però no acabe d'esbrinar la causa d’estes diferències. ¿Serà la classe social de l'alumnat? ¿El pes de la immigració? ¿O l'empatia dels professors? De veres que no ho sé i si algú m’ho pot aclarir li estaria molt agraït.

Del que sí que estic agraït és que, per fi, deixarà d’imposar-se el valencià. Perquè porte anys intentant trobar a Alcoi algú que parle castellà… i xe… no hi ha manera.

En una de les tantes compareixences que ha tingut Feijóo per parlar de la DANA, el vaig sentir dir que s’ha de fer el possible perquè València continue ofrenant noves glòries a Espanya.

És una frase que va dir Feijoo, però que haguera pogut eixir de la boca de Pedro Sánchez, Yolanda Díaz o de qualsevol altre polític a esquerra i dreta que visca cap al nostre oest.

Feijoo no va dir ni més ni menys el que pensa la majoria dels dirigents. Que som indispensables per contribuir. Per a rebre…Bé. Per a rebre ja en parlarem.

La setmana passada fins i tot a la patronal valenciana se li va escapar que tant de bo el nostre País Valencià haguera tingut un partit com el de Convergència i Unió de Jordi Pujol.

¿I per què? Perquè eixe partit creava conflictes polítics.

Els valencians no en creem cap ni un.

Ho va dir també la setmana passada l'escriptor Ferran Torrent. Som massa submisos. I va afegir que si la DANA haguera passat a Madrid, Catalunya o País Basc en un mes tot haguera estat enllestit.

Nosaltres portem tres mesos i encara no hem aconseguit ni traure tot el fang dels carrers ni retirar tots els cotxes.

L’únic que hem aconseguit és desassossegar-se veient les contínues baralles de dos governs, un d'autonòmic i un de central que han convertit la comunitat en un camp de batalla. I els damnificats, per a batalles, no estan.

En definitiva. Que el millor que podem fer els valencians es continuar oferint noves glòries a Espanya perquè és com millor ens ha anat històricament. També en l’actualitat. És una llàstima que no pugau vore la cara d'ironia que tinc en estos moments.

Milers i milers de persones, sobretot joves, han anat a la zona afectada per la DANA i han ofert les seues mans per netejar carrers i cases.

Un gest solidari que significa que la gent no resta impassible davant una tragèdia.

I això està molt bé. És clar que sí.

Però la solidaritat no pot fer-nos oblidar que la responsabilitat de les emergències recau en les administracions local, autonòmica i estatal que han de ser capaces de respondre amb rapidesa i eficàcia.

Perquè el voluntariat no disposa ni del coneixement necessari, les eines o les màquines per alleujar els efectes d'una catàstrofe natural.

En estos últims dies ens han dit fins a estar tips que l'Estat som tots, des de la Casa Reial fins als ciutadans passant per ajuntaments i governs autonòmic i central.

Endevineu qui no ha fallat en la gestió de la DANA.

Per no recordar que porten esperant dos dècades unes infraestructures que hagueren salvat vides.

La DANA de València només ha fet que confirmar la sensació que tinc des de fa temps. Als valencians no ens volen. Bé. Sí que ens volen.

Perquè siga'm sent una potència turística, industrial i agroalimentària que suporte el PIB espanyol.

La meua indignació anava creixent mentre escoltava al Congrés Teresa Ribera i Miguel Tellado.

Que si s'havia firmat l'impacte mediambiental del barranc de Poio i que l'altre havia paralitzat el procés.

Que quan Mariano Rajoy anava a començar les obres, la moció de censura de Pedro Sánchez ho havia paralitzat.

Vergonya, vergonya, vergonya.

Si una infraestructura és necessària per al País Valencià i pot evitar més de 200 morts, no importa si s'ajorna.

Si una infraestructura és necessària per al País Valencià i pot millorar la nostra qualitat de vida, no importa si s'allarga any rere any.

El que no s'ajorna és el pagament d'impostos; el que no avança és el finançament autonòmic, que ens impedeix tindre els serveis que ens mereixem.

Al final PP i PSOE o PSOE i PP. Dos branques d'un mateix arbre corcat que es diu Estat Espanyol.

I els valencians necessitem ja una veu pròpia per decidir quins problemes són els prioritaris.