Sota els llums de neó en un barri gai de Nova York, quatre joves afroamericanes lesbianes són assaltades violenta i sexualment per un home. Juntes es defensen de l'atac i són detingudes i condemnades, tant pel sistema judicial com pels mitjans de comunicació.

La premsa sensacionalista les bateja com "la banda de les assassines lesbianes". La seva història fa evident el pes que la raça, la identitat de gènere i la sexualitat tenen en el sistema judicial nord-americà.

Conversa després de la projecció amb Cari McCay, treballadora social i mediadora familiar d'origen guineà i afroamericà.

El concepte homonacionalisme descriu el conjunt d'idees i pràctiques que instrumentalitzen la lluita pels drets LGTBI per donar suport a discursos i polítiques racistes i imperialistes.

Com s'expressa aquest fenomen a Barcelona? Com es produeix en el context dels discursos polítics a Catalunya? I en el sistema d'acollida LGTBI, a la cultura i, fins i tot, a l'hora de realitzar accions educatives i de sensibilització sexual i afectiva a joves?

Taula rodona amb la participació de Núria Sadurní, activista lesbofeminista i investigadora psicosocial; Kenza Benzidan, investigadorx en sexualitats dissidents; Rodrigo Araneda, president d'ACATHI; Bernat Aragó, membre de la Crida LGBTI i BDS Catalunya.

Retrat íntim i explosiu d'una de les veus més destacades de l'actual escena LGTBI del Brasil: la cantant i activista trans Linn da Quebrada.

El film dibuixa, des de diferents registres, totes les capes que conformen la vida de la protagonista. El seu entorn familiar i els provocatius espectacles que signa l'artista, són algunes de les experiències particulars que recull la cinta.

Una reflexió intel·ligent, sobre el que significa viure en les perifèries del cos, el sexe, l'art, la societat i la política.

L’Espai Avinyó va iniciar el novembre del 2018 el cicle d’activitats ‘L’educació intercultural en diàleg’ amb l’objectiu de generar reflexió teòrica i crítica entorn el sistema educatiu. Aquestes taules han comptat amb el punt de vista de joves professionals, famílies i professorat; però, com creuen els i les estudiants que s’està abordant l’educació intercultural a les aules? Com avaluen el professorat i els centres educatius en la tasca de construir una escola plural i equitativa?

Us convidem a aquest diàleg, que posarà sobre la taula el punt de vista dels principals implicats: els i les alumnes dels centres d’educació de Barcelona.

Amb la participació de:

Sami, estudiant de 4t d’ESO.

Nayeli, estudiant de 3r d’ESO.

Sheeda, estudiant de CFGM d’infermeria.

Ahmed Nasser, estudiant universitari de bioinformàtica.

Manu, estudiant de primer any de CFGS.

amb la conducció de Toni Gassó, de Connectats

Des del dolor i la coïssor de la ferida colonial, aquesta taula rodona ens apropa al pensament pròpiament ocupat per les persones migrants, prenent com a referència dues publicacions concretes: 'Acá soy la que se fue. Relatos sudakas en la europa fortaleza' i 'No son 50, son 500 años de resistencia. 10 años de Migrantes Transgresorxs'.

El debat va comptar amb la participació d'un elenc d'activistes, artistes i pensadores format per Kimy Leticia Rojas, Alex Aguirre, Caroline Betemps i Lucrecia Masson, amb la conducció d'Oumou Sow.

Malgrat el debat sobre els orígens del flamenc, el que sembla clar és que és el resultat, d’una banda, d’una època i una zona molt concretes (la baixa Andalusia de l’època moderna) i, de l’altra, de la convivència entre les diverses comunitats que vivien excloses o als marges de la societat dominant. Gitanos, andalusos oriünds, castellans, afrodescendents, descendents de moriscs, mudèjars, etc. van posar en comú melodies i sons que portaven dels seus llocs d’origen, creant un art singular molt lligat al territori i genuïnament diferent de la resta de músiques i danses “clàssiques” europees.

Amb el pas del temps, el flamenc transforma i s’internacionalitza, donant pas a noves maneres d’entendre’l i de viure’l. Flamenc i interculturalitat s’entrellacen en aquest diàleg que posarà sobre la taula la història i la internacionalització d’aquest fenomen artístic, així com el debat sobre el subjecte flamenc i l’apropiació cultural, i que finalitza amb un tablao flamenco.

Comptem amb les intervencions de Rafael Perona (organitzador del 'Festival de cante flamenco del Centro Cultural Gitano de La Mina), Pedro Burruezo (músic, compositor i intèrpret de músiques medievals), i la conducció de Lorena Padilla (investigadora i aficionada al flamenc).

Activitat organitzada conjuntament amb Tablao de Carmen.

En una societat estructuralment diversa i socialment complexa com la d'avui dia, l'educació intercultural segueix sent un repte. Partint de les reflexions i conclusions que han tingut lloc en les darreres sessions del cicle, amb les vivències de joves professionals de l'àmbit de l'educació i pares i mares, volem seguir parlant de com s'està abordant l'educació intercultural a les escoles, emfatitzant, en aquesta ocasió, el punt de vista dels professors i professores. Què en pensa el professorat, de la gestió de l'educació intercultural als nostres centres escolars? Què està fent el sistema educatiu per a atenuar les desigualtats socials que el travessen?

Per tal d'establir aquest diàleg, vam comptar amb les intervencions de Marta Comas, actual directora de l'Àrea d'Innovació, Programes i Formació del Consorci d'Educació de Barcelona, Joan Mª Girona Alaiza, llicenciat en història contemporània, professor de secundària i psicopedagog, i la moderació de Fàtima Aatar, antropòloga social i cultural i activista antiracista membre del col·lectiu Movimiento Moro Antiracista (uMMA).