El desplaçament a la pista del Calella mai no és fàcil, per més que el rival no passi pel millor moment i sumi només dues victòries en vuit partits. La clau rau en el gran moment de forma que travessa l’equip femení de l’AB Premià que ha demostrat que la feina i la implicació del grup és total i que guanyar ja no és cosa de l’atzar ni d’un rival assequible. L’equip que entrenen Rubén Zubillaga i Marc Illescas ha guanyat vuit partits dels nou jugats fins ara (cinc consecutius) i aquesta vegada la victòria davant el Calella (45-72) s’ha de resumir de la mateixa manera: feina, feina i feina. No és que la superioritat de les premianenques sigui aplastant, ni que els partits es guanyin sense baixar de l’autobús. Al contrari, l’equip encara es fa més fort i rocós a cada partit, perquè cada quart s’ha de guanyar des del primer segon. A base d’imposar-se, de lluitar i de creure les premianenques continuen intractables. I no hi ha més fòrmula ni millor recepta. Si fos sort o atzar patiriem perquè d’un moment a l’altra s’acabés la dinàmica, però quan es tracta de bones maneres, només podem desitjar que segueixin la seva evolució.