Feia molts temps que el Premià no marxava d’un camp havent marcat cinc gols al rival i sense haver-ne rebut cap. Ni els seguidors més fidels serien capaços d’aventurar-se a pensar quina va ser l’última vegada que no patien en tota la segona part. Ni fora, ni a casa. Al descans, el Premià havia marcat tres gols a un Canyelles en hores baixes. El Municipal del conjunt de Canyelles és un camp petit. Dimensions massa reduides que no permeten un joc de toc ni associatiu, aquell amb el que l’equip que entrena Jordi Costa es sent més còmode. És dificil triangular amb cinc migcampistes al damunt, i si tens sort i els superes, et trobes la defensa a sobre només fer una passada. Costa jugar amb espais inexistents i les úniques alternatives són el joc directe o intentar que el rival faci una passa endavant i anar-los a buscar. Lluny de voler que el Canyelles creés perill i trobés l’esquena dels centrals, el que van preferir els premianencs és jugar verticals. 0-5.