Una història escrita per la Dora Cantero a la Namaka núm. 42 que va d'antiracisme, però sobretot va de reconèixer, abraçar i defensar la diversitat humana.

La Nur se sent petita sota el cel estrellat de la nit africana. Mai no havia vist tantes estrelles a casa seva, a Catalunya. Ni tan sols aquella vegada que van anar d'acampada als Pirineus amb la família. «Mira! Un estel que corre!», li diu la seva cosina, la Fatu, que mira el cel estirada al terra, al seu costat.