Audiocontes

Una història escrita per Anna Quintero per a la Namaka núm. 45 que va de descobrir què és la llibertat d'expressió i de com el periodisme ens explica el món de manera clara i responsable.

La història que llegiràs ara va passar fa seixanta anys, el 1964, en un país dividit entre blancs i negres. En aquell moment, totes les persones tenien, teòricament, els mateixos drets i deures. Però a la pràctica no era ben bé així: amb un passat vinculat a l’esclavitud, en aquell país, les persones negres patien sovint discriminació i violència.

Una història escrita per Dora Cantero i publicada a la Namaka núm. 45 que va de descobrir què és la llibertat d'expressió i de com el periodisme ens explica el món de manera clara i responsable.

El meu equip de rugbi no és dels millors de la lliga júnior, però tampoc dels pitjors. El que sí que tenim al nostre equip és el millor capità de rugbi que es pot tenir. Es diu Inuk, però tots i totes l’anomenem «Inuk, el capità fantàstic».

Una història escrita per Dora Cantero i publicada a la Namaka núm. 44 que va de cuidar i respectar els animals i millorar la nostra relació amb ells perquè sigui ètica, responsable i compassiva.

La intrèpida exploradora Rita Salamandra era a l’Himàlaia per fer realitat un dels seus somnis: veure el fantasma blanc de la muntanya! Bé, ben bé no és un fantasma. En realitat, es tracta d’un lleopard molt especial: el lleopard de les neus.

Una història escrita per l'Anna Quintero i publicada a la Namaka núm. 44 que va de de cuidar i respectar els animals i millorar la nostra relació amb ells perquè sigui ètica, responsable i compassiva.

—Benvinguts una setmana més a l’Alimentalent Show! —va anunciar en Bernat Bròquil, el presentador de televisió més carismàtic del moment—. Ja som a la gran final! Tenim amb nosaltres els participants que han superat totes les fases prèvies del concurs. Si us plau, donem una calurosa benvinguda a en Santi Salsitxa i a la Llúcia Llenties!!!

Una història escrita per la Dora Cantero y publicada a la Namaka núm. 43 que va d'aigua, un recurs supervsluós i limitat que tenim al planeta, i de la importància de preservar el sòl per conservar-la!

Fa uns mesos que a l’escola vam parlar dels escocells. No, no són uns ocells que venen d’Escòcia. És el clot que envolta els arbres amb la intenció d’acollir l’aigua del reg. Sí, allà on trobem les caques dels gossos. I el lloc on, de vegades, veus que alguns pares i mares deixen que el seu fill o filla hi faci pipí, no sigui que no se’l faci a sobre. 

Una història escrita per l'Anna Quintero y publicada a la Namaka núm. 43 que va d'aigua, un recurs supervaluós i limitat que tenim al planeta, i de la importància de preservar el sòl per conservar-la!

La Queca era una boleta de terra que havia viscut sempre al camp d’un pagès que es deia Joan. Per a en Joan, la Queca no era gens especial. De fet, ella tenia la sospita que en Joan ni tan sols era conscient de la seva existència. «Ja m’ha trepitjat un pila de vegades, perquè sempre està llaurant. Jo crec que no sap que soc aquí», rumiava.

Una història escrita per l'Anna Quintero i publicada a la Namaka núm. 42 que va d'antiracisme, però sobretot va de reconèixer, abraçar i defensar la diversitat humana.

Hi havia una vegada un país anomenat Espurna on hi vivien els espurnesos, una gent alegre, amant de la música i la dansa i que tenia una característica física ben especial: la seva pell brillava com la neu al sol de l’hivern o espurnejava com l’aigua del mar a l’estiu. Veure la seva pell de prop era fascinant, perquè la llum s’hi reflectia d’una manera molt curiosa: hi podies veure les espurnes saltar quan te’ls miraves de prop.

Una història escrita per la Dora Cantero a la Namaka núm. 42 que va d'antiracisme, però sobretot va de reconèixer, abraçar i defensar la diversitat humana.

La Nur se sent petita sota el cel estrellat de la nit africana. Mai no havia vist tantes estrelles a casa seva, a Catalunya. Ni tan sols aquella vegada que van anar d'acampada als Pirineus amb la família. «Mira! Un estel que corre!», li diu la seva cosina, la Fatu, que mira el cel estirada al terra, al seu costat.

Un conte escrit per la Dora Cantero i publicat a la Namaka núm. 41 que va de pantalles, però sobretot va de fer-les servir amb respecte, seguretat i consciència per gaudir-ne i no perdre mai el control.

La Sílvia tenia moltes ganes d’explicar a en Xavier, a la Mar i a en Manel el que havia fet durant les vacances d’estiu. Havia estat tan divertit! Havia fet un tomb amb la barca del tiet Lluís i havia vist un peix de color blau preciós, havia dormit en una tenda de campanya i s’ho havia passat d’allò més bé ballant a les festes del poble.

Un conte escrit per l'Anna Quintero y publicat a la revista Namaka núm. 41 que va de pantalles, però sobretot de fer-les servir amb respecte, seguretat i consciència per gaudir-ne i no perdre mai el control.

Hi havia una vegada una colla formada per en Jan, l’Arnau i la Bruna. Anaven a sisè de primària, però es coneixien des d’I3 i no s’havien separat mai. Eren com els tres mosqueters, te’ls trobaves sempre en pack; fa anys, al parc, i ara, al Món dels Clans, el joc en línia al que jugaven.