Una història escrita per l'Anna Quintero y publicada a la Namaka núm. 43 que va d'aigua, un recurs supervaluós i limitat que tenim al planeta, i de la importància de preservar el sòl per conservar-la!

La Queca era una boleta de terra que havia viscut sempre al camp d’un pagès que es deia Joan. Per a en Joan, la Queca no era gens especial. De fet, ella tenia la sospita que en Joan ni tan sols era conscient de la seva existència. «Ja m’ha trepitjat un pila de vegades, perquè sempre està llaurant. Jo crec que no sap que soc aquí», rumiava.