Hi havia una vegada un nen que es deia Esteve. L’Esteve tenia vuit anys, era molt entremaliat i li encantaven els animals, els batuts de plàtan i la música. Vivia en un pis petit amb la seva mare, la seva gata Piula i el seu piano en un barri que havia anat envellint. A la seva escala, de fet, ell era l’únic nen. Tots els veïns de l’Esteve eren gent gran. Però això per a l’Esteve no era pas un problema. Al contrari, ell es trobava la mar de bé envoltat de iaios i iaies.