Una història escrita per l'Anna Quintero i publicada a la Namaka núm. 42 que va d'antiracisme, però sobretot va de reconèixer, abraçar i defensar la diversitat humana.

Hi havia una vegada un país anomenat Espurna on hi vivien els espurnesos, una gent alegre, amant de la música i la dansa i que tenia una característica física ben especial: la seva pell brillava com la neu al sol de l’hivern o espurnejava com l’aigua del mar a l’estiu. Veure la seva pell de prop era fascinant, perquè la llum s’hi reflectia d’una manera molt curiosa: hi podies veure les espurnes saltar quan te’ls miraves de prop.