Aquest capítol és un himne de lloança a Déu per la victòria sobre Egipte. Moisès i el poble canten celebrant que el Senyor és un guerrer poderós que ha salvat Israel. Maria (Míriam), germana de Moisès, lidera les dones amb cants i danses.

Després, els israelites continuen el seu camí pel desert. Arriben a Marà, on l’aigua és amarga, i el poble torna a queixar-se. Déu fa dolça l’aigua i els recorda que, si l’obeeixen, els protegirà. Finalment arriben a Elim, un lloc amb aigua abundant i palmeres, on poden descansar.