A Èxode 8 Déu envia tres plagues més sobre Egipte: primer les granotes, que omplen tot el país fins que el faraó suplica i després es retracta; després els mosquits, que els mags egipcis no poden reproduir i reconeixen que és obra de Déu, però el faraó continua obstinat; finalment els tàvecs, que només afecten els egipcis i no els israelites. Tot i prometre deixar marxar el poble, el faraó torna a endurir-se i no compleix la seva paraula.

ESPECIAL DE NADAL 

Déu confia la missió de l’alliberament a Moisès i al seu germà Aaron, que intenten de convèncer primer el seu mateix poble i després el faraó; davant l’enduriment del faraó, que no accepta les peticions de Moisès i Aaron perquè deixi sortir Israel d’Egipte, tenen lloc les plagues. En el capítol 7 trobem les dues primeres.

Benvinguts a aquest episodi especial de Nadal. Avui ens acostarem al relat més conegut i estimat del naixement de Jesús, tal com ens el transmet l’evangelista Lluc al capítol 2, versets de l’1 al 24. És una narració plena de senzillesa i profunditat, on l’infant esperat neix en la humilitat d’un pessebre, i alhora es revela com el Salvador i Messies promès.

Lluc situa el naixement de Jesús en el context històric del cens decretat per Cèsar August, que obliga Josep i Maria a viatjar de Natzaret fins a Betlem, la ciutat de David. Allà, sense lloc a l’hostal, Maria dona a llum el seu fill primogènit, l’embolica i el col·loca en una menjadora.

A prop, uns pastors vetllen el ramat durant la nit. Un àngel els anuncia la gran notícia: “Us ha nascut avui un Salvador, que és el Messies, el Senyor”. Se’ls dona un senyal: trobaran l’infant en bolquers i ajagut en una menjadora. De sobte, s’uneix una multitud d’àngels que canten glòria a Déu i anuncien pau a la terra.

Els pastors van de pressa a Betlem, troben Maria, Josep i l’infant, i expliquen el que han vist i escoltat. Tots s’admiren, mentre Maria guarda aquestes paraules en el seu cor. Els pastors tornen glorificant i lloant Déu.

Al cap de vuit dies, l’infant és circumcidat i rep el nom de Jesús, tal com havia estat indicat per l’àngel. Quan arriba el temps de la purificació segons la Llei de Moisès, Maria i Josep el porten al temple de Jerusalem i ofereixen el sacrifici establert per als pobres: un parell de tórtores o dos colomins.

A Èxode 6 Déu respon al desànim de Moisès i del poble després del rebuig del faraó. Li assegura que amb mà poderosa obligarà el faraó a deixar-los marxar i li revela de nou la seva identitat: és el Senyor (YHWH), el mateix Déu que es va manifestar a Abraham, Isaac i Jacob, i que ara complirà la promesa de donar la terra de Canaan als seus descendents. Déu recorda que ha escoltat el clam dels israelites i anuncia amb solemnitat que els alliberarà de l’esclavatge, els rescatarà amb grans prodigis i els farà el seu poble, establint amb ells una aliança.

Moisès transmet aquestes paraules als israelites, però ells, abrumats pel patiment i l’opressió, no l’escolten. Déu insisteix que Moisès i Aaron vagin al faraó per exigir la llibertat del poble, tot i que Moisès continua dubtant de la seva capacitat de parlar. El capítol també inclou una llista genealògica de les famílies de Rubèn, Simeó i sobretot de Leví, per situar Moisès i Aaron dins la seva línia ancestral i reforçar la legitimitat del seu paper com a enviats de Déu.

A Èxode 5 Moisès i Aaron es presenten davant el faraó i li transmeten el missatge de Déu: que deixi sortir Israel al desert per celebrar-li una festa. El faraó es nega, diu que no coneix el Senyor i no permetrà que el poble se’n vagi. Al contrari, augmenta l’opressió: ordena que els israelites continuïn fent maons però sense rebre la palla necessària, de manera que han de recollir-la ells mateixos mentre mantenen la mateixa quota de treball. Els capatassos egipcis els maltracten i els inspectors d’Israel, desesperats, es queixen al faraó, però aquest els acusa de mandrosos. Quan surten, retreuen a Moisès i Aaron que la seva intervenció només ha empitjorat la situació. Moisès, afligit, es gira cap a Déu i li pregunta per què ha fet mal al poble i per què l’ha enviat, ja que des que ha parlat amb el faraó les coses només han anat pitjor i Israel no ha estat alliberat.

“Bíblia en Català” és un podcast dedicat a compartir la Paraula de Déu en format d’àudio, amb l’objectiu de fer-la accessible a tothom que vulgui escoltar-la en català.

També pots escoltar-nos a:

Youtube : @bibliacatala

RedCircle: AUDIOBÍBLIA EN CATALÀ

AmazonMusic: AUDIOBÍBLIA EN CATALÀ

I pots seguir-nos en les nostres xarxes

Instagram: @bibliacat

Facebook: AUDIOBÍBLIA EN CATALÀ

A Èxode 3 s’explica un moment clau de la Bíblia: la trobada de Moisès amb Déu en la bardissa ardent. Moisès, que pastura el ramat del seu sogre Jetró al desert, veu una bardissa que crema sense consumir-se. Déu li parla des d’allà, li diu que es tregui les sandàlies perquè fou terra sagrada i es presenta com el Déu dels seus pares (Abraham, Isaac i Jacob).

Déu revela que ha escoltat el clam del poble d’Israel, esclavitzat a Egipte, i envia Moisès per alliberar-los i conduir-los a una terra fèrtil i promesa. Moisès, reticent i insegur, pregunta pel nom de Déu, i aquest respon: “Jo sóc el que sóc” (YHWH), afirmant la seva existència eterna i poder absolut. Déu li assegura que estarà amb ell i li dona signes perquè el poble i el faraó creguin en la seva missió.

Èxode 2 narra com la mare de Moisès, per la seva fe, va salvar al seu fill de morir a mans del faraó. Per la mà poderosa de Déu, el nen acabaria en mans de la princesa d'Egipte, qui el va cuidar com al seu propi fill. No obstant, al no tenir llet per a ell, la princesa manà a la mare de Moisès que vingués i el nodrís fins que es destesés.

En el primer capítol de l’Èxode se’ns explica com els descendents de Jacob, que havien arribat a Egipte en temps de Josep, es multipliquen i formen un poble nombrós. Però amb el pas dels anys, un nou faraó que no coneixia Josep es preocupa del seu creixement i decideix oprimir-los amb dures càrregues i treballs forçats. Tot i la persecució, el poble d’Israel continua creixent. Davant d’això, el faraó ordena mesures cada cop més extremes per frenar-los, fins al punt de manar que els nens hebreus siguin morts en néixer.

Aquest capítol ens mostra el context d’opressió i sofriment en què Déu començarà a actuar per alliberar el seu poble, i prepara l’escenari per a la gran història de l’alliberament d’Israel.