“Bíblia en Català” és un podcast dedicat a compartir la Paraula de Déu en format d’àudio, amb l’objectiu de fer-la accessible a tothom que vulgui escoltar-la en català.

També pots escoltar-nos a:

Youtube : @bibliacatala

RedCircle: AUDIOBÍBLIA EN CATALÀ

AmazonMusic: AUDIOBÍBLIA EN CATALÀ

I pots seguir-nos en les nostres xarxes

Instagram: @bibliacat

Facebook: AUDIOBÍBLIA EN CATALÀ

A Èxode 3 s’explica un moment clau de la Bíblia: la trobada de Moisès amb Déu en la bardissa ardent. Moisès, que pastura el ramat del seu sogre Jetró al desert, veu una bardissa que crema sense consumir-se. Déu li parla des d’allà, li diu que es tregui les sandàlies perquè fou terra sagrada i es presenta com el Déu dels seus pares (Abraham, Isaac i Jacob).

Déu revela que ha escoltat el clam del poble d’Israel, esclavitzat a Egipte, i envia Moisès per alliberar-los i conduir-los a una terra fèrtil i promesa. Moisès, reticent i insegur, pregunta pel nom de Déu, i aquest respon: “Jo sóc el que sóc” (YHWH), afirmant la seva existència eterna i poder absolut. Déu li assegura que estarà amb ell i li dona signes perquè el poble i el faraó creguin en la seva missió.

Èxode 2 narra com la mare de Moisès, per la seva fe, va salvar al seu fill de morir a mans del faraó. Per la mà poderosa de Déu, el nen acabaria en mans de la princesa d'Egipte, qui el va cuidar com al seu propi fill. No obstant, al no tenir llet per a ell, la princesa manà a la mare de Moisès que vingués i el nodrís fins que es destesés.

En el primer capítol de l’Èxode se’ns explica com els descendents de Jacob, que havien arribat a Egipte en temps de Josep, es multipliquen i formen un poble nombrós. Però amb el pas dels anys, un nou faraó que no coneixia Josep es preocupa del seu creixement i decideix oprimir-los amb dures càrregues i treballs forçats. Tot i la persecució, el poble d’Israel continua creixent. Davant d’això, el faraó ordena mesures cada cop més extremes per frenar-los, fins al punt de manar que els nens hebreus siguin morts en néixer.

Aquest capítol ens mostra el context d’opressió i sofriment en què Déu començarà a actuar per alliberar el seu poble, i prepara l’escenari per a la gran història de l’alliberament d’Israel.

En aquest capítol Pau i tots els presents s'acomiaden dels membres de l'església de Roma.

En aquest fragment, Pau explica a l'església de Roma com els forts han de suportar en amor les febleses dels germans més dèbils en la fe i no agradar-se a si mateixos. Crist és l’exemple d’humilitat i servei. Pau recorda la seva missió entre els gentils.

Pau demana que no es jutgin els uns als altres per qüestions d’opinió, com menjar o festes. Cada creient viu per al Senyor. L’amor ha de guiar les decisions. Cal evitar fer caure el germà amb la nostra llibertat.

En aquest capítol, Pau explica que els creients han de sotmetre’s a les autoritats, perquè han estat establertes per Déu. Han de complir la Llei estimant el proïsme. Pau exhorta a viure amb responsabilitat i sobrietat. El dia de Crist s’acosta.

En aquest capítol, Pau exhorta els cristians a oferir la seva vida com a sacrifici viu a Déu. Han de transformar-se amb una ment renovada. Dóna instruccions sobre l’amor sincer, la humilitat i la vida comunitària. Cal respondre al mal amb bé.

En Romans 11, Pau afirma que Déu no ha rebutjat el poble d’Israel, tot i el seu rebuig a Crist. Posa com a exemple ell mateix i un "restant" fidel que Déu ha reservat per gràcia. Explica que el rebuig d’Israel ha permès la salvació dels gentils, però això no és definitiu: Israel serà restaurat en el futur. Fa servir la metàfora de l’olivera per descriure com els gentils són empeltats a l’arrel del poble de Déu, i adverteix contra l’orgull espiritual. El capítol conclou amb una exaltació de la saviesa i els designis insondables de Déu.