El capítol 21 de l'evangeli de Joan descriu una aparició de Jesús ressuscitat als seus deixebles vora el llac de Tiberíades i inclou moments de reconciliació i missió. Els deixebles, liderats per Simó Pere, decideixen anar a pescar, però passen la nit sense obtenir res. Al matí, Jesús, que es troba a la vora del llac, els crida, tot i que no el reconeixen al principi. Els indica que llencin la xarxa a la banda dreta de la barca, i aquesta es omple de peixos. En aquest moment, el deixeble estimat reconeix Jesús i ho anuncia a Pere, que es llença a l’aigua per arribar ràpidament a la riba.

En arribar, els deixebles troben un foc amb peix i pa preparats per Jesús. Després d'esmorzar junts, Jesús es dirigeix a Simó Pere i li pregunta tres vegades si l'estima, reflectint les tres negacions de Pere abans de la crucifixió. Pere respon afirmativament cada vegada, i Jesús li confia la responsabilitat de cuidar el seu ramat, simbolitzant el perdó i la restauració del seu paper com a líder dels deixebles.

Jesús també fa una predicció sobre el futur de Pere, indicant que patirà el martiri per seguir-lo. Quan Pere pregunta sobre el destí del deixeble estimat, Jesús li respon que això no és el que li ha de preocupar, sinó que ell ha de seguir-lo.

El capítol acaba amb una declaració que aquest és el testimoni del deixeble que ha escrit aquestes coses, i afirma que Jesús va fer moltes altres coses que no estan recollides en aquest llibre, perquè el món no podria contenir tots els llibres que es podrien escriure.

Per escoltar els àudios per ordre ja podeu accedir a la nova web

En Joan 6, Jesús alimenta una multitud amb cinc pans i dos peixos, camina sobre l’aigua i es presenta com el Pa de Vida. Afirmant que cal menjar la seva carn i beure la seva sang per tenir vida eterna, provoca rebuig entre molts deixebles, però els Dotze, liderats per Pere, decideixen quedar-se amb ell.

El capítol 20 de l’evangeli de Joan narra els esdeveniments de la resurrecció de Jesús, un moment central en la fe cristiana. El relat comença el primer dia de la setmana, quan Maria Magdalena va al sepulcre de bon matí i descobreix que la pedra que el tancava ha estat moguda. Espantada, corre a avisar Simó Pere i el deixeble estimat, que es dirigeixen al sepulcre per verificar-ho. Els dos deixebles troben el sepulcre buit, amb les benes funeràries plegades, però encara no comprenen plenament que Jesús ha ressuscitat.

Després, Maria Magdalena es queda prop del sepulcre plorant. Mentre ho fa, veu dos àngels dins del sepulcre i, més tard, Jesús mateix, tot i que al principi no el reconeix. Quan Jesús la crida pel seu nom, ella el reconeix i l’anomena "Rabbuní" (Mestre). Jesús li encomana que vagi a anunciar als deixebles que ha ressuscitat.

Més tard, Jesús es manifesta als deixebles reunits a casa, malgrat que les portes estan tancades per por. Els saluda amb les paraules "Pau a vosaltres" i els envia a continuar la seva missió, donant-los l'Esperit Sant. No obstant això, Tomàs, un dels deixebles, no hi era present i es mostra escèptic davant el testimoni dels altres. Diu que només creurà si pot veure i tocar les ferides de Jesús.

Vuit dies després, Jesús es presenta novament als deixebles, aquesta vegada amb Tomàs present. Convida Tomàs a tocar les seves ferides i aquest respon amb una confessió de fe.

El capítol 19 de l'evangeli de Joan narra els esdeveniments crucials de la passió, crucifixió i mort de Jesús. Pilat, tot i considerar-lo innocent, cedeix a la pressió dels líders jueus i de la multitud, i entrega Jesús perquè sigui crucificat. Abans, Jesús és flagel·lat, burlat pels soldats i coronat amb una corona d'espines, en un acte de cruel humiliació.

Jesús carrega la seva creu fins al Gòlgota, també conegut com el Calvari, on és crucificat entre dos criminals. Enmig del dolor, mostra compassió i confiança en els qui l’envolten. En un moment profundament significatiu, confia la seva mare, Maria, al deixeble estimat, probablement Joan, perquè tingui cura d’ella com si fos la seva pròpia mare. Finalment, Jesús pronuncia les seves últimes paraules: "Tot s'ha complert", indicant que la seva missió redemptora ha arribat a la seva plenitud.

Després de la seva mort, els soldats confirmen el seu decés clavant-li una llança al costat, d'on surten sang i aigua, símbols importants en la teologia cristiana. Josep d'Arimatea, juntament amb Nicodem, es fan càrrec del cos de Jesús, que preparen amb perfums segons la tradició jueva, i el col·loquen en un sepulcre proper.

El capítol 18 de l'evangeli de Joan narra la detenció de Jesús, el seu judici davant els líders jueus i la negació de Pere. Després de l'Últim Sopar, Jesús és arrestat al Jardí de Getsemaní. És portat davant el gran sacerdot Anàs i més tard davant Caifàs, on és interrogat. Finalment, Jesús és conduït davant el governador romà, Ponç Pilat, qui, després de diversos interrogatoris, no troba culpa en ell, però accedeix a la seva crucifixió davant la pressió de la multitud.

El capítol 17 de l'evangeli de Joan conté la oració de Jesús abans de la seva mort. Jesús prega pel seu propi propòsit diví, per als seus deixebles i per tots els creients futurs. Demana que els seus seguidors siguin unitat, com ell i el Pare són un, i que siguin guardats del mal. Aquesta oració expressa el desig de Jesús que els creients experimentin l'amor de Déu i la seva glòria.

En el context de Joan 15, Jesús ha parlat de la seva relació amb els deixebles utilitzant la metàfora de la vinya i els ha encoratjat a romandre en ell, a estimar-se i a preparar-se per l’hostilitat del món. En Joan 16, Jesús continua el seu discurs, aprofundint en la seva promesa de l’Esperit Sant i en els desafiaments que els deixebles afrontaran.

Jesús comença advertint-los que patiran persecució i seran expulsats de les sinagogues, fins i tot perseguint-los en nom de Déu. Això és perquè el món no coneix el Pare ni a ell, però els deixa clar que els prepara per aquests temps perquè no es desanimin.

En el context immediat de Joan 14, Jesús ha consolat els seus deixebles abans de la seva partida, assegurant-los que no els deixarà sols, ja que enviaria l’Esperit Sant. En Joan 15, Jesús utilitza la imatge de la vinya per explicar la seva relació amb els deixebles. Ell és la vinya veritable, el Pare és el vinyater, i els seus seguidors són les sarments. 

En el context del capítol anterior, Joan 13, Jesús comparteix el seu últim sopar amb els deixebles, on els renta els peus com a acte d'humilitat i servei, i anuncia la traïció de Judes i la negació de Pere. Els deixebles queden pertorbats per aquests anuncis, i Jesús percep la seva ansietat.

A Joan 14, Jesús els consola dient que no s’angoixin, perquè marxa per preparar-los un lloc a la casa del Pare. Els assegura que hi haurà un espai per a tots i que podran seguir-lo. Quan Tomàs expressa dubtes sobre com arribar-hi, Jesús afirma que ell mateix és "el camí, la veritat i la vida" i que només a través d’ell es pot accedir al Pare. També destaca la seva unitat amb Déu, explicant que qui el coneix a ell, coneix també el Pare.

Joan 13: Jesús renta els peus als deixebles