Èxode 22 estableix un conjunt de lleis civils i morals que regulen la restitució per danys a la propietat, exigint compensacions multiplicades per a qui robi el bestiar o causi perjudicis a les collites, i fins i tot la pèrdua de la llibertat si el culpable no pot pagar. També es detallen normes sobre la custòdia i el préstec d'animals, on la responsabilitat es determina segons si hi ha hagut negligència, robatori o força major, recorrent a juraments davant de Déu per resoldre les disputes. En l'àmbit religiós i ètic, es condemnen amb la pena capital pràctiques com la bruixeria, la idolatria i la bestialitat, alhora que es regula la reparació econòmica en casos de relacions prematrimonials amb una verge. Finalment, el text emfatitza la protecció divina cap als més vulnerables —estrangers, vídues, orfes i pobres— prohibint l'usura i l'opressió, i recordant al poble d'Israel la seva pròpia experiència d'esclavitud a Egipte com a fonament per actuar amb justícia i compassió.