A Èxode 9 continuen les plagues sobre Egipte. Primer, una greu pesta mata el bestiar dels egipcis, però no afecta els animals dels israelites. Tot i això, el faraó segueix obstinat. Després, Moisès i Aaron llancen sutge al cel i apareixen furóncols i nafres sobre persones i animals, fins i tot els mags no poden resistir el dolor i reconeixen la potència de Déu. Però el faraó no cedeix.

A continuació, arriba la plaga de la pedregada, la més devastadora fins al moment. Moisès adverteix el faraó que només al país de Gosèn, on viu Israel, no hi haurà danys. Cau una tempesta amb trons i foc que destrueix collites, arbres i bestiar. Alguns egipcis que temen la paraula de Déu recullen els seus animals i servents per protegir-los, però molts no ho fan i ho perden tot. Davant el desastre, el faraó confessa el seu pecat i demana que Moisès pregui perquè cessi la tempesta; quan s’atura, però, torna a endurir el cor.