La primera referència a l'esmorzar la trobem en Ramon Llull, en el segle XIII. Arnau de Vilanova i Eiximenis el desaconsellaven. A Sant Vicent Ferrer l'escandalitzava. I en els anys 20 quasi eixim a galtades per la pataqueta... Però esta és una relació d'amor indestructible. Bon profit! Sobre un text de l'historiador Vicent Baydal.

Barques a vora mar. En les platges de les Termes i de les Arenes. En el Cabanyal, en el Canyamelar, fins i tot en la Malva-rosa. En la València que mira a la mar. Barques grans i menudes. Les heu vistes en llibres, en arxius, en documentals, en recreacions audiovisuals, les heu sentides en relats i contalles i fins i tot, si teniu certa edat, les heu vistes sobre l’arena, en els vostres ulls i han quedat fixades per a sempre en les vostres retines. En bous o sense bous. Barques. Barques en Ferits de lletra.  

Què tenen en comú el cavaller Tirant de Roca Salada i el fantasma sanguinari de Vlad III, Tepes? Com es convertiren en icones literàries un personatge real convertit en monstre i el somni de justícia de Martorell? La resposta està en un riu de sang en el cor dels Balcans i una ciutat somiada. 

Diu Forbes que com en València no es viu en cap de lloc. Potser. Tot és una qüestió de percepció. Viatgem a altres ciutats de forma presencial i a través de la literatura. La nostra mirada està sempre molt condicionada. Alexandria, Boston, València… Quantes ciutats coneixes pels llibres i en quantes has estat? Et convidem a reflexionar sobre tot açò i més en Ferits de Lletra.

Què diuen de nosaltres els noms dels carrers i places de València? Com expressem la nostra identitat? Quins complexes, contriccions i grandeses amaguen els monuments? Ho descobrim de la mà de l'escriptor Miquel Nadal.

Brian Clough, davanter inasseciable amb el millor registre de gols per partit de la història de la lliga anglesa, llastimat de forma prematura i reencarnat, com a entrenador, en un dels grans mites del futbol anglés, que portà al cim les històries de clubs com el Derby County i el Notingham Forest, un personatge irrepetible, un legionari de l’altre futbol, el d’un altre temps que poc tenia a vore amb este. 

El centenari de la trilogia medieval Kristin Lavransdatter revifa l'interés per la gran dama de la novel·la històrica escandinava, premi Nobel en 1928. Una figura polèmica pels seus posicionaments polítics i socials que ara es reivindica.

Hi hagué un temps en que el Carme (València) era sinònim de festa: Capsa 13, La Casa vella, Barro, Turat, Records de l’Avenir, Cristopher Lee, El Forn, La Torna, L’Aplec i un llarguíssim etcètera. Perdre’s entre els seus carrerons tenia alguna cosa d’aventura sòrdida, d’encontre amb un món fascinant d’atzucacs i anhels de llibertat. El mercat de Mossén Sorell era l’epicentre de tot allò i, en realitat, d’una València més discreta, a l’ombra del Mercat Central. Mossén Sorell? 

Carles Fenollosa, premi Lletraferit de novel·a en 2018, torna a les llibreries amb Irreductibles, una història de la llengua i la literatura dels valencians. Ja el teniu disponible en Drassana, però abans, per a fer boca, vos oferim esta peça romana d'un dels nostres millors autors.

La ciutat-jardí de Letchworth, la primera del món, nasqué de les inquietuds del periodiste i urbaniste Ebenezer Howard. La idea inicial era fer front als reptes que plantejava el creixent desplegament industrial de l’època victoriana. Hui Letchworth lluita per no convertir-se en un poble més de l’extraradi de la capital anglesa. Ens endinsem en l’orige, el concepte i la història de les ciutats-jardí, que també aplegaren a projectar-se en el cap i casal valentí.