Només un mag pot tocar amb aquesta dolçor i frescura amb 91 anys !!!. És el saxo tenor, i gran flautista no ho oblidem, FRANK WESS; una llarguísima trajectòria iniciada a l' època de les grans orquestres dels anys 40, una llarga estada de aprox. deu anys a la del Count Basie fent parella i contrast amb el més fogós Frank Foster i fent valer la seva capacitat com a compositor i arranjador. A la mort del Basie es va fer càrrec durant un temps de la direcció de l'orquestra, posteriorment com a freelance a la Clark Terry Big Band, a la de la Toshiko Akiyoshi, trobades esporàdiques amb el seu antic company Frank Foster etc... Va editar aquest "Magic 101" que estem escoltant i un lleugerament posterior Magic 201, l'any 2013, poc abans de morir. Acompanyament de luxe com sempre del pianista Kenny Barron, també fan un bon treball el contrabaixista Kenny Davis i el bateria Wynard Harper. Un disc molt maco i una emotiva versió "a capella" del All Too Sonn de l'Ellington..

Ens agraden els contrastos i és un bon contrast una segona part a càrrec del JOE MORRIS QUARTET. El disc "Balance" del 2014, comprat a la sortida del concert que ens van oferir aquest quatre músics la setmana passada als Cinemes Girona de Barcelona ( la setmana anterior van tocar al Sunset de Girona), és un treball de gran concentració i disciplina des de la premissa de la lliure improvitsació. Claredat expositiva en majúscules del guitarrista Joe Morris, la fantasia i la ruptura des de la viola del Mat Maneri, tots dos expressant-se amb molta llibertat aprofitant-se de l'impagable suport rítmic dels Chris Lightcap al contrabaix i Gerald Cleaver a la bateria.S'ha de conèixer el Joe Morris, nosaltres el varem conèixer en un disc anterior: Beautiful Existence, absolutament recomenable també i que podeu escoltar en un programa anterior al ARXIU ( Novembre 2013).