Arriba aquell moment de l’any en què mires enrere i et preguntes: i ara, què n’ha quedat, de tot això? Què ha quedat de totes aquestes converses, de tots aquests dilluns, de totes aquestes preguntes que hem anat obrint setmana rere setmana?

Acabem la serie de recomanacions de lectures d'estiu amb joan Salvador Gavina.

T’has plantejat mai que potser moltes de les decisions que prens, moltes de les coses que penses i fins i tot algunes de les reaccions que tens no neixen realment de tu, sinó d’una manera de viure que has anat aprenent sense ni adonar-te’n?

Diu el poeta: Caminante no hay camino. Se hace camino al andar. Al andar se hace el camino. Y, al volver la vista atrás, se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar.

Coneixes alguna persona que, només entrar en una habitació, sembla portar una mica més de llum? Fa més de cent anys, una escriptora nord-americana va imaginar una nena així. I el més sorprenent és que aquella història aparentment infantil continua fent-nos preguntes molt incòmodes.

En aquest episodi, en parlem.

Els romans deien tempus fugit: el temps fuig. Dos mil anys després, continuem repetint la mateixa frase. Però aquests dies, rellegint un llibre que m'acompanya des de fa molts anys, he començat a sospitar que potser ens estem fent la pregunta equivocada.

A vegades tinc la sensació que passem bona part de la vida preguntant-nos què ens falta per ser feliços, mentre deixem de mirar tot allò que ja hem rebut. I potser és justament aquí, en aquesta mirada agraïda sobre allò que som i allò que tenim, on comença una manera diferent d'entendre la vida.

Has tornat mai a un lloc que havia estat important per a tu i has tingut la sensació estranya que alguna cosa ja no era igual? No sempre sabem explicar què ha canviat, però de vegades aquests moments ens ajuden a descobrir que el temps no només transforma els llocs i les persones; també ens transforma a nosaltres.

Has sentit alguna vegada la faula de la granota i l’escorpí? Doncs en aquest episodi, en parlem.

Hi ha moments en què la vida no canvia gens, però dins teu alguna cosa es recol·loca i tot es comença a veure d’una altra manera. I potser és aquí, en aquest petit gir interior, on comença un canvi real que no depèn del que passa fora, sinó de com decideixes viure-ho.