El màxim golejador del futbol català no va tenir partit d'homenatge
Santi Triguero es va retirar el març del 2020 del futbol. Amb 322 gols a les seves esquenes en 22 temporades, el vilanoví va jugar a 2aB, 3a divisió i Primera Catalana. La pandèmia no li va permetre poder dir adéu a un esport on ell va donar més que va rebre. Amb 44 anys va deixar el futbol jugant a l'Igualada de 3a divisió i sense un partit d'homenatge, ni tampoc un últim partit. "La pandèmia ens va aturar la competició i ja mai més vaig tornar a jugar a futbol". Un any i mig després, el Futbol Català encara li deu un últim partit d'homenatge.
"El gol es té, no s'entrena"
Aquesta és una de les seves màximes, alhora que confessa que "el gol és com una droga". Així explica Triguero part de la seva trajectòria esportiva. És el màxim golejador de la història del Vilanova i la Geltrú amb 174 gols, una llegenda a Vilafranca, i va deixar una petjada inesborrable a Sant Andreu amb dos ascensos. De fet, quan sent el seu himne diu "encara se'm posa la pell de gallina". Jaume Creixell és el seu pare esportiu, i Triguero s’ha enfrontat, per exemple, al Barça B de Guardiola, i fins i tot va jugar amb la Selecció Catalana contra l’Argentina de Leo Messi.
"Puc anar a tots els camps de Catalunya i mirar la gent als ulls"
Santi Triguero és un exemple dins i fora el camp. Un referent a tots els camps de Catalunya, alhora que un exemple per entrenadors, àrbitres i jugadors. Després de 22 temporades, l'admiració dels seus rivals és màxima fins avui, així com tots aquells que s'hi han enfrontat. "Això és el meu gran tresor", confessa Santi Triguero.