"Em vaig despertar al cap de quatre dies d'estar lligada i no sabia on era. Em vaig aixecar bruta de dalt a baix." Fa més de vint anys, la Mercè Torrentallé va tenir un brot psicòtic en ple carrer i va ser diagnosticada d'esquizofrènia paranoide i depressió. La seva intensa feina com a activista demostra que les persones amb un trastorn mental tenen un paper per jugar a la societat i que poden tornar a recuperar la vida que la malaltia ha posat en pausa. Però això no és fàcil: la desinformació i l'estigma en són la causa.

Explorem la història de l'estigma, de la bogeria i de la Mercè amb Josep Maria Comellas, doctor en Medicina i professor catedràtic emèrit d'Antropologia a la Universitat Rovira i Virgili i amb els psiquiatres Eduard Vieta, Josep Manuel Menchón i Marta Carmona i amb l'activista Enriqueta Vidal.

"La inestabilitat emocional fa que estiguis jugant i et sentits genial, però quan ho has perdut tot i te'n vas a casa, penses que ets un monstre."

Quan només tenia 14 anys, en Josep -nom fictici- va posar una moneda dins d'una màquina escurabutxaques. Aquell gest innocent ha determinat la seva vida i l'ha deixat amb deutes que ara lluita per saldar.

Parlem de l'addicció al joc i de tots els problemes personals, familiars i socials que genera amb en Josep i la doctora Susana Jiménez, psicòloga clínica i coordinadora de la unitat d'addiccions comportamentals de l'Hospital Universitari de Bellvitge.

"Els trastorns mentals més greus, moltes vegades, ni es diagnostiquen en dones", diu la Dra. Gemma Parramon, cap de Secció d'Interconsulta i Psiquiatria d'Enllaç de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona.

Les dones són les grans oblidades de la salut mental. La sobreprotecció i infantilització històriques les han tancat a casa i les han allunyat dels tractaments, i la violència estructural que pateixen impedeix la seva recuperació: el 32% de les dones supervivents de violència tenen ansietat i el 20%, depressió. Per acabar-ho d'adobar, la majoria de psicofàrmacs estan pensats i provats només en homes. Repassem les dades, expliquem què és la "depressió estoica" i escoltem alguns casos mediàtics que demostren el biaix que reben les dones respecte dels homes quan es tracta de salut mental: Britney Spears, Maria Callas i Mina.

"Sentia un odi tan gran cap a mi mateix que, estigués com estigués, mai em veia bé", diu Jordi Figuerola, que té un TCA des de fa més de 20 anys.

A Catalunya, els trastorns de conducta alimentària (TCA) són la tercera causa de malaltia crònica entre els adolescents. L'actriu Ann Perelló va ser una d'aquestes adolescents i ara ha transformat la seva experiència amb l'anorèxia en el monòleg "NUA (Radiografia d'un trastorn)".

Parlem de les causes multifactorials d'aquest trastorn i de com es viu i se supera un TCA amb l'Ann i en Jordi, amb la doctora Teia Plana, coordinadora de la unitat de TCA del servei de psiquiatria i psicologia infantojuvenil de l'Hospital Clínic de Barcelona, i amb el doctor Javier Salvador, de l'Hospital Santa Maria de Lleida.

L'actor Javi Martín creu que la gent que té al voltant no el veu, està convençut que té ales i que s'eleva, passeja pel carrer amb la bata i un bombí i se sent eufòric. Però també cau en depressions profundes que l'han portat a l'intent de suïcidi. Martín està diagnosticat d'un trastorn bipolar, una malaltia mental crònica que afecta els mecanismes que regulen l'estat d'ànim. "Aquesta és l'única malaltia que existeix en què sentir-se bé és un senyal d'alarma", diu el Dr. Eduard Vieta, cap de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Clínic de Barcelona.

Es calcula que a cada aula, de mitjana, hi ha entre un i tres alumnes amb TDAH. Si aquests alumnes no reben un diagnòstic i un tractament adequats, les dades ens diuen que tenen més possibilitats de fracassar acadèmicament, de tenir alguna addicció o d'acabar a la presó.

En Jordi Vidal és cofundador de l'empresa de restauració UDON i només fa quatre anys va ser diagnosticat amb TDAH. Quan era petit "agafava un llibre i no podia passar de la primera pàgina", però ara dona feina a més de 1.000 persones amb els seus locals. Al tercer capítol de "Gent normal" fem una radiografia d'aquest trastorn i reflexionem sobre el seus aspectes positius i negatius amb els doctors Javier Salvador, de l'Hospital Universitari Santa Maria de Lleida, i Josep Antoni Ramos Quiroga, de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.

Cada vegada hi ha més joves amb problemes de salut mental i cada vegada es manifesten més aviat. Els intents de suïcidi entre noies van augmentar en un 195% entre el març del 2020 i el març del 2021. La Idoia, filla de la Mireia Hernández, és un d'aquests casos: "La Idoia s'autolesionava constantment per castigar-se, per desinhibir-se o per desfer-se de la sensació de malestar emocional. Fins que va fer un pas més". La Dra. Anna Sintes, psicòloga clínica de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, ens explica per què ha esclatat el malestar emocional entre els joves a tot el món. Al segon capítol de "Gent normal", abordem la salut mental dels adolescents i ens centrem en les autolesions no suïcides i els intents de suïcidi.

El trastorn obsessiu compulsiu (TOC) és una malaltia que afecta una de cada cinquanta persones, que pot ser incapacitant i que sol combinar obsessions (pensaments, imatges o impulsos que causen ansietat, por o malestar) amb compulsions, que són rituals per reduir l'angoixa i el pànic que generen les obsessions. Recollim el testimoni de l'escriptor Matthew Tree, víctima del trastorn dels 15 als 20 anys, i de l'Anna Maria Merino, que fa més de 30 anys que el pateix.