Guia d'orquestra

"Constrast de caràcters"

En aquest episodi comentem el primer moviment d'aquesta simfonia que té una estructura especial basada en el contrast de caràcters entre dues parts que es van alternant des del principi fins al final.

Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de la Orquestra Filharmònica de Viena, sota la direcció de Lorin Maazel.

Gustav Mahler (1860-1911)

Simfonia núm. 9 (1908-1909)

Guia d'orquestra

"Neoclassicisme"

El ballet Pulcinella representa la primera obra de la llarga etapa neoclàssica de Stravinski. N'analitzem les seves característiques principals.

Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de la Philharmonia Orchestra, sota la direcció de Robert Craft.

Ígor Stravinski (1882-1971)

Pulcinella. Ballet complet (1920)

Guia d'orquestra

"Neoclassicisme"

El ballet Pulcinella representa la primera obra de la llarga etapa neoclàssica de Stravinski. N'analitzem les seves característiques principals.

Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de la Philharmonia Orchestra, sota la direcció de Robert Craft.

Ígor Stravinski (1882-1971)

Pulcinella. Ballet complet (1920)

Guia d'orquestra

"La llàgrima de Mannheim"

Un gir melòdic que comença amb una dissonància, conegut com a llàgrima de Mannheim, protagonitza el primer i l'últim moviment d'aquesta simfonia.

Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de l'Orquestra Simfònica de Chicago, sota la direcció de Claudio Abbado.

Piotr Illitx Txaikovski (1840-1893)

Simfonia núm. 4 (1877)

Guia d'orquestra.

"Un testament musical"

Strauss no va concebre les quatre últimes cançons que va escriure com una obra, però tant pels poemes escollits com per la música, podem considerar aquestes Quatre últimes cançons com el seu testament musical.

Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de Jessye Norman, soprano, i l'Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig, sota la direcció de Kurt Masur.

Richard Strauss (1864-1949)

Quatre últimes cançons (1948).

Guia d'orquestra.

"Material de construcció"

El primer moviment d'aquest concert té una extensió molt més gran que les obres similars precedents. Comentem com Beethoven assoleix aquestes grans dimensions.

Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec d'Itzhak Perlman, violí, Yo-Yo Ma, violoncel i l'Orquestra Filharmònica de Berlín, sota la direcció de Daniel Barenboim.

Ludwig van Beethoven (1770-1827)

Triple concert per a violí, violoncel i piano en do major, Op. 56 (1803)

Guia d'orquestra

"Els segons moviments"

Tots els segons moviments dels concerts de per a piano i orquestra de Beethoven tenen elements comuns. Només el del quart concert és diferent.

Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat dues versions, respectivament, a càrrec de Martha Argerich, piano, i la Philhamonia orchestra, sota la direcció de Giuseppe Sinopoli, i de Maurizio Pollini, piano i l'Orquestra Filharmònica de Berlín, sota la direcció de Claudio Abbado.

Ludwig van Beethoven (1770-1827)

Concerts per a piano (integral)

Guia d'orquestra

"La viola"

La viola, instrument molt estimat per Mozart, té unes característiques especials degut a les seves dimensions més petites del que seria ideal.

Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de Norbert Brainin, violí, Peter Schidlof, viola i l'English Chamber Orchestra, sota la direcció de Alexander Gibson.

Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)

Simfonia concertant, per a violí, viola i orquestra (1779)

Guia d'orquestra

"El compositor i la mort"

Rakhmàninov era un home obsessionat amb la mort, i el tema musical que han utilitzat sovint els compositors per representar la mort és el Dies irae, cant gregorià que es cantava a la missa de difunts.

Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de la London Symphony Orchestra, sota la direcció de Valery Gergiev.

Serguei Rakhmàninov (1873-1943)

Simfonia núm. 2 (1907)

Guia d'orquestra

"El neoclassicisme de Nielsen"

En aquest episodi comentem les característiques bàsiques de l'estil neoclàssic, propi del compositor danès Carl Nielsen.

Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de Toke Lund Christiansen, flauta, i la Danish National Radio Symphony Orchestra, sota la direcció de Michael Schonwandt.

Carl Nielsen (1865-1931)

Concert per a flauta i orquestra (1926)

Guia d'orquestra