Avui us portem Hambre, Fam, de Knut Hamsun, un clàssic indiscutible de la literatura.
Aprofitem que l’editorial Nòrdica n’ha publicat una edició preciosa amb una nova traducció al castellà de Kirsti Baggethun i AAsunción Lorenzo i amb un fantàstic pròleg de Kiko Amat, on es diu que Hamsun es va inventar una manera d’escriure que es consolidaria unes dècades més endavant.
L’última traducció al català la va fer Empúries l’any 2008, però ara aquest llibre està descatalogat.
La trama de Hambre no pot ser més senzilla. Un jove que viu a Oslo cap al 1890, que es dedica al periodisme i que vol ser escriptor, veu com els ingressos que rep per les seves peces són tan minsos que es veu abocat a la misèria més absoluta i, en definitiva, a la fam i la misèria.
Aquesta precarietat brutal no afectarà la seva vocació ni els seus valors, on l’orgull i la dignitat s’alçaran amb una força sorprenent, duent-lo, per exemple, a donar almoina a altres persones necessitades quan el protagonista d’aquesta història, que no té nom, cobra alguna feina.
La novel·la té una fluïdesa i una frescor que semblen impossibles per a una obra escrita fa 150 anys. Precisament aquesta modernitat de l’estil, la temàtica i la perspectiva l’han convertit en un clàssic incontestable.
Hi ha molts recursos nous i trencadors en aquest llibre: des del tractament del temps narratiu, que va saltant del present al passat de forma constant, fins a la forta dimensió psicològica del narrador en primera persona. També hi trobem una mirada interior marcada per un cert patetisme, un humor autoirònic que sovint s’enfonsa en la pròpia precarietat, i una nuesa i austeritat en la descripció de les accions que van fer que grans figures del realisme brut com John Fante o Charles Bukowski el citessin com a referent.
Hambre, de Knut Hamsun, és la recomanació d’aquesta setmana a Pila de Llibres.
Dioni Porta, Llibreria Obaga.