Un dels bons pianistes de les dècades dels 50 i 60’s Hampton Hawes va adaptar la primera influència del Bud Powell a la música que es feia a la West Coat californiana i va tocar amb alguns dels seus millors solistes ( Sonny Criss, Wardell Gray, Howard McGhee, Teddy Edwards, Shorty Rogers ….). En aquest For Real! del 1958 s’envolta de músics com el Harold Land , un injustament poc reconegut saxo tenor, el contrabaixista Scott LaFaro, poc abans de ser part fonamental en el potser millor trio del Bill Evans i el bon bateria Frank Butler. Tots quatre particularment inspirats en aquest For Real!.

L’associació Thad Jones trompetista, compositor i arranjador amb el bateria Mel Lewis va aportar una de les millors Big Bands dels 60 i 70’s, una referència per formacions posteriors ( un exemple serien els quintets del Phil Woods) i i una escola per la que van passar músics importants com els Joe Farrell, Pepper Adams, Jimmy Kneeper, Jon Faddis, Billy Harper …. Aquest atípic Thad Jones/ Mel Lewis Quartet de l’any 1977, ens presenta una relaxada actuació en directe amb uns músics que s’ho passen la mar de bé interpretant una sèrie d’standards amb un aire molt personal i un gran sentit de l’humor. Harold Danko al piano i Rufus Reid al contrabaix completen el quartet en ‘aquest excel·lent directe.