Històries del Liceu

Al llarg dels seus 175 anys d'història, el Liceu ha patit diverses desgràcies, però sempre ha pogut superar-les. Repassem algunes de les més destacades amb Josep Caminal, antic director general del Liceu; Juan Carlos López, antic cap de Bombers de Barcelona, que l'any 1994 va viure l'incendi del Liceu molt de prop; Margarida Parellada, descendent de la família Cardellach, diversos membres de la qual van morir a causa de la bomba que van llançar al Liceu l'any 1893, i Víctor Garcia de Gomar, director artístic del Liceu.

Crèdits imatge: Acció d'Eugenio Ampudia titulada "Concert per al biocè", es va dur a terme el 22 de juny del 2020 al Gran Teatre del Liceu. Arxiu Fundació del Gran Teatre del Liceu.

L'orquestra i el cor del Gran Teatre del Liceu són dos dels elements essencials del teatre, en aquest capítol ens hi aproximem gràcies a Josep Pons, director musical del Liceu, i Pablo Assante, director del cor.

Crèdits imatge: Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu, Josep Pons i Pablo Assante. Foto d'Ígor Cortadellas. Arxiu Fundació del Gran Teatre del Liceu.

Des dels seus orígens, el Liceu ha tingut una estreta relació amb el món de la dansa, i això és el que volem explicar-vos en aquest capítol. Ens hi ajudaran Jordi Pujal (mànager, divulgador musical i president de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sitges Casino Prado Suburense, i Mercè Núñez, ballarina solista de l'antic cos de ball del Liceu.

Crèdits imatge: Ballet del Gran Teatre del Liceu. Autor Pérez de Rozas. Arxiu Fundació del Gran Teatre del Liceu.

En un teatre d'òpera com el Gran Teatre del Liceu hi podem trobar una gran varietat d'oficis, alguns de molt singulars. En aquest capítol descobrirem la feina del mestre apuntador amb Jaume Tribó; la de la repertorista amb Vanesa García Diepa; els sobretítols amb Glòria Nogué; la directora de producció i adjunta en la direcció artística, Leticia Martín; i el director artístic, Víctor Garcia de Gomar.

Crèdits imatge: El mestre apuntador del Liceu, Jaume Tribó. Arxiu Fundació del Gran Teatre del Liceu.

Quan anem al Liceu veiem tot el que passa al damunt de l'escenari, però què passa abans, durant i després d'una representació? Fem un recorregut per l'escenari amb la Xesca Llabrés, regidora del Liceu des de l'any 1988.

Crèdits imatge: Assaig de "Kàtia Kabànova" al Liceu. Temporada 2018-2019. Arxiu Fundació del Gran Teatre del Liceu.

Sabies que el Liceu va ser el Teatre Nacional de Catalunya? Per entendre-ho ens hem de traslladar a la Guerra Civil, i hi anirem acompanyats d'Enric Calpena, periodista i historiador, així com de Francesc Foguet, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Crèdits imatge: El Liceu com a Teatre Nacional de Catalunya. Arxiu Fundació del Gran Teatre del Liceu.

El Gran Teatre del Liceu és un teatre d'òpera, però no s'hi programen només òperes. Fem un recorregut pels espectacles que es programaven en els primers anys del Liceu i els que es programen actualment. Ens hi acompanyen Jaume Tribó, mestre apuntador del Liceu; Valentí Oviedo, director general del Gran Teatre del Liceu; Lluís Permanyer, periodista i cronista, i Enric Calpena, periodista i historiador.

Crèdits imatge: Recital Sondra Radvanovsky i Piotr Beczala al Liceu. Fotògraf Antoni Bofill. Arxiu Fundació del Gran Teatre del Liceu.

L'any 1837 naixia el Conservatori del Liceu, i amb ell la gènesi de l'actual Gran Teatre del Liceu. Maria Serrat, directora general del Conservatori del Liceu; Benet Casablancas, compositor i antic director acadèmic del Conservatori; Eduard Giménez, tenor i antic professor de cant del Conservatori, i Serena Sáenz, soprano que va formar-se al Conservatori, ens ajudaran a entendre la història d'aquesta institució històricament relacionada amb el Gran Teatre del Liceu.

Crèdits imatge: Conservatori del Liceu. Arxiu Fundació del Gran Teatre del Liceu.

La relació entre un teatre i el seu públic és molt estreta, i en el cas del Liceu molt singular. En aquest capítol coneixerem la rivalitat entre el públic liceista i el del Teatre de la Santa Creu, però també un ofici desaparegut, la claca, a més de les institucions creades, precisament, pel públic del teatre. Ens hi ajudaran Joan Fuster, historiador i professor a la Universitat Oberta de Catalunya; Albert Vilardell, durant molts anys crític musical i d'òpera en diaris com El Mundo o revistes com Scherzo i Ritmo; Jordi Pujal, vocal de l'Associació d'Amics del 4t i 5è pis; Jaume Graell, president d'Amics del Liceu; Juan Molina, president de la Junta de Benefactors Joves del Liceu, i Josefina Bas, del Cercle del Liceu.

Crèdits imatge: Públic al Gran Teatre del Liceu (1966). Arxiu Fundació del Gran Teatre del Liceu.

En l'actualitat el Liceu és un teatre de titularitat pública gestionat per una Fundació, però en els seus orígens era un teatre privat. Què va motivar aquests canvis? Manel Bertrand, membre de l'antiga Societat de Propietaris; Josep Maria Bricall, catedràtic jubilat d'Economia de la Universitat de Barcelona; Narcís Serra, exalcalde de Barcelona, i Helena Roca, cap de mecenatge del Liceu, ens ajuden a entendre aquesta evolució.

Crèdits imatge: "Turandot" de Núria Espert, òpera que va reinaugurar el Liceu la temporada 1999-2000. Arxiu Fundació del Gran Teatre del Liceu