Visitem les Dolomites per trobar-nos un parell d'operaris que debaten si és bona idea forçar el sistema de seguretat d'un telefèric que s'ha quedat bloquejat per culpa del vent. Sembla evident que és una idea pèssima, però ells s'acaben decantant per forçar-lo, un fet que acaba provocant el pitjor accident de la història d'aquest mitjà de transport. La d'aquest capítol és una història d'alta volada, d'aquelles que demostren que quan les coses no funcionen, el millor que es pot fer és no tocar res.

No, en Dracó d'Atenes no és cap tirà ni cap dictador, simplement és un legislador d'Atenes, una espècie de funcionari públic que està al servei del poble. Ell vol el millor per a Atenes i per als seus conciutadans. En Dracó d'Atenes s'ha proposat acabar amb la delinqüència, vol una Atenes lliure de crims. La seva política és de tolerància zero davant dels criminals. "I com ho farà?", us deveu preguntar. Doncs molt senzill: tots els delictes, per petits que siguin, seran castigats amb la mort. Ningú robarà ni una trista poma!

En Burke i en Wills són dos britànics pixatinters que han aterrat a la salvatge Austràlia creient-se Indiana Jones. Una gent que no ha trepitjat mai el desert australià s'ha proposat travessar l'illa de sud a nord. Són tan tanoques que l'expedició que han organitzat no compta amb exploradors experimentats, perquè el senyor Burke opina que aquesta mena de gent fa pudor. De fet, en Burke s'ha fet portar una banyera de marbre per poder-se banyar mentre va explorant el continent! A veure com acabarà tot plegat.

L'any 1893, el port de Santander és la zona zero d'un pet enorme provocat per un vaixell que va carregat de 1.700 caixes de dinamita! Els estibadors intenten evitar que el vaixell amarri al port, però el capità, llest com una fura, els enganya dient que porta bigues i quatre caixes de queviures. Dinamita? Quina dinamita? És llavors quan el vaixell pateix un incendi, la dinamita comença a cremar i... la gent, en lloc de fugir, es queda mirant l'espectacle. Famílies senceres venen de tot Santander per veure els focs artificials. Error.

En plena carrera espacial entre estatunidencs i soviètics, els francesos no volen ser menys que els seus rivals. Les potències de veritat ja fa dies que han enviat éssers vius a l'espai. La Laika n'és un bon exemple. Doncs bé, els francesos han decidit enviar-hi una gata! Un coi de gata treta d'una colònia de gats. Després de centrifugar-la i fer-li mil i una proves, la Félicette es converteix en el primer felí enviat a l'espai.

De passejos que acaben en desastre ja en portem uns quants, però la passejada que ve a continuació serà de les dures. En aquest capítol vivim la fam que van provocar les polítiques repressives de Ióssif Stalin, que van provocar la mort per inanició d'uns... 7 milions de pagesos ucraïnesos! Atureu-vos a mirar bé aquest tros d'història, perquè val la pena. Els que ho van patir van batejar-ho com Holodomor, que en ucraïnès vol dir, literalment, "morir-se de fam".

Si el gran incendi de Chicago (1871) el va provocar una família de babaus que van calar foc al paller de la seva granja, el gran incendi de Londres (1666, bona data!) el va provocar un forner massa refiat. Avui passegem per aquest fet històric que cremarà el barri antic de Londres i que calcinarà l'antiga catedral de Sant Pau. El millor de tot plegat és la inoperància de l'alcalde, a qui interpreta Arnau Tordera, un britànic estirat que no mou un dit ni que el matin (l'alcalde, no l'Arnau!).

Ja no podem dissimular més: hem trobat un filó amb els mags morts. Us portem la història d'en Chung Ling Soo, un mag estatunidenc que es fa famós gràcies a "la bala atrapada", un truc que consisteix a caçar amb les dents el projectil que li dispara la seva ajudant. L'encarregat de fer de mag és en Fel, i se'n surt prou bé. Llàstima que la Mercè, l'ajudant, té més dificultats a l'hora d'entendre el funcionament del truc. Entre una cosa i l'altra, l'actuació acaba com el rosari de l'aurora.

Anem a una època en què els pagesos catalans s'estan fent d'or gràcies al vi. França és assolada per la plaga de la fil·loxera, un insecte volador que es carrega les vinyes, i això ha deixat els productors catalans com els únics a qui comprar vi. El venen al preu que volen i s'estan fent rics. Si més no, fins que aquest coi d'insecte arriba a casa nostra. A partir de llavors, l'opulència es torna misèria i als que s'havien acostumat a lligar els gossos amb llonganisses els toca estrenye's fort el cinturó.

En aquest capítol, vivim les hores prèvies del casament entre la princesa Margot de França, catòlica i filla de l'anomenada reina negra, amb el protestant (un protestant que protesta per tot) Enric de Navarra. La unió ha de servir perquè els hugonots i els catòlics francesos facin les paus després de tres guerres religioses, a veure com acaba tot plegat. Hem de fer especial menció a l'actuació de la Mercè fent de la Caterina de Mèdici, la reina negra, que va ser qui va tenir aquesta genial ideal del casament.