Napoleó i els seus soldats ens aporten unes bones passejades. Aquest cop ens hem de situar a Egipte, en ple estiu. El sol cau a plom i els soldats francesos estan cavant una trinxera quan, de cop: catacrec! Acaben de topar amb una pedra enterrada. Porten tot el sant dia desenterrant rocs, però aquest sembla especial: està tallat per l'ésser humà i també porta unes inscripcions misterioses. Sense voler, acaben de descobrir la clau per desxifrar els jeroglífics de l'antic Egipte.

En aquest capítol, vivim una de les passejades més estranyes que hem tingut fins ara. Fixeu-vos-hi: passejant una estoneta, ens mengem 10 dies del calendari de cop. El 5 d'octubre de 1582 va passar a ser el 15 d'octubre. Aquest fenomen tan curiós es va produir perquè el papa de torn va collar perquè s'implementés el calendari gregorià. Per cert, el papa es deia Gregori, i d'aquí ve el nom. Resulta que el calendari julià tenia unes imprecisions que s'havien d'acabar d'ajustar. Coses del Vaticà.

El Thomas Austin és un nou-ric arrogant, un malcarat provinent d'Anglaterra que s'ha establert a Austràlia i a qui li ha sortit bé la jugada. Aquest home és el protagonista d'aquest capítol, i l'Arnau ens el sabrà fer a la perfecció. Resulta que aquest geni s'ha fet portar 24 conills d'Anglaterra per engegar-los pels voltants de la seva granja, a veure si s'adapten al sòl australià. Els conills s'han adaptat tan bé que 24 exemplars, al cap dels anys, s'han convertit en deu bilions! Una plaga mai vista!

El número 261 és el dorsal que la nostra amiga Kathrine Switzer (interpretada per la Mercè) porta durant la seva participació en la marató de Boston del 1967. Què té d'especial aquesta marató? Resulta que la Kathrine té prohibit participar-hi, però la mossa decideix tirar milles. Els experts de l'època li diuen que val més deixar-ho estar, que córrer aquestes distàncies és molt perillós per a una dona. Fins i tot el seu entrenador li diu que li pot caure l'úter si decideix fer la marató!

El desastre de la latrina de la catedral d'Erfurt és un merder de proporcions bíbliques. Tots els nobles de la regió s'han reunit a la catedral per discutir temes de cavallers feudals: que si aquelles terres són meves, que si has de retre vassallatge a tal persona o a tal altra... Coses de l'edat mitjana. El primer pis de la catedral d'Erfurt no està preparat per a aquella gentada, el terra cedeix i els presents cauen a dins d'un femer gegant, allà on van a parar tots els excrements del clergat.

L'atropellament del senyor Antoni Gaudí ja sabem com va anar, però sempre va bé fer una passejada ràpida amb el gos, no fos cas que descobrim algun aspecte d'aquell accident que ens hagi passat per alt. També aprofitem per fer una mica el tafaner per la Barcelona dels anys 20, a veure com vivien els nostres avantpassats. L'únic que hem de vigilar és que al gosset no l'atropelli un tramvia. Per cert, a Antoni Gaudí l'interpreta en Xuri magistralment.

Al Fel li toca un paper ben galdós: ha d'interpretar en John Booth, l'assassí del president Abraham Lincoln. Resulta que el John és un actor de teatre que viu a Washington; té fama i una bona posició social. El nano té la vida solucionada. El problema és que el John odia l'Abraham Lincoln i tot el que representa. El mala peça del John és un sudista convençut i és ell qui organitza (i executa) el primer magnicidi dels Estats Units d'Amèrica.

Un festival de música electrònica en una illa paradisíaca. No us hi apunteu per fer un passeig ràpid amb el gos? Sorra blanca, mar cristal·lina, jovent ric i guapo ballant durant la posta del sol... El festival Fyre és una idea molt ambiciosa (potser massa) d'un somiador que, segons el Fel, està de mala sort. El festival no s'arriba a celebrar per culpa d'uns petits errors burocràtics. La idea era bona, el passeig serà desastrós.

Ens trobem uns carrers de Londres bruts; plens de merda i contaminació de les fàbriques. Ens espera un relat dickensià, amb gent dormint a les plantes baixes de les fàbriques. En plena segona Revolució Industrial, la misèria humana, els baixos instints i la cobdícia dels empresaris afloren i s'ajunten per crear una mescla molt curiosa (i també perillosa). La inundació de cervesa de Londres no és cap broma. Hi haurà morts i tot!

Aquest passeig és d'altura. Acompanyem un aviador boig que va decidir agafar una avioneta i plantar-se a la plaça Roja de Moscou. Una temeritat? Home, una mica potser sí. Sobretot si tenim en compte que ens situem en plena guerra freda, quan les relacions entre l'oest i el bloc comunista són d'allò més tenses. Encreuem els dits perquè les defenses russes no ens abatin. Sort en tenim que la Neu és una gossa valenta i no es mareja.