Quan pensam en una madona mallorquina, pensam en algú com la nostra protagonista d'avui, valenta, emprenedora i fins i seductora.

El pintor i arquitecte jueu que fugint de la barbarie nazi arriba a Eivissa per fer-hi arribar el Bauhaus integrat en l’arquitectura tradicional pitiüsa.

Un home que darrera el vol de les abelles es convertirà en un pioner en la modernització de l'illa de Menorca!

No hi ha discussió que són els nostres Romeu i Julieta de proximitat, una història d'amors impossibles KM 0... La diferència és que la d'en Shakespeare era simple literatura i la nostra va ser real!

Tot i que el personatge d'avui no és precisament cap heroi, és clau per entendr un dels episodis més convulsos de la nostra història.

El geni de la música que va demostrar que ser mallorquí no vol dir haver nascut a Mallorca, si no viure i entendre la vida mallorquinament!

El filòsof, el beat que un bon dia va decidir que el català es podia utilitzar per escriure sobre filosofia, ciència i religió, dit d'altra manera, que el català era una llengua digna per escriure sobre coses importants.

Un valent que va superar les supersticions des Vedrà... possiblement el primer que va trobar el misticisme a l'illa d'Eivissa!

Una història de pel·licula, o de poesia o de cançó, o de teatre, o de país... una història de vida.

Contava que un bon dia un senyor li va dir: “Mira que se necesita ser desgraciado para ser negro y cantar en mallorquín”

En la setmana en que hem celebrat el dia de la nina i la dona en la ciència, presentam una Idèntica que no tant sols va ser científica fa més d'un segle, sino que a més, va ser la primera universitària oficial de medicina a tot l'estat!