La selecció femenina de waterpolo segueix imparable. Fa escassos dies, l’equip que entrena Miki Oca, amb les mataronines Marta Bach i Roser Tarragó a les seves files, es convertia en campió d’Europa. Tercera final en tres anys i tercera medalla, aquesta, al igual que la del mundial, d’or. Un altre títol que reafirma a la jove selecció espanyola, com a la més efectiva del continent.
Ara Marta Bach i Roser Tarragó gaudeixen d’unes merescudes vacances fins que tornin a competir a partir del 12 d’agost, a la Copa del Món de Rússia.
Encara tenen molt present però, la final d’aquest recent acabat europeu davant Holanda. Una final, que van guanyar per 10 gols a 5 i en la que les dues waterpolistes coincideixen a l’afirmar que l’experiència dels últims anys va ser determinant en el desenllaç final.
Una final que, tot i la igualtat, va ser més còmode que el partit previ davant Hongria. Un partit, en el que les de Miki Oca van topar-se amb un conjunt molt sòlid i amb tot un públic en contra.
Per la seva banda Roser Tarragó es convertia en la segona màxima golejadora de la competició amb 16 gols, per darrere de la hongaresa Rita Keszthelyi. La jugadora mataronina, està molt satisfeta amb el seu paper en aquest Europeu. Explica, que en aquest campionat ha agafat un altre rol dins l’equip, un paper més xutador, i que per això ha marcat més gols.
En l’àmbit més personal, Roser Tarragó, que ha estat aquesta temporada jugant als Estats Units, afirma que el seu creixement com a jugadora, durant aquest temps, a estat evident. Una millora en la condició física i la confiança que Tarragó ha traslladat en el seu paper amb la selecció.
Qui també està contenta amb el seu progrés en quan a minuts i responsabilitat dins l’equip de Miki Oca és Marta Bach. La jugadora ha aprofitat el temps del que ha disposat i afirma estar satisfeta perquè sent que evoluciona com a jugadora.
La medalla Europea és un altre èxit per aquest equip femení de waterpolo, un equip, que ja consolidat en l’elit mundial d’aquest esport, segueix tenint molt de futur. La més veterana és la capitana, Jennifer Pareja, qui aquest passat mes de maig va fer 30 anys, mentre que la mitjana d’edat de l’equip es mou entre els 23 i els 24. Unes xifres, que permeten a l’equip i al seu entrenador, seguir treballant en bloc amb els ulls posats en l’or dels Jocs Olímpics de Rio de 2016.
Un or Olímpic que posaria el colofó a una generació daurada, que en tres anys s’ha penjat una plata als Jocs de Londres, un or als Mundials i ara aquest altre or a l’Europeu. Al darrere d’aquests èxits esportius expliquen, hi ha molta feina i un grup molt unit.