D’un camp de sorra a l’antic Parc Central o una pista que feia baixada a l’escola Salesians, a una moderna instal•lació esportiva amb el pavelló Teresa Maria Roca. De quatre amics que gairebé practicaven l’handbol per obligació, a 19 equips i més de 250 jugadors. D’un esport desconegut i completament minoritari, a un club consagrat com una de les entitats amb més tradició i arrelament a la ciutat. El Club Joventut Handbol Mataró bufa les espelmes del seu cinquantè aniversari recordant el seu passat, i amb les bases ben establertes per viure el present i construir el futur.
L’handbol va arribar a la capital del Maresme l’any 1953 de la mà de José Vázquez “Pepiño”, 15 anys després del primer Campionat del Món de seleccions nacionals que es va disputar a l’Alemanya nazi i que va guanyar la selecció amfitriona. En el panorama europeu i mundial aquest esport va tardar en arrelar, com ho demostra el fet que el segon Campionat del Món no es va disputar fins l’any 1954, quan aquest esport ja es practicava a Mataró. Si bé és cert que la II Guerra Mundial va frenar la dinàmica de moltes competicions internacionals, també sembla força il•lustratiu el fet que el primer Campionat d’Europa de seleccions no es va jugar fins l’any 1994. El cas és que l’handbol, a Mataró, també va haver de lluitar per fer-se el seu espai i establir-se a la ciutat d’una manera organitzada i permanent.
La primera dècada va veure el naixement d’alguns equips que, amb el pas dels anys, anirien desapareixent. En qualsevol cas, aquells moviments d’aficionats a l’handbol suposarien l’embrió del futur Joventut, que veuria la llum l’any 1963. Vicenç Carrés, un dels pioners d’aquest esport a la ciutat, i president del Joventut del 1968 al 1970, recorda que el primer equip d’handbol estava vinculat al Club Esportiu Mataró de futbol, i que els primers anys van haver de picar pedra.
El naixement del Joventut Handbol Mataró a la dècada dels 60 va permetre aixoplugar, sota un sol paraigües, tots els mataronins que volien fer de l’handbol el seu esport. Carrés recorda que el Parc Central i els Salesians, van ser les primeres i modestes “seus” esportives del club de recent creació.
L’any 2007 quedava inaugurat oficialment el pavelló Teresa Maria Roca. El Joventut Handbol Mataró es convertiria en el principal usuari d’aquesta instal•lació municipal amb l’objectiu de fer arrels en aquest pavelló després de molts anys a l’Eusebi Millán. L’incombustible Josep Nonell, president del club durant gairebé tota la seva existència (en total són unes quatre dècades al capdavant del Joventut), ha viscut tots els canvis de residència de l’entitat.
Teresa Maria Roca i Vallmajor dóna nom a la casa del club. Va ser una de les esportistes mataronines més destacades i polifacètiques. Jugadora internacional d’handbol i campiona estatal de salt d’altura, la seva tasca al Joventut sempre és recordada i molt valorada. Lluïsa Rodríguez, jugadora i entrenadora de l’entitat durant 15 anys, glossa la figura de Teresa Maria Roca.
Seguint en el capítol de personalitats del club, Josep Nonell, a qui ja hem escoltat, és, segurament, la personificació del Joventut Handbol Mataró. Sempre al peu del canó, la seva tasca a capdavant de l’entitat és impagable. Ell reconeix que ja són molts anys com a president i que les joves generacions hauran d’agafar el relleu més d’hora que tard. Carme Vidal, jugadora i entrenadora del Joventut durant els anys 70, creu que Nonell és el pal de paller de la institució.
Però recuperem el fil cronològic de la història del Joventut per situar-nos als anys 60. Al llarg d’aquesta dècada, el club consolida el seu nom i la seva posició com a entitat de referència a la ciutat per a la pràctica de l’handbol. Tant és així que al final de la dècada comencen a aparèixer els primers noms de jugadors de reconegut prestigi que acabarien fent carrera a clubs professionals. És el cas de Joan Fèlix Martínez, que es va formar al Joventut i que va fitxar per tot un campió de Recopa, el Granollers.
Després del seu pas per la capital de l’handbol català, Martínez acabaria jugant al Barça, l’equip històricament més potent de l’handbol europeu. Però més enllà dels casos de jugadors formats a la casa i que han acabat competint a l’ASOBAL (segurament l’últim exemple més conegut és el de l’extrem Sergi Fuster), la vocació del Joventut Handbol Mataró sempre ha estat formar persones situant els valors socials i de l’esport per sobre de qualsevol afany lucratiu. Així ho remarca una de les figures més destacades de l’equip aquestes últimes temporades, el lateral i golejador Sergi Rodríguez.
En aquest mateix sentit, Carme Vidal considera que l’ambient familiar és un dels principals actius del Joventut Handbol Mataró. El club ha crescut a nivell humà i estructural, però manté l’essència familiar i propera que ja el caracteritzava als anys 70. Vidal ho il•lustra amb una anècdota d’aquella època.
Un altre dels valors afegits del Joventut és la capacitat que ha tingut, al llarg dels anys, per cuidar la seva secció femenina. De fet, estem parlant d’un dels clubs de la ciutat que més bé ha treballat en el camp de la igualtat d’oportunitats entre sexes. Júlia Pausas va ser pivot de l’equip des del 1976 al 1988.
El Joventut Handbol Mataró arriba al mig segle de vida en un moment dolç i amb les bases ben establertes de cara el futur. El seu president aposta per seguir treballant amb la instal•lació esportiva actual, el Teresa Maria Roca, i d’aquesta manera enfortir encara més la branca social del club.
19 equips, amb els respectius sèniors competint a categories dignes, un club sanejat econòmicament, i amb una tradició i massa social llaurada en dècades d’esforços. El Joventut Handbol Mataró bufa les espelmes amb alegria. Fins el dia 3 de novembre es pot veure a l’Ateneu de la Fundació Iluro l’exposició “50 Anys del Club Joventut Handbol Mataró”.
