En aquest episodi del meu Racó comparteixo un testimoni viscut en primera persona que em porta a reflexionar sobre una qüestió clau per a la cohesió social i la integració: el paper de la llengua. A partir d’una experiència quotidiana, analitzo fins a quin punt podem ajudar les persones immigrades a integrar-se al nostre país mantenint-nos en català en les converses habituals, en lloc de canviar automàticament al castellà. La reflexió s’adreça tant a les persones arribades amb els moviments migratoris de principis d’aquest segle com a aquelles que van arribar durant la dècada dels anys setanta del segle passat. Parlo de la importància de la constància lingüística, de la confiança en la capacitat d’aprenentatge de qui arriba i de com l’ús normal i natural del català pot esdevenir una eina d’inclusió, participació i arrelament a la societat que els acull.

aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X