En aquest nou episodi del meu Racó, abordem dues realitats d'actualitat que, tot i semblar distants, comparteixen un mateix fil conductor: la necessitat de recuperar el seny i la responsabilitat individual en l'ús de la tecnologia.

En la primera part de l'episodi, analitzem la creixent polarització que es viu a la nostra societat. Reflexionem sobre com les xarxes socials s'han convertit en un altaveu que amplifica els extrems, afavorint el conflicte per sobre del diàleg i transformant la nostra manera de relacionar-nos i debatre.

A la segona part, el focus se centra en l'ús actual de la intel·ligència artificial, especialment des de la perspectiva de les persones cegues. S'exposa el risc i la inseguretat que suposa confiar en eines que encara pateixen fallades greus, i com un error d'apreciació d'aquests sistemes pot posar en perill real la integritat física dels usuaris. L'episodi tanca amb una crida directa a la prudència, exigint un ús molt més conscient, crític i assenyat d'aquestes tecnologies.

aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest nou episodi d'El meu racó, abordem la situació extrema d'aquest estiu i les temperatures rècord que estem patint. Ens preguntem com és possible que, davant d'una evidència tan clara, encara hi hagi qui posa en dubte l'existència del canvi climàtic. Reflexionem sobre el futur del nostre planeta i llançem un avís directament des del cor: si continuem a aquest ritme en els pròxims anys, d'aquí a 50 anys serà completament impossible viure enlloc i no quedarà ningú a la Terra. Una conversa necessària i urgent sobre la crisi climàtica i el futur que estem posant en risc.

aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi d'El Racó de Josete comparteixo una reflexió arran de la intervenció de la meva amiga Cristina Cano, del pòdcast Crist i Existència, i d'una altra mare d'un infant amb discapacitat al programa El Balcó, de SER Catalunya.

Durant la conversa es van posar en valor les millores impulsades per l'Ajuntament de Barcelona per facilitar la participació dels infants amb discapacitat als casals d'estiu. Uns avenços que mereixen ser reconeguts, però que també ens conviden a continuar treballant perquè la inclusió sigui una realitat plena i no una excepció.

En aquest episodi comparteixo la meva visió sobre la importància d'escoltar les famílies, de garantir la igualtat d'oportunitats i de construir una societat més accessible i inclusiva per a tothom.

️ Si t'agraden aquest tipus de reflexions sobre accessibilitat, discapacitat, inclusió i actualitat, et convido a seguir El Racó de Josete i a compartir aquest episodi perquè aquest debat arribi a més persones.

També m'agradarà llegir la teva opinió: creus que s'estan fent prou passos perquè tots els infants puguin gaudir dels casals d'estiu en igualtat de condicions?

https://cadenaser.com/audio/ser_cataluna_elbalco_20260728_190000_194000/

aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi d’El Meu Racó comparteixo una reflexió sobre com han canviat les nostres relacions personals amb el pas del temps. Avui dia, gràcies a Internet i a les xarxes socials, és ben habitual conèixer millor persones que viuen a centenars o milers de quilòmetres que no pas alguns dels nostres veïns. I això no vol dir, ni de bon tros, que hi hagi una mala relació amb la gent que tenim més a prop, com és el nostre cas; simplement, la manera de relacionar-nos ha evolucionat.

Parlem de com abans era molt més habitual sortir al carrer, coincidir amb els veïns i conversar amb la gent de l’entorn més immediat, mentre que avui ens resulta molt més fàcil mantenir converses amb algú que és geogràficament lluny, però que tenim a un sol clic de pantalla. Una curiositat dels temps que vivim que convida a reflexionar sobre la proximitat, la distància i la manera com construïm les nostres amistats i relacions.

aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest nou episodi d’El Meu Racó comparteixo una reflexió sobre el cansament que està provocant aquest llarg període de temperatures extremadament altes que arrosseguem des del 21 de juny, fins i tot abans de la revetlla i del mateix dia de Sant Joan.

Parlo de com, anys enrere, la canícula —tradicionalment considerada el període més calorós de l’any a l’àrea mediterrània— s’estenia aproximadament del 15 de juliol al 15 d’agost. En canvi, avui dia sembla que aquest període s’hagi avançat de manera evident i que la calor intensa arribi molt abans i s’allargui durant moltes més setmanes.

També reflexiono sobre un altre fenomen cada vegada més habitual: les onades de calor. Si abans eren episodis excepcionals que podien aparèixer cada diversos anys, o fins i tot cada dècada, ara ja és freqüent patir-ne més d’una cada estiu. En el que portem d’aquest estiu ja n’hem viscut tres, una situació que fa pensar en com està canviant el nostre clima.

Finalment, comparteixo la sensació que els estius són cada cop més llargs, mentre que la primavera i la tardor semblen anar desapareixent progressivament. Els hiverns, cada vegada més suaus, donen pas gairebé directament a temperatures pròpies de l’estiu, deixant un panorama que convida a la reflexió sobre els efectes del canvi climàtic i sobre com aquesta nova realitat afecta el nostre dia a dia.

aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi d’El Meu Racó tinc el privilegi de compartir una conversa amb el gran Xavi Carné, una veu molt coneguda gràcies als seus projectes Cine Desencadenado, Recursos de Cine i Puede Ser Una Charla Más.

Com no podia ser d’una altra manera, la xerrada està plena d’humor, bon rotllo i moments divertits que reflecteixen perfectament la personalitat de l’amic Xavi. Però més enllà de les rialles, també tenim l’oportunitat de parlar de molts temes diversos i d’endinsar-nos en una faceta seva que potser no tothom coneix: la seva vessant més social i les preocupacions que té sobre diferents qüestions que afecten la societat actual.

Ha estat una conversa sincera, propera i molt enriquidora, en la qual descobrim una mica més la persona que hi ha darrere del podcaster i comunicador. Li agraeixo especialment la confiança d’haver compartit aquestes reflexions amb tots nosaltres i d’haver-les donat a conèixer des d’aquest racó.

Si voleu passar una bona estona, riure, reflexionar i conèixer una mica millor en Xavi Carné, aquest episodi és per a vosaltres.

aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En el Racó d’aquesta setmana faig una reflexió sobre la polèmica al voltant de Lamine Yamal i aquells espanyols que afirmen que no celebren els seus gols. Alguns diuen que és perquè, segons ells, no és prou espanyol a causa dels seus orígens familiars, mentre que d’altres asseguren que és perquè vesteix la samarreta del Barça i consideren que hi ha massa jugadors blaugrana convocats per la selecció espanyola.

A partir d’això, analitzo la contradicció que representa que alguns dels qui neguen l’espanyolitat de Lamine Yamal siguin els mateixos que neguen als catalans i als bascos el dret a decidir democràticament si volen continuar formant part de l’Estat espanyol o si prefereixen constituir-se com a estats independents. Reflexiono sobre aquesta aparent incoherència: aquells que volen sentir-se espanyols són qüestionats per alguns sectors, mentre que aquells que voldrien poder decidir lliurement la seva relació amb Espanya no poden fer-ho perquè se’ls nega aquesta possibilitat.

D’altra banda, també reflexiono sobre si ser català i defensar els drets nacionals de Catalunya és compatible amb donar suport a la selecció espanyola. Exposo diversos motius pels quals considero que sí que es pot ser catalanista, defensar la identitat i els drets de Catalunya, i alhora animar la selecció espanyola sense que això hagi de representar cap contradicció.

aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi del meu Racó comparteixo un testimoni viscut en primera persona que em porta a reflexionar sobre una qüestió clau per a la cohesió social i la integració: el paper de la llengua. A partir d’una experiència quotidiana, analitzo fins a quin punt podem ajudar les persones immigrades a integrar-se al nostre país mantenint-nos en català en les converses habituals, en lloc de canviar automàticament al castellà. La reflexió s’adreça tant a les persones arribades amb els moviments migratoris de principis d’aquest segle com a aquelles que van arribar durant la dècada dels anys setanta del segle passat. Parlo de la importància de la constància lingüística, de la confiança en la capacitat d’aprenentatge de qui arriba i de com l’ús normal i natural del català pot esdevenir una eina d’inclusió, participació i arrelament a la societat que els acull.

aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

Aquesta setmana al meu Racó comparteixo una reflexió personal sobre tot el reguitzell de proves de so que he anat fent durant les darreres setmanes i la importància que tenen aquests processos per continuar millorant la qualitat dels continguts. Al llarg de l’episodi explico les diferents proves, els canvis, els dubtes i les conclusions que n’he anat traient, així com algunes de les dificultats i aprenentatges que apareixen pel camí. També poso com a exemple algunes de les proves realitzades amb l’amic Javivi, company de Manzanita Accesible, col·laborador del Rincón de Josete i un gran apassionat de la tecnologia, amb qui comparteixo aquesta afició per experimentar i buscar sempre la millor experiència possible. Un episodi tranquil i proper en què comparteixo pensaments, experiències i reflexions sobre un aspecte que sovint queda entre bastidors però que és fonamental per aconseguir un bon resultat final.

aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi d’El Meu Racó tenim l’oportunitat de conversar amb la Marta Llongueras, una persona apassionada per les històries, la memòria i el territori. Durant la xerrada ens comparteix algunes de les seves experiències més significatives, entre les quals destaca el seu pas per Ràdio Vilassar, on va entrevistar persones vinculades a Vilassar que, per diferents motius, havien marxat a viure a altres indrets de Catalunya, de la resta de l’Estat espanyol i fins i tot a països de l’altra banda de l’Atlàntic. Un recull de testimonis que permetia descobrir com la vida havia portat aquests vilassarencs a racons ben diversos del món.

També parlem del seu pòdcast, un projecte que la porta a recórrer la Catalunya rural entrevistant veïns i veïnes de petits pobles, molts d’ells amb una població d’entre 80 i 100 habitants, tot i que també visita municipis més grans. A través d’aquestes converses, la Marta aconsegueix recuperar la memòria col·lectiva, les anècdotes, les tradicions i les històries que han donat forma a aquests indrets sovint allunyats dels focus mediàtics.

Una conversa propera i enriquidora sobre les persones, els pobles i les històries que ens ajuden a entendre millor el país i la seva gent.

Carretera i Marta

Carretera i Marta

aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X