Els poderosos sovint s'enganyen sobre l'amor dels seus subordinats i la consideració que els tenen. Recordarem les paraules del savi mallorquí a "Itinerari Llull, 700 anys de viatges i lletres"

A "Itinerari Llull, 700 anys de viatges i lletres" coneixerem la història de Blanquerna, que, anant pel bosc, troba un emperador perdut i afamat, i comparteix amb ell el poc que té.

Quan els tres savis del "Llibre del gentil" -un jueu, un cristià i un musulmà- li han argumentat les religions respectives, el gentil vol expressar-los quina de les tres considera que és la veritable, però els savis reaccionen de manera sorprenent. Descobreix-la a "Itinerari Llull, 700 anys de viatges i lletres".

A "Itinerari Llull, 700 anys de viatges i lletres", sentirem el text del "Llibre d'intenció" en què Llull denuncia la medicina practicada pels metges que es mostren més interessats a obtenir beneficis que a ajudar els malalts

Els llibres són fonts d'informació sobre els aspectes més sorprenents. A "Itinerari Llull. 700 anys de viatges i lletres", ens expliquen com parla Llull dels costums alimentaris dels nens.

Ramon Llull trobava que el pitjor robatori era el d'aquelles coses intangibles, que no es poden tornar, com ara el temps o el prestigi. Podeu sentir la seva reflexió a "Itinerari Llull, 700 anys de viatges i lletres".

Quan els tres savis –un jueu, un cristià i un musulmà– convencen el gentil que Déu existeix, la seva primera reacció és córrer a difondre la bona nova. Però llavors els savis li demanen que es converteixi a la religió a cadascun d'ells i eviti les dels altres dos. Quina va ser la reacció del gentil? La podeu sentir a "Itinerari Llull, 700 anys de viatges i lletres"

A "Itinerari Llull, 700 anys de viatges i lletres" ens expliquen que a Castella l'interès per l'obra de Ramon Llull es va convertir en una qüestió d'estat durant el regnat de Felip II. Aquest rei va impulsar la canonització de Llull a Roma i va fer compilar els seus llibres.

A "Itinerari Llull, 700 anys de viatges i lletres", ens expliquen com Ramon Llull parla amb tristesa dels governants només moguts per l'afany de glòria: "Dels prínceps, Senyor, no en veig cap que sigui tan coratjós ni tan desitjós d'honrar-vos ni de lloar-vos, com són d'honrar-se i de lloar-se a si mateixos; veig que recompensen els joglars i els llagoters per tal que els elogiïn, i constantment guerregen els uns contra els altres per tal de ser més honorats."

Recompensen elogis que no mereixen. D'aquesta mena de governants, no sols n'hi havia en època de Llull.

Un jueu, un cristià i un musulmà, d'acord... Us expliquem per què a "Itinerari Llull, 700 anys de viatges i lletres"