Ja m'entens

Capítol 84. EL col·lectiu LGTBIQ+ va ser perseguit i castigat fins i tot després del franquisme. Una de les persones que van viure aquesta situació i que van estar en moltes de les manifestacions va ser el cineasta Ventura Pons. Ara, quan està a punt de fer els 78 anys, analitzem la seva trajectòria en clau de diversitat sexoafectiva i de gènere. A més, la directora de l'Àrea Social del Pride, Maria Giralt, ens explica les novetats de l'edició d'enguany. A més, el periodista Oriol Osan i l'activista Jordi Petit analitzen la revista històrica Barcelona Rosa, i el director Alejandro Marín i l'actor Omar Banana ens presenten la pel·lícula "Te estoy amando locamente", situada en el context històric de finals dels setanta.

Capítol 83. Si parlem de persones que han fet córrer rius de tinta rosa, una d'elles és l'actor Eusebio Poncela, que porta tota una vida als escenaris mostrant la diversitat sexoafectiva. La història del col·lectiu LGTBIQ+, però, està poc referenciada als llibres d'història, tot i que és cert que des de fa un temps han sorgit diversos mitjans, programes de ràdio, podcasts i revistes que expliquen històries que parlen de nosaltres. Un d'aquests mitjans ha estat la revista Shangay, que enguany celebra 30 anys amb un llibre, "Shangay: 30 años de historia LGTBIQ+ en España". Ho celebrem amb el director de la revista, Alfonso Llopart, i amb el periodista José Cuadrado (José Mola). Una altra publicació històrica va ser la revista Zero; en parlem amb el director de la revista, Miguel Ángel López, i amb Damián Ainstein, director del documental "Zero: La revista que sacó del armario a un país".

Capítol 82. Si hi ha un període de la història en el que les persones del col·lectiu LGTBIQ+ han estat perseguits i criminalitzats ha estat durant els períodes de les dictadures i el de la Segona Guerra Mundial. El catedràtic d'Educació Artística de la Universitat de València Ricard Huerta ha publicat "El Holocausto Rosa", en el qual descriu com vivien les persones d'aquest col·lectiu en els camps de concentració. En parlem amb ell i amb la professora agregada d'Història Contemporània de Barcelona, Paola Lo Cascio. A l'estat espanyol, a Tefía, Fuerteventura, hi havia uns camps de concentració per a homosexuals. Ens ho expliquen el director de la sèrie documental "La memoria silenciada", David Baute, el guionista Cirilo Leal i l'expert en Història LGTBI Leopold Estapé. I descobrim els secrets de la sèrie "Las noches de Tefía" amb els actors Patrick Criado i Javier Ruesga.

Capítol 81. Per a cadascun de nosaltres és molt important tenir referents, trobar algú amb qui emmirallar-te i poder seguir el camí que fa aquesta persona. Però en el cas de les persones trans gairebé és una necessitat vital, ja que n'hi ha molt pocs, de referents positius. Aquesta setmana al "Ja m'entens" hem volgut mostrar-ne alguns, de referents, com la doctora Rosa Almirall, creadora de la Unitat de Trànsit de l'Institut Català de la Salut, o el cantant trans Hugo Marlo, que conjuntament amb altres persones ha creat l'equip Fènix, el primer equip de futbol integrat totalment per persones trans; i descobrim els secrets del documental '"Com et deies abans?" I altres preguntes estúpides' amb l'equip directiu: Belén López, Iban Pàmies i Toni Torbellino.

Capítol 80. A les persones del col·lectiu LGTBIQ+ se'ns ha catalogat com a fora de la norma, si és que hi ha alguna norma establerta. Les realitzadores Alba Cros i Nora Haddad ens descobreixen els secrets d'"Alteritats", un documental on es mostren tot tipus de dones lesbianes. Un altre espai fora de la norma són els festivals queer, com l'Unicorns Pride Ebre, un festival que es porta a terme a Roquetes (Terres de l'Ebre). En parlem amb el president de l'entitat Unicorns Pride, Roger Font, i amb una de les artistes convidades, Victòria "Barbie la calba". I ens vista el director de la Mostra Fire, Antoine Leonetti, un festival on la diversitat sexoafectiva i de gènere és l'autèntica protagonista. Ho comentem amb ell i amb la periodista Marta Armengou.

Capítol 79. La cultura LGTBIQ+ forma part de tots els àmbits de la societat i els museus no en podien ser una excepció. De fet, molts consideren que si s'eliminés totes les referències del col·lectiu, els museus quedarien buits. En aquesta entrega, ens apropem a la figura del marquès de Sade, amb el comissari de l'exposició del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB, "Sade, la llibertat o el mal", Antonio Monegal. També parlem de les iniciatives "Orgull de Museus" i "Orgull de Barris" amb el director del centre LGTBI, Andreu Agustín, i amb Sarai Cumplido, comissària d'"Orgull de Barris"; i el doctor en Història de l'Art, Pere Parramon, ens presenta l'exposició "Som com som, som qui som" de la qual n'és comissari i que ho coordina la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya.

Capítol 78. Les persones del col·lectiu LGTBIQ+ li devem molt a l'activisme que ha lluitat perquè tinguem uns drets garantits. Darrere d'aquest activisme hi ha persones com el president de l'Observatori Contra l'Homofòbia, Eugeni Rodríguez, amb qui fem un repàs de la seva trajectòria. En aquesta entrega també coneixem els serveis que ofereix una de les entitats pioneres de l'activisme català, el Casal Lambda, i ho fem amb el seu president, Jordi Samsó, i amb una de les responsables de la secció de dones, Laura González. I acostem la figura del comunicador Jordi Chicletol.

Capítol 77. Cada vegada són més els projectes culturals i audiovisuals que reflecteixen el trànsit de gènere des de tot tipus de perspectives, fins i tot des de la vessant infantil i juvenil. Un d'aquests projectes és el de l'escriptora gallega Iria Misa, que acaba de publicar 'Mamá, quiero ser Ziggy Stardust', un llibre de narrativa en què la criatura protagonista vol fer el trànsit de gènere amb temes de David Bowie. La pel·lícula "20.000 especies de abejas" està sent un dels fenòmens audiovisuals d'aquesta temporada; en parlem amb la seva directora, Estíbaliz Urresola, i amb la sexòloga i activista transgènere Aitzole Araneta. Aquest dissabte s'estrena el Crea't: Festa de la Creativitat de Gènere en la Infància; en parlem amb la seva directora, Anna Tutzó. I la periodista Marta Armengou ens apropa tot de recomanacions de films que han tractat el trànsit de gènere infantil i adolescent.

Capítol 76. "Ververipen" en romaní significa diversitat. El col·lectiu LGTBIQ+ de població d'ètnia gitana sovint està invisibilitzat fins i tot dins del mateix col·lectiu. Ververipen és una entitat que divulga la realitat i la diversitat sexoafectiva i de gènere dins de la població d'ètnia gitana; en parlem amb el seu president, Demetrio Gómez, i amb la il·lustradora Sandra Carmona, que ha creat una editorial per visibilitzar la diversitat dins del poble romaní. Coneixem Myriam Amaya, una dona trans d'ètnia gitana que va ser de les propulsores de la primera manifestació gai lèsbica de l'estat espanyol, i la cantaora Noelia Heredia, La Negri, que amb la seva música es visibilitza i ajuda a crear referents dins del col·lectiu LGTBIQ+ d'ètnia gitana. A més, parlem amb el president dels Barcelona Gay Men's Chorus, que ens presenten el cicle de concerts que realitzen aquesta setmana al Teatre Condal de Barcelona.

Programa 75. Una de les opinions més generalitzades és que el col·lectiu LGTBIQ+ històricament sempre ha tingut més bones relacions amb els partits d'esquerres que amb els de dretes. Però, és cert? El periodista i activista Nacho Esteban, amb el llibre "Por rojos y maricones" de l'editorial Egales, es planteja com s'han portat els partits de dretes amb el col·lectiu. L'expert en història LGTBIQ+ Leopold Estapé ens descobreix figures històriques de la política que han estat referents i que han fet visible la seva orientació sexoafectiva. I si parlem de vots, el col·lectiu LGTBIQ+ sempre ha tingut un vincle amb el festival d'Eurovisió, per parlar-ne ens visiten l'actriu Laura Daza i l'actor Xavi Duch, protagonistes de "Tuelf points" un musical basat en aquest mític programa de televisió.