El saxo alto Jackie McLEAN ha destacat des de sempre per les seves viscerals i enceses interpretacions i aquest " The Jackie MacLean Attack Live" de 1991 n' és una bona mostra. Neix el 1932 a Nova York, uns començaments marcats per l' influència de Charlie Parker, una breu estada en els Messengers de l' Art Blakey, el 1958 comença la seva etapa Blue Note i el 63 grava "Let Freedom Ring" que incorpora elements de la música de l'Ornette Coleman, un altre de les seves influències importants, i que resulta un dels seus millors discs d' aquesta època. A partir del 66 també gravarà per Steeplechase, particularment bo un directe al Montmartre de Copenhaguen l'any 72, actuacions i gravacions diverses amb músics importants, períodes dedicats a l' ensenyament i arribem a finals dels 80 on comença una etapa brillant que representa perfectament aquest The Jackie McLean Attack Live que estem escoltant, un molt bon quartet amb ell al saxo alto, el pianista sud africà Hotep Idris Galeta, Nat Reeves al contrabaix i Carl Allen a la bateria, un directe gravat a Bèlgica amb una música excitant on els músics hi posen tota l' intensitat i més i que seguríssim va agrair molt el públic assistent al concert. Molt RECOMANABLE.

Ran BLAKE és el pianista, Anthony BRAXTON el saxofonista, i "A Memory of Vienna" el disc que graven aquests dos músics l' any 1988. Una gravació que sorprèn per la seva mesura i control el que resulta bastant xocant si tenim en compte la trajectòria de aquests dos grans improvisadors, ... en qualsevol cas el resultat és força seductor. // El pianista Ran Blake al que ja hem convidat en diverses ocasions en aquest programa, és un músic riquíssim, un mestre dels silencis i contrastos capaç de re- harmonitzar de dalt a baix qualsevol guió que li posis per davant,i amb la rara habilitat de deixar-lo sempre perfectament reconeixible, queden lluny aquells primers duets amb la vocalista Jeanne Lee però avui als seus 81 anys segueix sorprenent en cadascuna de les seves noves gravacions. // El multi- instrumentista Anthony Braxton és un músic inacabable des d'el punt de vista de la quantitat de la seva producció però sobretot per la seva enorme varietat, les seves fonts poden ser Charlie Parker o Ornette Coleman però també Stockhausen, Schönberg o John Cage, això fa que les combinacions passin a ser gairebé infinites i ell un músic del Jazz però no només del Jazz. Les composicions de Monk, de Parker, de Davis, de Gillespie, de ... es converteixen en un "altre cosa" quan passen per el filtre de músics com Ran Blake o Anthony Braxton.