He sigut el primer sorprès, mai n'havia sentit a parlar del GUITARRISTA G que ens proposa de descobrir avui en Josep, i això que al preparar aquestes notes he descobert que si va tenir una certa discografia i un cert èxit, Influenciat de manera evident pel Wes Montgomery i no tant, pèro també, pel Kenny Burrell, comença a actuar a finals dels 60 i va treballar molt la dècada dels 70 sempre relacionat amb els músics de l'anomenat Jazz-Soul ó Funky de l' època com podien ser els Lou Donaldson, Donald Byrd , Houston Person, Stanley Turrentine... i amb gairebé tots els organistes, Jimmy McGriff, John Patton, Shirley Scott, Jack McDuff, etc..., tots ells molt vinculats als estils assenyalats. El disc que estem escoltant toca sol i és de l'any 2007, va morir el 2013.

El meu PIANISTA P és molt més senzill de destapar, tot i que les pistes encara que certes, son una mica tramposes. La major part de la seva carrera la va fer en el període Clàssic i encara que també va viure l'època moderna sempre va estar al marge de l'anomenat Jazz Modern ( BeBop, HardBop, etc...), ell va definir la seva pròpia Corrent Principal on al Blues i l' Àfrica Negra hi afegirà elements de la música "culta" europea, singularment l' impresionisme dels Ravel ó Debussy. Va gravar amb el Louis Armstrong, a l'orquestra de l' Ellington, amb el Coleman Hawkins ... pèro cap problema per relacionar-se amb els "moderns". així va gravar amb el Charles Mingus, John Coltrane, Max.Roach ... Bon compositor i també un bon intèrpret de les composicions de l' Ellington i l' Strayhorn, per últim recordar que va tenir un cert èxit dirigint una orquestra i que va morir a mitjans del 70's.