Swing.
A la tardor, amb el pare anàvem al Pla de les Forques a recollir el barballó més llarg i florit. Ell tallava les tiges amb una navalla, jo amb estisoretes vigilant de no fer malbé la planta. Aquella muntanya era plena de mates de barballó.
Un cop a casa, l’esteníem a terra, al cobert, per tal que s’assequés.
En arribar la nit de Reis, el pare n’havia fet atxes. En feia una per cada fill. Eren unes atxes molt gruixudes i més altes que nosaltres. Les enceníem per rebre els reis a la plaça i seguir la cavalcada. El poble s’omplia de la seva olor. També ens escalfaven, perquè aleshores solia estar nevat i feia molt de fred.
En tornar a casa, deixàvem la resta a la porta d’entrada, perquè l’olor hi guiaria els cavalls dels Reis aquella nit màgica, i ens deixarien un regal.
Era una nit d’esverament i alegria... I avui ho recordarem amb Swing nadalenc.