El capítol 20 de l’evangeli de Joan narra els esdeveniments de la resurrecció de Jesús, un moment central en la fe cristiana. El relat comença el primer dia de la setmana, quan Maria Magdalena va al sepulcre de bon matí i descobreix que la pedra que el tancava ha estat moguda. Espantada, corre a avisar Simó Pere i el deixeble estimat, que es dirigeixen al sepulcre per verificar-ho. Els dos deixebles troben el sepulcre buit, amb les benes funeràries plegades, però encara no comprenen plenament que Jesús ha ressuscitat.

Després, Maria Magdalena es queda prop del sepulcre plorant. Mentre ho fa, veu dos àngels dins del sepulcre i, més tard, Jesús mateix, tot i que al principi no el reconeix. Quan Jesús la crida pel seu nom, ella el reconeix i l’anomena "Rabbuní" (Mestre). Jesús li encomana que vagi a anunciar als deixebles que ha ressuscitat.

Més tard, Jesús es manifesta als deixebles reunits a casa, malgrat que les portes estan tancades per por. Els saluda amb les paraules "Pau a vosaltres" i els envia a continuar la seva missió, donant-los l'Esperit Sant. No obstant això, Tomàs, un dels deixebles, no hi era present i es mostra escèptic davant el testimoni dels altres. Diu que només creurà si pot veure i tocar les ferides de Jesús.

Vuit dies després, Jesús es presenta novament als deixebles, aquesta vegada amb Tomàs present. Convida Tomàs a tocar les seves ferides i aquest respon amb una confessió de fe.