Joe LOVANO, Dave DOUGLAS i Joey BARON son els "seniors", tres mestres dels seus instruments, músics de gran afinitat que han tocat sovint junts i la primera sensació quan els escoltem es que tot té molta fluidessa i naturalitat. Els "nous" son el pianista Lawrence Fields que ens recorda els Herbie Hancock i Chick Corea dels 60 y 70 aportant una frescor i lleugeresa que contrasta estupendament amb la densitat dels temes seleccionats, els dos del Wayne Shorter creats especificament per l' ocasió, també ho fa força bé la contrabaixista Linda Oh. El disc un directe, "Live at Monterey" gravat el 2013, és un molt bon disc, com no pot ser d'altre manera amb els dos excepcionals solistes que son Dave Doglas i Joe Lovano.

I a la segona part, un viatge als musicalment "molt feliços anys 60". Aquest "Spaces" és de 1969, un any en el que van passar moltes, moltes coses: John McLaughlin i John Surman van gravar el seu meravellós Extrapolation, Miles Davis va respondre amb In a Silent Way i uns mesos després amb el Bitches Brew, una declaració de cap a on anirien les coses en els propers temps ( això és el que va fer sempre el Davis, no?), allà hi participarà la plana major del que va ser el Jazz-Rock dels 80's ( Mahavishnu, W. Report, Return to Forever ...)./// Tornem al "Spaces", el disc el lidera el guitarrista Larry CORYELL, un músic inquiet i polifacètic amb influències que li venen del Country, del Rock ( Jimmy Hendrix?) i del Jazz ( Tal Farlow?), John McLaughlin es l'altre guitarrista, Chick Corea al piano elèctric, un sensacional Miroslav Vitous al contrabaix i Billy Cobham a la bateria, un dels millors, si no el millor, en aquest context. Bons temes i una estupenda finestra per veure el que és feia en aquelles dates.