El dia que vaig tenir la primera reunió de treball amb la Beatriu me’n vaig emportar una impressió equivocada. Ella estava començant a coordinar un equip de docents de centres diferents. La vaig jutjar com una persona severa i altiva. En aquell moment no la coneixia i, per tant, no sentia cap afecte cap a ella, de manera que no em va preocupar gaire la veracitat del meu judici precipitat. Ara que la conec des de fa anys, puc entendre fins i tot per què em vaig equivocar. En realitat, és una bona persona, molt intel·ligent, amable, senzilla. I és tímida, molt tímida. Aquesta timidesa és la que la porta a actuar fredament i secament a les primeres trobades.

Tant si volem fer-ho com si no, ens passa a tots que jutgem els altres i –encara amb molt poques dades– intentem entendre la seva manera de ser. Ens fem una composició immediata global de la persona i no ens dediquem a analitzar cada aspecte. Però les persones som inevitablement complexes, o riques, si preferim dir-ho de manera positiva.