Sign up to save your podcasts
Or
Share La batalla de la Vallbona 1811
Share to email
Share to Facebook
Share to X
Share to email
Share to Facebook
Share to X
Or
La batalla de la Vallbona 1811
Quinta Temporada – Episodi 15 (programa 53)
Introducció de Joan Bell-lloc. Presenta Miquel Martí. I amb la participació dels historiadors Ester Alba i Josep Lluís Arcón...
El 2 d'octubre del 1811, els bancals de la Vallbona es van tenyir de sang. Napoleó tenia pressa per completar definitivament l'ocupació militar de les terres peninsulars espanyoles i la ciutat de València era, encara, una pedra a la sabata. La gent d'aquell temps no acceptava fàcilment la legalitat vigent que emanava del rei Josep, imposat pels francesos, tot i que obeïen molt gustosament els monarques borbònics, una altra nissaga tan francesa o més que Josep Bonaparte i imposada també per la força de les armes.
Contradiccions a banda, l'emperador Napoleó manà al mariscal Gabriel Suchet l'ocupació efectiva de les terres valencianes i aquest general feu mans i mànigues per dur-ho a terme tan ràpidament com pogué. El teatre d'operacions prèvies va ser el Camp de Morvedre. Des de Sagunt, Suchet preparà la conquesta de la ciutat de
València i, entre aquestes maniobres, va tenir lloc un combat entre les nostres tropes i les invasores al Camp de Túria, més concretament a la Vallbona. Era un terreny ideal, tot pla i creuat de séquies que impedirien el pas dels atacants.
El 2 d'octubre del 1811, l'exèrcit francés avançà des de Sagunt, pel camí de Llíria, cap a Bétera i arribà a les Ventes de Vallbona, on començà l'enfrontament bèl·lic a banda i banda de la séquia de l'Alguasil. Hi va haver alguns punts de resistència, com el maset Vell o la torre de Bava, a l'Eliana, però ni séquies ni regadores impediren la desbandada total de les tropes espanyoles que, botant màrgens, cercaren refugi a l'altra banda del riu, a Riba-roja. D'altres, per Benaguasil, es van arrecerar dalt de les Rodanes, a Vilamarxant. Després vingué la derrota definitiva del Puig i, finalment, entrava Suchet triomfal a València on, per cert, va ser molt ben rebut.
Aquest combat de la Vallbona tenia tanta importància estratègica que va ser dirigit personalment pel mateix Suchet, el qual, sense dubte, degué entrar a les Ventes, a la Pobla i a Benaguasil, on se li dedicà un carrer, el "raval de Suchet", la denominació del qual durà fins al 1827. Més tard, es canvià el nom per l'actual "carrer de les Ànimes", molt pròxim al Portalet o Portal Nou. Curiosament, la ciutat de València li va dedicar un carrer situat també vora el Portal Nou.
El mariscal Suchet, ara ja distingit amb el pompós títol de "duc de l'Albufera", va deixar escrites les seues experiències bèl·liques en el conegut llibre, traduït al castellà, Memorias del mariscal Suchet, una referència imprescindible per a tots els erudits i historiadors que estudien el tema.
Aquesta batalla de la Vallbona, tot i no ser coneguda popularment per la majoria dels habitants de la zona, ha estat profusament comentada i explicada pels historiadors de casa nostra. Sarthou, per exemple ja escrivia el 1917 que: "En 2 octubre 1811, el general Suchet vino personalmente aquí [a Benaguacil] a atacar a don Carlos O'Donell".
L'any 1967, Vicent Genovés i Amorós, historiador i valencianista, especialitzat en l'època napoleònica, va editar una bella obreta titulada València contra
Napoleó. Quan el llibre encara estava a la impremta, els redactors d'una revista local de Benaguasil, Amunt, van invitar-lo a fer una primícia del seu llibre i l'autor va redactar un petit article titulat: "El combat de Benaguacil, quan la Guerra de la Independència, 2 d'octubre de 1811",
un text que podeu trobar als nostres webs de “Cròniques Edetanes”. En aquest llibre, Genovés segueix en línies generals les memòries narrades pel mariscal Suchet i diu...
Cròniques Edetanes
Pòdcast Cròniques Edetanes a Vilaweb
View all episodes
By Vicent Galduf i Joan Bell-llocQuinta Temporada – Episodi 15 (programa 53)
Introducció de Joan Bell-lloc. Presenta Miquel Martí. I amb la participació dels historiadors Ester Alba i Josep Lluís Arcón...
El 2 d'octubre del 1811, els bancals de la Vallbona es van tenyir de sang. Napoleó tenia pressa per completar definitivament l'ocupació militar de les terres peninsulars espanyoles i la ciutat de València era, encara, una pedra a la sabata. La gent d'aquell temps no acceptava fàcilment la legalitat vigent que emanava del rei Josep, imposat pels francesos, tot i que obeïen molt gustosament els monarques borbònics, una altra nissaga tan francesa o més que Josep Bonaparte i imposada també per la força de les armes.
Contradiccions a banda, l'emperador Napoleó manà al mariscal Gabriel Suchet l'ocupació efectiva de les terres valencianes i aquest general feu mans i mànigues per dur-ho a terme tan ràpidament com pogué. El teatre d'operacions prèvies va ser el Camp de Morvedre. Des de Sagunt, Suchet preparà la conquesta de la ciutat de
València i, entre aquestes maniobres, va tenir lloc un combat entre les nostres tropes i les invasores al Camp de Túria, més concretament a la Vallbona. Era un terreny ideal, tot pla i creuat de séquies que impedirien el pas dels atacants.
El 2 d'octubre del 1811, l'exèrcit francés avançà des de Sagunt, pel camí de Llíria, cap a Bétera i arribà a les Ventes de Vallbona, on començà l'enfrontament bèl·lic a banda i banda de la séquia de l'Alguasil. Hi va haver alguns punts de resistència, com el maset Vell o la torre de Bava, a l'Eliana, però ni séquies ni regadores impediren la desbandada total de les tropes espanyoles que, botant màrgens, cercaren refugi a l'altra banda del riu, a Riba-roja. D'altres, per Benaguasil, es van arrecerar dalt de les Rodanes, a Vilamarxant. Després vingué la derrota definitiva del Puig i, finalment, entrava Suchet triomfal a València on, per cert, va ser molt ben rebut.
Aquest combat de la Vallbona tenia tanta importància estratègica que va ser dirigit personalment pel mateix Suchet, el qual, sense dubte, degué entrar a les Ventes, a la Pobla i a Benaguasil, on se li dedicà un carrer, el "raval de Suchet", la denominació del qual durà fins al 1827. Més tard, es canvià el nom per l'actual "carrer de les Ànimes", molt pròxim al Portalet o Portal Nou. Curiosament, la ciutat de València li va dedicar un carrer situat també vora el Portal Nou.
El mariscal Suchet, ara ja distingit amb el pompós títol de "duc de l'Albufera", va deixar escrites les seues experiències bèl·liques en el conegut llibre, traduït al castellà, Memorias del mariscal Suchet, una referència imprescindible per a tots els erudits i historiadors que estudien el tema.
Aquesta batalla de la Vallbona, tot i no ser coneguda popularment per la majoria dels habitants de la zona, ha estat profusament comentada i explicada pels historiadors de casa nostra. Sarthou, per exemple ja escrivia el 1917 que: "En 2 octubre 1811, el general Suchet vino personalmente aquí [a Benaguacil] a atacar a don Carlos O'Donell".
L'any 1967, Vicent Genovés i Amorós, historiador i valencianista, especialitzat en l'època napoleònica, va editar una bella obreta titulada València contra
Napoleó. Quan el llibre encara estava a la impremta, els redactors d'una revista local de Benaguasil, Amunt, van invitar-lo a fer una primícia del seu llibre i l'autor va redactar un petit article titulat: "El combat de Benaguacil, quan la Guerra de la Independència, 2 d'octubre de 1811",
un text que podeu trobar als nostres webs de “Cròniques Edetanes”. En aquest llibre, Genovés segueix en línies generals les memòries narrades pel mariscal Suchet i diu...
Cròniques Edetanes
Pòdcast Cròniques Edetanes a Vilaweb