La cantata 197 és una de les més grandiloqüents del catàleg bachià. Es va compondre amb motiu d'una cerimònia nupcial i a jutjar per les dimensions de l'obra i la quantitat de mitjans de què disposa, els contraents devien ser personatges importants de l'època. Estructurada en dues parts de cinc moviments cadascuna, la seva instrumentació és pròpia de grans ocasions festives i solemnes, com Nadal o Pasqua. El títol d'aquesta cantata és "Gott ist unsre Zuversicht" (Déu és la nostra seguretat) i el llibret se centra en la benevolència i saviesa divines.