La cantata 197 és una de les més grandiloqüents del catàleg bachià. Es va compondre amb motiu d'una cerimònia nupcial i a jutjar per les dimensions de l'obra i la quantitat de mitjans de què disposa, els contraents devien ser personatges importants de l'època. Estructurada en dues parts de cinc moviments cadascuna, la seva instrumentació és pròpia de grans ocasions festives i solemnes, com Nadal o Pasqua. El títol d'aquesta cantata és "Gott ist unsre Zuversicht" (Déu és la nostra seguretat) i el llibret se centra en la benevolència i saviesa divines.

Sentim la cantata 117, titulada "Sei Lob und Ehr dem höchsten Gut" (Lloança i glòria al bé suprem). Va ser composta entre els anys 1728 i 1731, i tot i que no se'n coneix l'ocasió per a la qual va ser escrita, podria haver estat destinada a una festa important, potser un servei d'acció de gràcies o el casament de persones de relleu, a jutjar pel títol del coral que fa servir, nascut com a himne de noces.

La cantata 133, "Ich freue mich in dir" (M'alegro en tu), data de 1724. És una de les obres destinades a sonar el 27 de desembre, dia de Sant Joan Evangelista, el tercer dia de Nadal, segons la litúrgia luterana de Leipzig. De to celebratori contingut i amb un caràcter arcaic i popular, hi destaca el paper de l'oboè d'amor.

Sentim la cantata número 64 del catàleg bachià, titulada "Sehet, welch eine Liebe hat uns der Vater erzeiget" (Mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare). Es va estrenar el 27 de desembre de 1723 a Sant Tomàs de Leipzig, amb motiu del tercer dia de Nadal, segons la litúrgia luterana. És una cantata de caràcter moderat, en què els instruments de vent estan relegats a doblar les parts vocals.

Aquesta cantata es titula "Ich lebe, mein Herz, zu deinem Ergötzen" (Visc, cor meu, en el teu delit). Tot i que és la més breu del catàleg bachià (fet que ens fa dubtar de si ens ha arribat sencera) va ser escrita per un dia molt rellevant, el tercer dia de Pasqua, i està inspirada pel text en què Jesús es presenta ressuscitat als seus deixebles.

La cantata 152 de J. S. Bach porta el nom de "Schau, lieber Gott, wie meine Feind" (Mira, Déu estimat, com el meu enemic). Es va estrenar l'any 1714 i està destinada a interpretar-se el diumenge després de Nadal. Com altres cantates d'aquest moment de l'any litúrgic, la temàtica està centrada a l'entorn del pas del temps. Per aquesta raó, la música de Bach combina els estils musicals arcaic i modern per simbolitzar l'oposició entre l'any que s'acaba i el que està a punt de començar.

Sentim la cantata 149, "Man singet mit Freuden vom Sieg" (Cantem amb la joia del triomf), escrita pel dia de Sant Miquel, una festivitat eclesiàstica important a Leipzig i altres ciutats alemanyes del temps de Bach. Com que es tracta d'una data remarcable, aquesta cantata, plena de cites i al·lusions a l'antic testament, demana trompetes i timbales, a més dels habituals vents i cordes.

La cantata BWV 130 porta el nom de "Herr Gott, dich loben alle wir" (Tots nosaltres et lloem, Senyor) i és una de les més emotives de Bach. La va compondre al 1724 amb motiu de la Festa de Sant Miquel, una festivitat especialment estimada per la reforma luterana. A causa de la solemnitat d'aquest dia, a la instrumentació s'hi troben trompetes i timbales, a més dels habituals vents i cordes. El llibret, d'autor desconegut, es basa en una lectura del llibre de l'Apocalipsi, on s'explica la lluita entre l'arcàngel Sant Miquel i Llucifer.

Sentim la cantata BWV 165, "O heilges Geist- und Wasserbad" (O, Sant Baptisme d'aigua i Esperit) per a la festa de la Trinitat. Aquesta és la primera cantata bachiana per al diumenge de Trinitat, un dels dies importants del calendari litúrgic. Per aquesta raó és una cantata de gran proporció. L'arranjament musical és, però, més aviat auster. No hi ha cor, sinó quatre veus solistes que només s'uneixen al coral final. El text de la cantata parla sobre la purificació de l'esperit humà a través del baptisme.