La Ruta Bach

Sentim la cantata 173 "Erhötes Fleisch und Blut" (Excelsa carn i sang), composta en època de Köthen per a l'aniversari del príncep Leopold i estrenada el 29 de maig d'aquell any.

Sentim la cantata número 68, titulada "Also hat Gott die Welt geliebt" -"Déu ha estimat tant el món"-, que data de 1725. Es tracta d'una de les cantates sobre llibret de Marianne von Ziegler que aprofita música d'una obra anterior i molt diferent, la cèlebre cantata profana número 208, coneguda com a "cantata de la caça", composta per al duc Christian de Weissenfels el 1713.

Comencem un petit cicle de diverses setmanes en què sentirem cantates compostes per a la Pentecosta, una de les principals festes de la religió jueva. Avui sentirem dues cantates que estan estretament relacionades: les que porten els números de catàleg 59 i 74 i, el títol, "Wer mich liebet der wird mein Wort halten" (Qui m'estimi mantindrà la meva paraula).

Sentim i analitzem la cantata número 128, titulada "Auf Christi Himmelfahrt allein" (Només en l'Ascensió de Crist), estrenada el 10 de maig de 1725 i que pren el nom de l'himne homònim d'Ernst Sonnemann del 1661, que en glossa un altre de Josua Wegelin uns trenta anys anterior.

Dediquem el programa d'avui a la cantata número 192, titulada "Nun danket alle Gott" (Ara donem, tots, gràcies a Déu) tot i que planteja nombrosos interrogants, tant pel que fa al destí com a la datació. Els entesos solen situar-ne la composició pels volts de l'any 1730, ja que les particel.les que ens n'han arribat van ser copiades per la mateixa persona que va fer les de la cantata 51, estrenada el 17 de setembre d'aquell any. Si això és així, pel seu to festiu i exaltat, l'obra hauria pogut anar destinada, a la festa de la Reforma.