La contracoberta

Maria Teresa Vernet: una veu moderna que el franquisme va fer callar.

Poeta, novel·lista, traductora i intel·lectual compromesa, Maria Teresa Vernet i Real va ser una de les grans escriptores catalanes dels anys vint i trenta i la primera gran novel·lista del període republicà. En les seves novel·les va posar al centre les dones modernes, els seus desitjos, conflictes i llibertats, amb una mirada urbana, psicològica i sorprenentment avançada.

Però la Guerra Civil i el franquisme van estroncar la seva trajectòria i la seva obra va quedar progressivament en l’oblit.

A La contracoberta, recuperem la veu d’una autora que va escriure sobre dones que volien viure a la seva manera i que avui torna a reclamar el lloc que li correspon.

En aquest episodi de La Contracoberta Clàudia Rius i el professor Josep M. Domingo, ens parlen de la figura fascinant d’Apel·les Mestres, un dels creadors més polifacètics de la cultura catalana. Escriptor, poeta, dibuixant, il·lustrador, músic… Mestres va deixar una empremta profunda en la vida cultural de finals del segle XIX i principis del XX.

Aquest capítol és un viatge per la vida i l’obra d’un autor imprescindible que va saber convertir la creativitat en una forma de veure i explicar el món.

Maria Antònia Salvà, veu fundacional de la poesia catalana moderna i figura imprescindible de la Renaixença mallorquina. Poeta i traductora, la seva obra respira natura, ruralitat i introspecció, amb una sensibilitat delicada que converteix els paisatges i els silencis en poesia. En aquest capítol de La Contracoberta, descobrim una autora que va saber transformar la tradició i la vida quotidiana en una veu literària única i eterna i que avui, al primer quart del segle XXI, ha esdevingut un referent reivindicat per una nova generació de poetes.

QUI DIUS QUE ERA AQUEST BERNAT METGE?

«Ho pregunta, de bona fe, un personatge de la novel·la 'Quo vadis, Sànchez?' , de Francesc Trabal, i algú que ha sentit tocar campanes li respon: «És un que va pagar la carrera del Cambó i ara ell li explica la història amb aquests llibres.»

Amb aquesta citació tan inesperada com suggerent, obria Lola Badia la seva edició de l'Obra Completa de Bernat Metge.

En aquest episodi de La Contracoberta, Clàudia Rius conversa amb ella per saber, de veritat, i sense ocurrències, qui va ser, què va escriure i per què se'l considera un model de prosa catalana i un clàssic indiscutible. Hi parlen del significat de 'Lo somni' i de la sorprenen modernitat d'alguna de les seves pàgines, com les que dedica a contradir la misogínia imperant en el seu temps. I fan un repàs per tota la resta de la seva obra, menys coneguda, però no menys important.

El primer episodi en directe de La contracoberta. Una conversa amb Maria Barbal i Xavier Mas Craviotto sobre quins són els seus clàssics de capçalera com a escriptors i com a lectors, quins són els inicis o finals de llibres que més els han marcat i algunes curiositats sobre els seus processos d'escriptura.

Una de les veus més emblemàtiques de la literatura catalana de finals del segle XIX i principis del XX. El seu llegat continua captivant i emocionant els lectors del segle XXI.

Narcís Oller (1846–1930) és un dels grans noms de la narrativa catalana moderna i el pare indiscutible de la novel·la realista en català. Nascut a Valls i establert a Barcelona, va viure en primera persona la transformació d’una societat tradicional cap a la modernitat urbana i burgesa, i va convertir aquest canvi en literatura viva.

Influït pel realisme i el naturalisme europeus —amb referents com Honoré de Balzac o Émile Zola—, Oller va retratar amb una mirada lúcida i sovint crítica les passions, les ambicions i les contradiccions de la societat catalana del seu temps.

Obres com La febre d'or, La bogeria o Vilaniu no només expliquen històries; expliquen el naixement d’una societat moderna i la complexitat de l’ànima humana. Amb un estil detallista i una gran capacitat d’observació psicològica, Oller va demostrar que la literatura catalana podia competir amb les grans tradicions europees.

Descobreix, amb Gemma Bartolí i Clàudia Rius els trets més importants de la seva vida i la seva obra, la importància del seu llegat, i el sentit i la vigència d'un gran clàssic de les nostres lletres.

L'escriptora catalana més influent del segle XX.

L’ànima del Modernisme català.

Santiago Rusiñol (1861–1931) és una de les figures més fascinants del modernisme català: pintor, escriptor i agitador cultural. Nascut a Barcelona en una família industrial, va abandonar el món dels negocis per dedicar-se plenament a l’art i a la literatura. Des de Sitges, on va impulsar les festes modernistes, va convertir la vida artística en una autèntica revolució cultural. Obres com L'auca del senyor Esteve retraten amb ironia i sensibilitat el conflicte entre l’esperit creatiu i la mentalitat burgesa. Rusiñol continua sent la veu més viva i provocadora del modernisme català.

Clàudia Rius conversa amb Margarida Casacuberta, una de les més grans especialistes en la literatura catalana del tombant dels segles XIX i XX, qui ha editat, recentment, L'auca del senyor Esteve, a la col·lecció "Imprescindiles" de Barcino.

La primera novel·lista catalana moderna.